El BCE torna a apujar els tipus i escanya encara més els hipotecats
L'organisme monetari incrementa el preu del diner en 0,25 punts, fins al 4,25%
Brussel·lesLa inflació continua baixant i la concessió del crèdit s'ha frenat, però el Banc Central Europeu (BCE) continua apujant el preu del diner i aquest dijous ha anunciat que torna a incrementar els tipus d'interès en 0,25 punts, fins al 4,25%. D'aquesta manera, l'organisme monetari europeu ha seguit la petjada de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, que aquest dimecres va posar fi a la treva del mes passat —duia 15 mesos de pujades agressives— i va augmentar altra vegada els tipus en 25 punts bàsics. "La inflació continua disminuint, però encara s'espera que continuï sent massa elevada durant massa temps", ha destacat en roda de premsa la presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde.
En aquest sentit, l'objectiu de la pujada abrupta dels tipus a la zona euro, que d'estar al 0% han passat al 4,25% en un any, és combatre la inflació. Ara bé, aquesta decisió té contrapartides clarament negatives. Els bancs comercials han de pagar més al banc central per demanar-li diners i això es reflecteix en pujades dels interessos que aquestes entitats cobren als seus clients –famílies i empreses– pels préstecs que els demanen. De fet, els alts nivells dels tipus s'han notat directament a l'Euríbor, l'índex de referència a la zona euro per als crèdits –per exemple, les hipoteques.
Aquest enduriment del crèdit fa que les famílies i les empreses tinguin menys accés a liquiditat i, per tant, hagin de reduir el consum i la inversió. És a dir, si una família ha de pagar més per la seva hipoteca o li surt més car endeutar-se amb la targeta de crèdit, tindrà menys diners a final de mes i podrà gastar menys, cosa que farà que les empreses venguin menys i hagin de retallar preus per atreure més clients.
Això, esclar, alenteix la demanda i fa caure els preus, però alhora també frena el creixement econòmic. "Les anteriors pujades es continuen transmetent amb força: les condicions de finançament han tornat a endurir-se i s'està frenant cada vegada més la demanda, un factor important perquè la inflació torni a l'objectiu", ha constatat la presidenta del BCE.
Les dues Europes
Tanmateix, no tots els estats de la moneda única es troben en la mateixa situació. Mentre Alemanya, que és la locomotora d'Europa, ha entrat en recessió tècnica i està disposada a sacrificar el seu creixement econòmic per reduir l'augment de preus, Espanya és un dels països que creix més i té la inflació més domesticada. I, a més, quatre milions de famílies de tot l'Estat que tenen una hipoteca a tipus variable estan veient com cada vegada han de pagar més a final de mes per casa seva. "Això demostra l'heterogeneïtat dels vint països de l'eurozona. Els números d'Espanya, per sort, amb la inflació per sota del 2% i amb les taxes d'atur més baixes que mai, són molt bons per al país, però no passa el mateix a tots els estats membres", ha dit Lagarde.
Tot i això, tal com ha subratllat, el mercat laboral es manté "fort", especialment en el sector serveis, i l'atur es manté en mínims històrics als països de la moneda única, al 6,5%. Pel que fa a Catalunya, el percentatge també ha assolit la xifra més baixa dels últims 15 anys i ha baixat fins al 8,4%, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A l'Estat, l'atur també està en un nivell de mínims i s'ha situat en l'11,6%.
El dubte és ara si l'organisme monetari després de l'estiu continuarà apujant els tipus o, en un context en què la inflació va a menys i la zona euro està al límit de la recessió tècnica, decidirà finalment frenar. Sobre aquesta qüestió, la presidenta de la institució monetària ha repetit literalment el que ja havia dit al principi de la roda de premsa: "Les decisions futures del consell del BCE s'asseguraran que els tipus d'interès es fixin a nivells prou restrictius durant tant de temps com sigui necessari fins a aconseguir que la inflació se situï en l'objectiu del 2%". En la mateixa línia, aquest dimecres el president de la Reserva Federal estatunidenca, Jerome Powell, a qui normalment el BCE segueix el rastre, ja va avisar que, encara que la inflació "s'ha moderat", queda "un llarg camí per recórrer".
La inflació a l'eurozona va baixant i el juny passat va assolir la taxa interanual més baixa des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, un 5,5%, segons l'institut d'estadística de la Unió Europea, l'Eurostat. Ara bé, la inflació subjacent, que és la que exclou els preus més volàtils com els de l'energia o els aliments frescos, es manté més estancada i el juny passat fins i tot va incrementar-se en una dècima respecte al maig, fins al 5,4%. Per aquest motiu, Lagarde ha subratllat que les pròximes decisions de l'organisme monetari "continuaran basant-se" sobretot en factors com "la dinàmica de la inflació subjacent", que és una de les màximes preocupacions del BCE.