Espanya, principal impuls d’una economia europea que es refreda

Brussel·lesBrussel·les ha revisat lleugerament a l'alça les perspectives de creixement d'Espanya per a aquest any i ha rebaixat les del que ve, però preveu que continuï sent la gran economia de la Unió Europea que incrementi més el seu producte interior brut (PIB). L'executiu comunitari calcula que l'economia espanyola augmentarà un 2,4% enguany (0,2 punts més que en les últimes previsions econòmiques) i un 1,7% el 2024, 0,2 punts menys del que s'havia calculat prèviament. El 2025, en canvi, Brussel·les assenyala que Espanya tornaria a augmentar el ritme de creixement i incrementaria el seu PIB en un 2%.

Pel que fa al global dels països de l'eurozona, la Comissió Europea constata el refredament del seu creixement econòmic i preveu que s'allargui més del que havia calculat en les anteriors previsions econòmiques. "La robusta expansió postpandèmica ha perdut impuls i la UE durant els primers tres trimestres d'enguany amb prou feines ha crescut", ha constatat en roda de premsa el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, que també ha assenyalat que es preveu que "el creixement torni a repuntar de mica en mica".

D'aquesta manera, es preveu que Espanya creixi més durant els pròxims anys que Alemanya, que aquest 2023 caurà un 0,3% i el 2024 només augmentarà un 0,8%. També registra millors taxes de creixement que França (1% i 1,2%), Itàlia (0,7% i 0,9%) i els Països Baixos (0,6% i 1,1%). A més, supera amb escreix la mitjana del conjunt d'estats membres de la moneda única, que és del 0,6% aquest 2023 i de l'1,2% el 2024.

Respecte a l'augment de preus, la Comissió Europea calcula que la inflació a l'Estat s'anirà reduint a un ritme més lent del que havia revist i malgrat que manté que aquest 2023 serà del 3,6%, apuja la del 2024 fins al 3,4%. El 2025 ja calcula que baixi fins al 2,1%. Espanya també és la gran economia del bloc europeu que registra una inflació més baixa i, del global d'estats membres, només es troben en una situació millor Luxemburg i Bèlgica, que aquest any es quedaran al 3,2% i 2,4%, respectivament.

En aquest sentit, la Comissió Europea confirma que la decisió del Banc Central Europeu (BCE) d'apujar els tipus d'interès abruptament fins al 4,5% per aplacar l'elevada inflació està tenint un efecte més lent del que s'esperava. De fet, Alemanya, l'economia més important de la UE, registrarà enguany un augment de preus del 6,2%, mentre que França d'un 5,8% i Itàlia d'un 6,1%. Ara bé, l'any que ve es preveu que aquests tres estats membres ja se situïn al voltant del 3%.

Espanya incomplirà les regles fiscals

L'informe de la Comissió Europea també preveu que el dèficit d'Espanya es mantindrà aquest any i el que ve per sobre del límit del 3% que marca el Pacte d'Estabilitat comunitari. Durant la pandèmia i els anys successius l'obligació de complir amb les regles fiscals s'ha suspès i, de fet, gran part dels estats membres han superat els màxims acordats per la UE durant aquests últims anys, el 2023 inclòs. El dèficit d'Espanya, per exemple, enguany serà del 4,1%.

Ara bé, el 2024, quan està previst que les normes fiscals tornin a entrar en vigor, el govern espanyol hauria de registrar un dèficit inferior al 3% si no es vol arriscar que Brussel·les li obri un expedient. A hores d'ara, però, la Comissió Europea calcula que Espanya tindrà un dèficit excessiu i estima que serà del 3,2%. En tot cas, cal recordar que els estats membres estan en plenes negociacions de la reforma de les regles fiscals i que aquest límit es podria modificar o la seva reactivació es podria ajornar.

Pel que fa al deute públic, la Comissió Europea estima que Espanya continuarà amb la línia descendent i passarà del 107,5% sobre el PIB d'enguany a estabilitzar-se al 106,5% el 2024 i el 2025.

El mercat laboral es manté "sòlid"

Tot i que Brussel·les constata el refredament de l'economia de l'eurozona, manté les seves bones previsions en el mercat laboral i assegura en l'informe que es manté "sòlid". A Espanya, que és el país que té la taxa d'atur més alta de la UE, es preveu que la desocupació baixi al 12,1% el 2023 en gran part, segons la Comissió Europea, la reducció dels contractes temporals en el sector privat. El 2024 el percentatge baixarà fins a l'11,6% el 2024 i el 2025 fins a l'11,1%. Tanmateix, creu que els sous a l'Estat no augmentaran substancialment i que la pujada acordada de salaris el maig passat entre els sindicats i la patronal no afectarà "significativament" la competitivitat de les empreses espanyoles.

La taxa d'atur mitjana de l'eurozona està en mínims històrics i continuarà enguany i el curs que ve al 6,5%. Alguns dels estats membres que registren una desocupació més baixa són Alemanya (3,1%), els Països Baixos (3,6%) o Irlanda (4,2%).

El govern espanyol s'ha congratulat de les previsions econòmiques de la Comissió Europea i celebra que Espanya sigui la gran economia de la UE que creix més i registri una inflació més baixa. "Les dades posen de manifest l'eficàcia de les mesures en política econòmica. [...] Estan permetent millorar la competitivitat de l'economia espanyola i augmentar el poder adquisitiu de les famílies", diu un comunicat emès per la Moncloa.