Brussel·les desafia Alemanya i tira pel dret amb els aranzels als cotxes elèctrics de la Xina
La Comissió Europea pretén "contrarestar" les "subvencions injustes" que reben les marques xineses
Brussel·lesBrussel·les ha tirat pel dret malgrat l'oposició d'Alemanya, la locomotora industrial de la Unió Europea, i ha fet un nou pas endavant en la guerra comercial que manté amb la Xina. La Comissió Europea ha anunciat aquest dijous que a partir de demà entraran en vigor els aranzels provisionals als cotxes elèctrics xinesos que s'importen al bloc comunitari perquè reben "subvencions injustes" de Pequín. D'aquesta manera, aquest nou impost, que pot arribar a ser del 37,6% en algunes marques, se sumarà al 10% que ja aplicava l'executiu comunitari a tots els vehicles que s'importen.
Concretament, la Comissió Europea imposarà el 37,6% d'impostos d'importació a totes aquelles empreses xineses que, considera, no han col·laborat amb la investigació de Brussel·les, com SAIC, que té un 20% de Chery, la marca que juntament amb Ebro industrialitza l'antiga planta de Nissan a Barcelona. En canvi, la taxa serà més baixa per a marques que s'han mostrat més predisposades a treballar amb Brussel·les com BYD (17,4%) o Geely (19,9%).
Brussel·les defensa la conveniència d'apujar els aranzels als cotxes elèctrics per "contrarestar" el fet que la indústria del gegant asiàtic juga amb avantatge perquè està "àmpliament subvencionada" en tota la cadena de valor. En aquest sentit, fonts comunitàries remarquen que es tracta d'una "amenaça previsible i imminent" per a la indústria de la Unió Europea.
Ara bé, cal recordar que aquests aranzels són provisionals i només s'aplicarien de forma definitiva a partir de la tardor que ve. A més, la Comissió Europea remarca que estan negociant amb diferents actors del gegant asiàtic per arribar a una solució amistosa al conflicte i evitar una escalada en la guerra comercial de Brussel·les amb Pequín. Fonts comunitàries assenyalen que ja ho estan discutint i hi veuen "alguns progressos".
Tanmateix, la indústria xinesa i Pequín no s'han pres gaire bé els aranzels de la Comissió Europea. El règim de Xi Jinping ha acusat la UE d'impulsar mesures proteccionistes i ha amenaçat de tornar-s'hi. Pequín vol apujar els aranzels dels cotxes que la Xina importa de la Unió Europea, i ja ha llançat una investigació per cobrar taxes d'importació a la carn de porc, cosa que afectaria Catalunya. També ha posat en el punt de mira algunes begudes alcohòliques, com el conyac o el brandi francès.
L'oposició alemanya
La Unió Europea té classificada la Xina com un "rival sistèmic" des del 2019 i, sobretot arran de la guerra d'Ucraïna, vol reduir tant sí com no les seves dependències crítiques amb tots els sectors i països, com les que manté amb el gegant asiàtic amb els xips o la indústria verda. Aquest posicionament, però, sol xocar amb el país més gran i influent de la UE, Alemanya, un país exportador que té molts interessos econòmics amb Pequín i vol evitar una escalada en la guerra comercial.
Segons l'Associació Alemanya de la Indústria de l'Automòbil, Alemanya va vendre l'any passat fins a deu vegades més cotxes elèctrics a la Xina que a l'inrevés. I, en el global de turismes, la indústria alemanya hi va exportar cent vegades més vehicles que no pas en va importar. Per això, diferents patronals alemanyes o grans marques com Volkswagen defensen que les exportacions xineses no són una amenaça per a la UE i han demanat a Brussel·les que faci marxa enrere.
També s'ha pronunciat en aquest sentit en diferents ocasions el govern alemany. Sense anar més lluny, aquest dimecres el ministre de Finances germànic, Robert Habeck, va tornar a pressionar Brussel·les perquè trobi una solució amistosa amb Pequín abans d'imposar els aranzels de forma definitiva i va assegurar que ni a la Xina ni a la UE, que són "grans exportadors", els convé una guerra comercial. "Estem parlant intensament amb la Comissió i amb les autoritats xineses", va assegurar el ministre alemany.
Per contra, l'altre gran país de la UE, França, es mostra favorable a augmentar el proteccionisme respecte a la Xina i sobretot pel que fa a la indústria automobilística, que també és molt potent al país gal. De fet, es preveu un nou estira-i-arronsa entre París i Berlín sobre aquesta iniciativa quan els estats membres l'hagin de discutir i ratificar o tombar definitivament.
Tot i que Alemanya ja té alguns països que li fan costat amb aquesta mesura, com Suècia, una gran part dels socis europeus es mostren crítics amb les reticències del país germànic a modificar la relació de la UE amb la Xina. De fet, recorden les conseqüències de la dependència del bloc europeu respecte al gas rus que Berlín va potenciar, i que va acabar amb una crisi energètica i de preus, i una Alemanya amb un creixement econòmic molt dèbil. Per això, la majoria d'estats membres volen evitar entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra, encara que sigui a contracorrent dels interessos de la locomotora industrial germànica.