El BCE manté els tipus al 4,5% tot i l'alentiment econòmic de l'eurozona
L'entitat bancària ignora la baixada progressiva de la inflació i el refredament de l'activitat, especialment d'Alemanya
Brussel·lesLa inflació continua disminuint i l'economia de l'eurozona refredant-se, però el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous que manté els tipus d'interès al 4,5% per tercera vegada consecutiva. En aquest sentit, la presidenta de l'entitat bancària, Christine Lagarde, ha justificat que la taxa de l'augment de preus no ha assolit l'objectiu del 2% que s'ha marcat des d'un bon principi, si bé la inflació manté la tendència a la baixa.
En aquesta línia, la dirigent francesa apunta que les "condicions restrictives de finançament" que potencien els elevats nivells dels tipus d'interès estan tenint els efectes esperats: "frenen la demanda", ha dit, i, per tant, "ajuden a reduir la inflació". Segons l'Eurostat, a finals del 2022 es trobava al 9,2% i el desembre passat ja va ser del 2,9%.
De moment, les tensions geopolítiques del mar Roig, que han tornat a encendre les alarmes de les autoritats europees, tampoc no han tingut efectes en l'evolució dels preus. Lagarde ha assegurat que estan "sent cautelosos i seguint amb atenció els esdeveniments" i ha confirmat que els atacs dels houthis contra la navegació civil estan incrementant els costos de transport. Tanmateix, ha subratllat que l'impacte és "moderat" perquè el transport marítim només representa una fracció del global del transport internacional.
A més, l'entitat supervisora subratlla que "la inflació subjacent [l'índex dels preus que no té en compte els elements més volàtils com l'energia i els aliments frescos] també continua la seva tendència a la baixa". El desembre passat va registrar una taxa del 3,4% a l'eurozona, 0,2 punts menys que el mes anterior.
Tambors de recessió
Un dels efectes secundaris d'apujar els tipus d'interès per aplacar la inflació és l'alentiment de l'economia. La Comissió Europea ha alertat en més d'una ocasió que és probable que a curt o a llarg termini l'eurozona entri en recessió, i un dels estats membres que està patint més les conseqüències de les polítiques del BCE és precisament el més gran de la moneda única, Alemanya, que l'any passat va decréixer un 0,3%.
Les dades germàniques contrasten amb les de les altres tres grans economies del bloc europeu. Malgrat que també s'estan refredant, registren millors taxes de creixement. Les últimes previsions econòmiques de la Comissió Europea calculen que el producte interior brut (PIB) de França va créixer un 1% l'any passat, el d'Itàlia un 0,7% i el d'Espanya, que continua sent un dels estats membres que impulsa el creixement de l'eurozona, un 2,4%.
Tot i això, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va avançar la setmana passada al Fòrum de Davos que és "probable" que la institució no abaixi els tipus d'interès fins a l'estiu. Aquest dijous no ha corregit les seves declaracions, però s'ha limitat a dir que "hi ha consens al consell de govern del BCE que és prematur" discutir una rebaixa dels tipus.
Malgrat el refredament de l'economia de l'eurozona, Lagarde ha insistit que el mercat laboral del bloc europeu es manté robust i que l'atur continua en mínims històrics, al 6,4%. Espanya, però, continua sent l'estat amb la taxa de desocupació més elevada de la zona de la moneda única, un 11,9%.
Els mercats s'avancen a la rebaixa dels tipus
Cal recordar que l'augment dels tipus d'interès és una de les eines més efectives de les quals disposa el BCE per aplacar la inflació. Encareix el cost per als bancs de demanar diners i, a la vegada, les entitats bancàries ho repercuteixen en un encariment del crèdit apujant els préstecs que donen als seus clients. I, naturalment, si els crèdits són més cars, les famílies i les empreses tenen més difícil demanar préstecs als bancs per consumir o invertir, amb la qual cosa cau la demanda i es frena l'activitat econòmica.
En aquest sentit, els mercats ja preveuen que més aviat que tard el BCE rebaixarà els tipus d'interès i, per exemple, l'Euríbor (índex al qual estan referenciades la majoria d'hipoteques variables a Catalunya) ja s'ha relaxat i ja va tancar el desembre al 3,679%. D'aquesta manera, va tancar la seva caiguda mensual més gran des del febrer del 2009 i va confirmar l'inici de la desescalada del preu del deute.