El BCE ignora la recessió i els hipotecats i torna a apujar el preu del diner

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha aprovat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès. Així, la institució monetària manté la seva política d'enduriment del crèdit a la zona euro per combatre els increments de preus malgrat el recent anunci de recessió a l'Eurozona, i la seva presidenta, Christine Lagarde, ha apuntat que "la inflació ha caigut, però es preveu que es mantindrà massa alta durant massa temps".

Així doncs, el BCE augmenta els tipus d'interès bàsics un quart de punt percentual, de manera que es queden al 4%, la xifra més alta des de l'octubre del 2008. El regulador monetari ha anat afluixant el ritme de pujades amb l'alentiment progressiu de la inflació els últims mesos, però el fet que el cost de la vida continuï augmentant al conjunt de la zona euro és el principal argument del BCE per mantenir l'enduriment de la seva política.

Segons la teoria econòmica, les pujades de tipus són una eina eficaç per combatre la inflació, però tenen contrapartides negatives. Els tipus bàsics són els interessos que els bancs comercials han de pagar al banc central per demanar-li diners, per la qual cosa un increment dels tipus vol dir que als bancs europeus els surt més car obtenir finançament del BCE. Al seu torn, això es reflecteix en pujades dels interessos que aquestes entitats cobren als seus clients –famílies i empreses– pels préstecs que els demanen. De fet, els alts nivells dels tipus s'han notat directament a l'Euríbor, l'índex de referència a la zona euro per als crèdits –per exemple, les hipoteques–, que es troba en màxims històrics.

Aquest enduriment del crèdit fa que les famílies i les empreses tinguin menys accés a liquiditat i, per tant, hagin de reduir el consum i la inversió, cosa que alenteix la demanda i fa caure els preus, però alhora també frena el creixement econòmic, cosa que s'ha vist recentment amb l'entrada de la zona euro en recessió tècnica. "Una demanda més feble també podria comportar una caiguda de les pressions inflacionistes", ha afirmat Lagarde.

És a dir, si una família ha de pagar més per la seva hipoteca o li surt més car endeutar-se amb la targeta de crèdit, tindrà menys diners a final de mes i haurà de gastar menys, cosa que farà que les empreses venguin menys i hagin de retallar preus per atreure més clients.

La reunió del BCE ha tingut lloc justament l'endemà que la Reserva Federal, el banc centrals dels Estats Units, aturés una ratxa de quinze mesos d'augments dels tipus bàsics, des del 0% fins al 5%, fruit de la frenada dels preus i del deteriorament de l'economia. L'organisme monetari nord-americà va deixar sense canvis el preu del diner als EUA, tot i avançar que, amb les dades actuals, espera aprovar nous increments abans d'acabar aquest any.

En la mateixa línia, organismes com el Banc Mundial han advertit que, tot i que l'economia mundial encara creix, de cara a finals d'any cal esperar una frenada de l'activitat, sobretot als països més desenvolupats.

Salaris a l'alça

La institució considera que durant bona part del 2022 les pujades de preus tenien com a origen l'encariment de l'energia derivat de la invasió russa d'Ucraïna i els problemes de subministrament a la indústria posteriors a la reobertura després de la pandèmia. Una situació que ara, però, ha canviat: "Les pressions salarials s'estan convertint en una font important d'inflació", ha dit Lagarde.

Malgrat la recessió, la presidenta ha defensat la pujada argumentant que, tot i la caiguda de l'activitat, el mercat laboral respon. "L'ocupació és la bona notícia" dels últims mesos a Europa, ha dit en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern celebrat aquest dijous. De fet, Lagarde ha indicat que les pujades de salaris "juguen un paper significatiu" en la inflació recent.

En aquest sentit, Lagarde ha recordat que els costos laborals –que inclouen sous i altres costos de la mà d'obra, com cotitzacions i impostos– per hora van augmentar un 5,7% el primer trimestre d'aquest any de mitjana als vint països que comparteixen l'euro, dues dècimes més que la dada del trimestre anterior. Aquest creixement contrasta amb la caiguda de l'activitat, cosa que, segons el BCE, apunta a un problema de productivitat de la mà d'obra.

Les afirmacions de Lagarde corresponen al conjunt de la zona euro, però són matisables segons el país. En el cas d'Espanya, la inflació ha sigut alta, però no tant com en alguns estats de l'est del Vell Continent, com ara Estònia, on els preus van arribar a créixer un 20% en un any –el màxim a l'Estat va ser de poc més del 10% al juliol–, i s'han notat també els costos per hora treballada, que només van créixer un 3,6% de mitjana, menys de dos punts per sota de la mitjana de l'eurozona.