Brussel·les desemborsa gairebé tot el quart pagament de 10.000 M€ dels fons europeus a Espanya

Brussel·lesEl govern espanyol ha complert amb totes les fites per cobrar el quart pagament dels fons de recuperació covid menys amb una de menor. Per això, Espanya rebrà gairebé la totalitat dels 10.210 milions d'euros previstos en el quart pagament dels fons europeus de recuperació covid i la Comissió Europea només n'hi retindrà una petita part –uns 158 milions, segons la Moncloa– per incomplir un objectiu relacionat amb el desplegament de subvencions destinades a potenciar la digitalització de les petites i mitjanes empreses (pimes).

D'aquesta manera, l'executiu comunitari ha validat aquest dimecres el desemborsament del quart pagament a Espanya, que ara hauran de ratificar la resta d'estats membres, però li obre un procediment de suspensió d'aquest objectiu fallit. Brussel·les ho notificarà per carta i la Moncloa té un mes de marge per respondre i fins a sis mesos més per completar aquesta fita, que es basa en fer arribar a pimes unes subvencions que no han estat atorgades en la seva globalitat. El govern espanyol assegura que tindrà la feina feta aviat i, per tant, complirà amb aquests terminis.

Tot i aquest petit entrebanc, l'executiu espanyol ha fet els deures en algunes de les reformes més importants que havia acordat dur a terme amb Brussel·les, com és el subsidi per atur o, entre més de 60 fites i objectius, la millora de la ciberseguretat a l'Estat, especialment pel que fa a la limitació de Huawei a la xarxa 5G. De fet, aquests punts han sigut els més espinosos en les negociacions de les dues parts durant els últims mesos.

Respecte a la reforma dels subsidis per atur, la Comissió Europea recorda que no està ratificada al Congrés, on PP, Vox i Podem la van tombar, però assegura que en té prou amb l'aprovació per decret llei que va executar el govern espanyol el 21 de maig, després d'arribar a un acord amb els sindicats. Un dels canvis d'aquesta reforma és que a partir d'ara es podrà rebre el subsidi d'atur amb un contracte durant un màxim de 180 dies amb l'objectiu de no penalitzar la reincorporació al món laboral.

Fins ara la legislació només permetia combinar aquesta ajuda amb el treball a temps parcial i el treball autònom. Només per als més grans de 52 anys es podia mantenir amb una feina a temps complet, sempre que el contracte fos de més de tres mesos. Aquesta fórmula també s'estendrà a les prestacions d'atur i els desocupats que l'hagin cobrat durant més d'un any també la podran combinar amb una feina, com a via per combatre l'atur de llarga durada. Aquesta opció té un matís: la prestació contributiva d'atur serà incompatible amb una feina en què el salari brut mensual sigui superior al 375% de l'Iprem, és a dir, 2.250 euros al mes.

Espanya, a bon ritme

Cal recordar que Espanya era l'estat membre de la Unió Europea que complia més de pressa les fites de Brussel·les per rebre els fons de recuperació postcovid fins que es va encallar en el quart tram. A mitjans de març la Moncloa va haver de demanar una pròrroga perquè encara no havia complert amb tots els requisits de Brussel·les. Més de dos mesos després, però, el govern espanyol ja ha fet gairebé tota la feina que tenia encomanada i ja es dirigeix al cinquè pagament.

En aquest sentit, tot i el retard del quart tram, la mateixa Comissió Europea recorda que Espanya és un dels països que estan complint les fites i cobrant els fons de recuperació més de pressa, si bé ja ha deixat de ser el primer. De la mateixa manera, Brussel·les assenyala que la suspensió d'un dels objectius, encara que sigui menor, és recurrent i hi ha altres països, com Itàlia, Lituània o Romania, que també han passat pel mateix.

Ara bé, Espanya no pot badar. Els estats membres no podran rebre aquests fons més enllà de l'estiu del 2026 i el govern espanyol encara ha de cobrar més de 30.000 milions d'euros d'ajudes directes. Fins ara, comptant la quantitat reemborsada aquest dimarts, ja en suma uns 47.000. Per això, en més d'una ocasió, Brussel·les l'ha instat a accelerar el desplegament dels fons, malgrat que encara manté un bon ritme.

Aquests diners, com el global d'aquests ajuts, es destinaran sobretot a projectes sostenibles i a incrementar l'autonomia estratègica de la Unió Europea. Espanya, juntament amb Itàlia, és el soci europeu que més se'n beneficiarà: està previst que rebi prop d'uns 79.000 milions d'euros en ajudes directes i poc més de 83.000 milions en forma de crèdit. Segons Brussel·les, contribuiran a incrementar el producte interior brut (PIB) d'Espanya en un 3,5%.

De fet, el govern espanyol fa temps que treballa en el cinquè tram d'aquests ajuts. Fonts de la Moncloa asseguren que han anat avançant de "forma paral·lela" en els objectius del quart i cinquè pagaments. És en aquest punt que Espanya s'ha compromès amb Brussel·les a tirar endavant mesures sobre fiscalitat mediambiental i a grans corporacions, harmonització de la tributació patrimonial o en igualtat de gènere.

A hores d'ara, l'executiu espanyol ha aprovat, per exemple, diferents mesures relatives a la fiscalitat verda, com l'impost sobre els residus a abocadors o, entre d'altres, als envasos de plàstic no reutilitzables. Faltarà veure, però, si el govern espanyol haurà de tirar endavant més iniciatives similars per rebre el pròxim desemborsament. Les negociacions entre Madrid i Brussel·les estan obertes.