El BCE retalla per quarta vegada consecutiva els tipus i obre la porta a noves baixades
L'organisme bancari redueix el preu del diner 0,25 punts, fins al 2,75%


Brussel·lesEl Banc Central Europeu (BCE) es manté immune a la inestabilitat mundial. Tant se val les amenaces de Donald Trump o el terratrèmol borsari provocat per l'start-up xinesa d'intel·ligència artificial DeepSeek. L'organisme bancari ha pres per unanimitat aquest dijous la decisió que estava prevista i rebaixarà 0,25 punts percentuals els tipus d'interès, fins al 2,75%. D'aquesta manera, després de reduir el preu del diner per quarta vegada consecutiva, l'entitat amb seu a Frankfurt el torna a situar per sota del 3%, uns nivells que no s'assolien des d'inicis del 2023.
Així doncs, el BCE ha actuat com és habitual: amb una previsibilitat absoluta. Des del primer moment que l'entitat financera va començar a apujar el preu del diner, l'estiu del 2022, ja va avisar que el seu objectiu era situar la taxa d'increment de preus prop del 2%. I, ara, que la tendència inflacionista es consolida clarament a la baixa i el desembre passat la inflació ja va ser del 2,4%, l'organisme financer ha decidit continuar la senda de reducció del preu del diner que va iniciar el juny de l'any passat. "El procés de desinflació continua avançant", ha insistit en la roda de premsa d'aquest dijous la presidenta del BCE, Christine Lagarde.
De fet, la dirigent francesa ha pronosticat que l'objectiu de situar la inflació al 2% "probablement" s'assolirà a "mitjà termini, al llarg d'aquest any". A més, destaca que la "majoria dels indicadors suggereixen" que l'increment de preus "s'estabilitzarà al voltant de l'objectiu de manera sostenible". Tanmateix, ha dit que la inflació interna es manté "elevada" en alguns sectors en particular, especialment en el dels serveis. Això es deu en gran part, segons Lagarde, al fet que els salaris encara s'estan "ajustant" als forts augments de preus anteriors amb "un retard considerable" i continuen creixent a uns nivells alts. Això sí, ha assegurat que l'augment dels sous "s'està moderant" i els beneficis empresarials estan "esmorteint en part l'impacte sobre la inflació". "No ho celebrem, però s'ha de tenir en compte", ha volgut deixar clar la presidenta del BCE.
En aquest context, Lagarde ha assegurat que el BCE "farà el que faci falta" per aconseguir redreçar la inflació fins a l'objectiu del 2% i ha obert la porta a noves baixades durant els pròxims mesos. "Encara estem en nivells restrictius, no en un punt neutre", ha afirmat. Dit en altres paraules, no creu que els tipus d'interès es trobin encara un nivell prou baix per evitar frenar l'economia, com es troben actualment. Ara bé, tampoc ha concretat a quins nivells s'han de situar perquè tampoc no impulsin més del compte l'economia. "És prematur discutir en quin punt hem de parar, però sabem la direcció del viatge", ha constatat la presidenta de l'entitat financera.
El creixement anèmic de l'eurozona
Cal recordar que l'augment dels tipus d'interès és una de les principals eines de les quals disposa el BCE per aplacar la inflació. Si el preu del diner s'encareix, els crèdits –això inclou les hipoteques– s'apugen. Això frena l'activitat econòmica i, per tant, s'aconsegueix l'objectiu perseguit: reduir l'augment de preus. Ara bé, naturalment, un dels efectes secundaris dels tipus d'interès elevats és la debilitació del creixement econòmic.
De fet, l'últim trimestre de l'any passat l'economia de l'eurozona només va créixer un 0,4%, segons l'informe publicat aquest dijous per l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat. Una xifra que s'explica sobretot pel retrocés registrat per Alemanya durant els últims tres primers mesos del 2024, que va decréixer en un 0,2%, i pel de França (-0,1%). A més, Itàlia es va mantenir estancada amb una taxa del 0%. Uns percentatges, però, que contrasten amb el d'Espanya, que continua sent la gran economia de l'euro que creix més i va augmentar en un 0,8%.
En aquest sentit, la mateixa presidenta del BCE ha admès que les condicions de finançament "continuen sent restrictives", cosa que ella mateixa ha qualificat de "factor advers" per a l'economia de l'eurozona. Tot i això, ha celebrat que les rendes reals "vagin millorant" i ha apuntat que la desaparició dels efectes de pujades dels tipus d'interès més elevades provocarà una "recuperació de la demanda".
Frankfurt es desmarca de Washington
Amb la decisió d'aquest dijous, el BCE es desmarca del seu homòleg estatunidenc, la Fed, de la qual normalment segueix les petjades. Aquest dimecres el banc central dels Estats Units va optar per la prudència després del retorn de Trump a la Casa Blanca i va decidir mantenir els tipus d'interès en la forquilla del 4,25% al 4,50%. Sobre aquesta qüestió, Lagarde ha evitat pronunciar-se, però ha assegurat que la imposició de nous aranzels tindria un "impacte negatiu en l'economia global". De moment, però, ha tret pes de les amenaces del magnat novaiorquès i ha assegurat que encara no hi ha "res tangible" que pugui afectar les relacions comercials entre els EUA i la UE. "Són tot declaracions i rumors", ha dit Lagarde.
Lagarde ha tancat completament la porta a la compra de bitcoins per a les reserves del BCE i ha dit que espera que no n'adquireixi "cap banc central". "Les reserves han de ser líquides i segures, i no estar sota sospita de blanqueig de capitals", ha justificat la líder francesa, que ha respost així a l'anunci del governador del banc central txec d'invertir un 5% de les seves reserves en aquestes divises digitals. Així doncs, Lagarde ha dit que espera que Praga acabi fent marxa enrere i tampoc adquireixi bitcoins.