El BCE abaixa per fi els tipus d'interès i dona un respir als hipotecats

Brussel·lesHa arribat l'hora. Gairebé dos anys després de l'inici de la pujada dels tipus d'interès fins a arribar al 4,5%, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que els abaixa 0,25 punts, fins al 4,25%. De fet, la presidenta del supervisor bancari, Christine Lagarde, ja havia aplanat el camí en diverses ocasions per rebaixar-los finalment en la trobada d'aquest dijous davant d'un context inflacionista clarament a la baixa. "Les pressions inflacionistes s'han debilitat i les expectatives d'inflació s'han reduït en tots els horitzons", ha assenyalat Lagarde en roda de premsa.

Ara bé, la dirigent francesa també ha advertit que encara no s'ha assolit l'objectiu del BCE de situar la inflació al 2% i, a més, l'organisme bancari europeu ha revisat les seves previsions sobre la taxa d'augment de preus a l'alça: al global del 2024 serà del 2,5% i el 2025, del 2,2% (0,2 punts més del previst anteriorment en els dos casos). En aquest sentit, Lagarde ha constatat que "és probable que la inflació continuï per sobre de l'objectiu fins ben avançat el pròxim any" per les "pressions inflacionistes internes" que perduren, com el constant "creixement dels salaris" dels treballadors de la zona euro. Així doncs, la presidenta de la institució comunitària ha avisat que pensa "mantenir els tipus d'interès a uns nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari".

D'aquesta manera, tot i la decisió d'aquest dijous, s'entén que l'organisme bancari no ha iniciat una baixada sense fre dels tipus d'interès per retornar-los a les xifres anteriors a la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica, sinó que els mantindrà a uns nivells elevats almenys durant tot aquest any. De fet, alguns membres del consell de govern del BCE i la gran majoria d'analistes pronostiquen que en la pròxima trobada del BCE del juliol es mantindran els tipus al 4,25% i que, en tot cas, no seria fins a la reunió del setembre quan es podria optar per tornar a rebaixar-los.

D'aquesta manera, Lagarde ha insistit "és molt probable" que el BCE continuï abaixant els tipus d'interès, però ha evitat avançar cap mena de conclusió en les pròximes trobades. Només ha dit que la "velocitat i el moment" de les potencials reduccions del preu del diner dependran de "les dades econòmiques i financeres", especialment pel que fa a les expectatives inflacionistes. "Sabem on ens dirigim, però no ens comprometem per avançat amb cap senda en concret", ha apuntat la dirigent francesa.

Cal recordar que l'augment dels tipus d'interès és una de les principals eines de les quals disposa el BCE per aplacar la inflació. Si el preu del diner s'encareix, els crèdits –això inclou les hipoteques– s'apugen. Això frena l'activitat econòmica i, per tant, s'aconsegueix l'objectiu perseguit: reduir l'augment de preus. Ara bé, naturalment, un dels efectes secundaris dels tipus d'interès elevats és fer minvar el creixement econòmic, que fa temps que es troba en mínims a l'eurozona.

Per això, en un context inflacionista a la baixa i de creixement econòmic anèmic en diversos països del nucli del continent (especialment Alemanya), el BCE creu que ha arribat el moment de reduir el preu del diner per primera vegada des de l'inici de la guerra d'Ucraïna. "La política monetària ha mantingut unes condicions de finançament restrictives que han contribuït de forma important al retrocés de la inflació", s'ha congratulat Lagarde.

Un dels països que ha celebrat la decisió del BCE ha sigut Espanya. El seu ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'ha qualificat de "bon senyal". "Suposa un baló d'oxigen per a les famílies i les empreses", ha destacat Cuerpo en una atenció als mitjans de comunicació a Madrid aquest dijous a la tarda. En aquest sentit, el titular de Finances espanyol ha assenyalat que qui més ho notarà són les famílies amb hipoteques vinculades a un tipus variable, i ha assegurat que les hipoteques que es revisin ara es podrien arribar a estalviar de mitjana més d'uns 400 euros anuals, informa Núria Rius.

El BCE s'avança a la Fed

Normalment el BCE va a remolc de les decisions que pren el banc central dels Estats Units, la Reserva Federal (Fed), però aquest dijous l'organisme europeu s'ha avançat de forma excepcional a l'estatunidenc. De fet, l'entitat comunitària ha sigut un dels primers grans organismes bancaris del món –l'eurozona suposa una sisena part de l'economia mundial– que torna a abaixar el preu del diner. Aquest dimecres ja ho va fer el banc central del Canadà.

Els membres del consell de govern del BCE al·leguen que la inflació a l'eurozona està més controlada que als EUA i, per aquest motiu, s'han vist amb cor de fer el pas abans que els seus homòlegs a Washington. Tanmateix, tot i prendre la iniciativa, els dirigents de l'entitat bancària europea avisen que continuaran jugant sobre segur. La mateixa Lagarde ha assenyalat que en el "camí" cap a la reducció progressiva dels tipus d'interès el BCE es poden trobar "entrebancs imprevistos", que poden tenir a veure, per exemple, amb la guerra d'Ucraïna o la inestabilitat al Pròxim Orient.