El BCE manté els tipus però aplana el camí per rebaixar-los al juny
L'entitat bancària assenyala per primera vegada que podria ser "apropiat" abaixar el preu del diner en un futur pròxim
Brussel·lesLa inflació està sota control i manté la tendència a la baixa, fins i tot més de pressa del previst, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a uns nivells elevats, al 4,5%. Això sí, la presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha insistit que al consell de govern de l'organisme del juny que ve ja comptarà amb "més indicadors i dades econòmiques" i, per primera vegada, ha assenyalat que podria ser "apropiat" abaixar el preu del diner.
Lagarde ha remarcat, amb tot, que els diferents factors que el BCE té en compte a l'hora de determinar els nivells del tipus d'interès s'han de mantenir dins l'evolució esperada. És a dir, que les perspectives de la inflació apuntin a una tendència a la baixa, la inflació subjacent —l'índex dels preus que no té en compte els elements més volàtils com l'energia i els aliments frescos— també vagi disminuint i que la intensitat de la transmissió d'apujar el preu del diner continuï tenint els mateixos efectes que fins ara. "Depenem de les dades econòmiques", ha repetit Lagarde, que ha evitat posar una data a la rebaixa del preu del diner i "comprometre's per avançat en un pla concret de tipus".
Pel que fa a la inflació, s'està acostant cada vegada més a l'objectiu del BCE a llarg termini, el 2%. I el mes passat la taxa d'augment de preus a l'eurozona comparada amb el mateix mes del 2023 va ser del 2,4%, una dècima menys que al febrer. Quant a la subjacent, també va disminuint, tot i que a un ritme més lent. El febrer va ser del 3,1% i el març ja va ser de dues dècimes menys, del 2,9%.
A més, Lagarde ha celebrat que l'augment dels sous s'estigui "moderant gradualment" i que les empreses estiguin absorbint part de l'increment dels costos laborals en els seus beneficis. "Les condicions de finançament continuen sent restrictives i les anteriors pujades dels tipus d'interès continuen frenant la demanda, cosa que contribueix a reduir la inflació", ha afegit la presidenta del BCE.
En aquest sentit, cal recordar que apujar els tipus d'interès és una de les principals eines de què disposa el BCE per aturar la inflació, perquè comporta un encariment dels crèdits que concedeixen els bancs i, per tant, el consum es redueix. Per això, tot i que disminueix la taxa d'augment de preus, tampoc se'n pot abusar perquè deriva en un alentiment de l'activitat econòmica. De fet, alguns dels països de la moneda única, com Alemanya, van entrar en recessió tècnica l'any passat i el conjunt de l'eurozona la va esquivar pels pèls.
Així doncs, amb la inflació ja controlada i una eurozona amb un creixement econòmic dèbil, el BCE cada vegada es veu més pressionat per reduir els tipus d'interès. Per aquest motiu, especialment els països del sud, com França, Itàlia i Espanya, fa temps que es mostren partidaris de rebaixar com més aviat millor el preu del diner. En canvi, els històricament favorables a polítiques econòmiques d'austeritat, com Alemanya i els Països Baixos, són més estrictes i han preferit no rebaixar-los, almenys fins al juny que ve.
El dilema d'avançar els EUA
L'entitat bancària europea fins ara ha anat a remolc de les decisions que pren la Reserva Federal (la Fed, l'equivalent al BCE als Estats Units) en la pujada dels tipus, però si l'organisme presidit per Lagarde finalment els rebaixa al juny serà la primera institució monetària internacional de les economies més industrialitzades que abaixa el preu del diner. La inflació als Estats Units continua a nivells elevats i el març va arribar al 3% interanual, una taxa que fa preveure als mercats que la Fed no reduirà el preu del diner al juny.
Tanmateix, el fet d'avançar-se a la Fed en la rebaixa dels tipus pot enfortir encara més el dòlar en detriment de l'euro i facilitar que la moneda estatunidenca s'acosti al valor de la divisa comunitària. Això podria comportar un encariment de les importacions europees provinents dels EUA i la compra en dòlars, per exemple, de l'energia, cosa que es tem que pugui acabar sent un nou factor inflacionista.