Brussel·les avala el pla pressupostari d'Espanya però alerta del dèficit elevat

Brussel·lesBrussel·les dona el vistiplau al pla pressupostari d'Espanya. Aquest dimecres la Comissió Europea ha fet públic l'informe que avala l'esborrany que els ha fet arribar el govern espanyol i ha assegurat que va "en la línia" de les recomanacions acordades pel Consell (estats membres) l'estiu passat. Ara bé, hi ha un però important: estima que Espanya superarà el màxim del 3% de dèficit el 2024, l'any en què es preveu que les regles fiscals tornin a entrar en vigor després d'haver-se desactivat excepcionalment durant la pandèmia i l'inici de la guerra d'Ucraïna.

Concretament, l'informe de l'executiu comunitari calcula que el dèficit públic d'Espanya serà 0,2 punts percentuals més elevat del que tocaria, fins al 3,2% del producte interior brut (PIB, índex que serveix per mesurar la grandària d'una economia) el 2024 i del 3,4% el 2025. En aquesta línia, fonts comunitàries han insistit que la situació fiscal i pressupostària espanyola és "molt complicada" i "desafiant" perquè, a part del dèficit massa alt dels pròxims dos exercicis, el deute es mantindrà al voltant del 106% del PIB espanyol. És a dir, molt per sobre del 60% que marca la Unió Europea.

El fet que es tracti d'un pla pressupostari i no d'uns pressupostos generals definitius afegeix un component de provisionalitat a les previsions fiscals d'Espanya que tampoc agrada gaire a la Comissió Europea, que tem que les seves estimacions empitjorin una vegada sàpiga com queden exactament els comptes generals espanyols. Tot i això, el govern liderat per Pedro Sánchez és més optimista que Brussel·les i calcula que el 2024 registrarà un 3% de dèficit, el just per complir les regles fiscals.

En aquest sentit, la Comissió Europea ha demanat al nou govern espanyol que aprovi i li entregui "com més aviat millor" uns pressupostos generals de l'Estat del 2024. També l'ha advertit que "clarament" haurà d'establir una "estratègia fiscal a mitjà termini més creïble" per no superar el 3% del PIB de dèficit l'any que ve.

De fet, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat sovint que "l'aspiració" del govern espanyol és tenir uns pressupostos abans de l'1 de gener del 2024. Tot i això, admet que "els temps són molt ajustats" i que podria ser que els aprovessin uns dies més tard. Cal recordar que, perquè la Moncloa tiri endavant uns comptes generals, ha de comptar amb el suport dels partits independentistes, que tot apunta que protagonitzaran unes altres negociacions dures amb el PSOE.

D'altra banda, la Comissió Europea considera que Espanya manté les inversions públiques a un nivell correcte i "continua garantint l'absorció efectiva" dels plans de recuperació de la pandèmia de la Unió Europea i d'altres fons comunitaris. "El creixement de despesa primària finançat amb fons estatals compleix la taxa màxima d'increment el 2024", afegeix l'informe de Brussel·les.

Aquesta avaluació de la Comissió Europea, que n'ha publicat una per a cadascun dels estats membres, es va fer abans que Sánchez anunciés diferents mesures econòmiques en el discurs d'investidura de la setmana passada, com la pròrroga de la reducció de l'IVA dels aliments. A més, el govern espanyol no en va informar Brussel·les en el pla pressupostari que li va enviar. Per tant, l'executiu comunitari no ha pogut valorar-les.

La Comissió Europea tampoc diu res de les mesures energètiques que va tirar endavant la Moncloa perquè es preveu que expirin 31 de desembre, menys l'impost sobre els beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques. Cal recordar que, en l'últim informe de Brussel·les del maig passat, demanava a Espanya que posés punt final a les iniciatives per pal·liar les conseqüències de la crisi energètica i, d'aquesta manera, reduís la despesa pública per complir les normes fiscals de la UE.

Espanya, l'únic gran estat que rep el vistiplau total de Brussel·les

El govern espanyol és l'únic executiu dels grans estats de la Unió Europa que ha entregat a la Comissió Europea un pla pressupostari que es troba completament en la línia de les recomanacions del Consell. En canvi, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos només han rebut l'aval de Brussel·les de manera parcial i França "corre el risc" de no seguir en general les línies mestres dictades per la Unió Europea.

En aquest sentit, el comissari d'Economia europeu, Paolo Gentiloni, ha insistit aquest dimarts en roda de premsa que cal que els socis europeus compleixin les recomanacions "per assegurar-se la sostenibilitat dels comptes públics", sobretot després de l'augment de despesa registrat durant la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. De fet, Brussel·les vol que el conjunt dels estats membres de la UE redueixin el dèficit al 2,8% l'any vinent i el 2,7% el 2025. Pel que fa al dèficit, pretén que s'estabilitzi la tendència a la baixa i se situï al voltant del 79% el 2024.