El BCE frena les pujades de tipus i avisa que pot créixer l'atur

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha anunciat un increment de mig punt percentual dels tipus d'interès bàsics de la zona euro fins al 2,5%. És la quarta pujada consecutiva del preu del diner, tot i que, com estava previst, la institució monetària ha frenat el ritme de pujada, ja que les dues últimes reunions del consell de govern van aprovar augments de 0,75 punts.

Malgrat la moderació del ritme, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha advertit que els tipus "encara hauran de pujar a un ritme constant" durant els mesos vinents per retornar la taxa d'inflació al 2%, l'objectiu que marca l'organisme a mitjà termini i que ara mateix està molt per sota de la taxa real del 10,6% registrada a l'octubre al conjunt de països que comparteixen l'euro. Lagarde ha pronosticat més increments de mig punt durant el 2023, ja que no es preveu una relaxació en l'escalada de preus a curt termini.

Així, el tipus d'interès de les operacions principals de finançament –el que paguen els bancs al BCE per la majoria d'operacions– puja del 2% al 2,5%. A més, l'interès per als préstecs d'un sol dia de la institució als bancs serà del 2,75%, mentre que el tipus per als dipòsits de diners de les entitats financeres al BCE serà del 2%.

El tipus d'interès és el que cobra el BCE a les entitats financeres per prestar-los diners, però, alhora, el que els paga si les entitats dipositen fons a la institució. Així, representa que per als bancs és més car demanar fons al BCE, la qual cosa els empeny a augmentar també el que cobren als seus clients pels seus préstecs i, simultàniament, tenen més incentius per deixar els diners al BCE i cobrar un interès més alt. Aquest encariment del crèdit fa que famílies i empreses accedeixin a menys crèdits: Per exemple, la nova pujada de tipus encarirà de mitjana les hipoteques a tipus variable un 4.700 euros per any.

Igualment, amb uns tipus més elevats, els bancs han de pagar més diners als clients que tenen els estalvis a l'entitat. Aquest doble efecte –encariment del crèdit i més incentius per mantenir els dipòsits– redueix la quantitat de diners que hi ha a l'economia i, per tant, redueix el consum i la inversió. Aquest declivi de la demanda a l'economia estira els preus a la baixa.

Lagarde admet el risc d'una recessió

La reducció que busca el BCE, però, té un efecte negatiu. La caiguda de la demanda té un efecte directe sobre l'activitat econòmica i, per extensió, sobre l'atur. De fet, Lagarde ha admès que en els pròxims mesos es pot esperar una "contracció poc profunda i curta de l'economia", que anticiparà que "la recuperació guanyarà terreny el 2023". Aquesta crisi pot provocar que "l'atur pugui créixer en els pròxims trimestres" a la zona euro, ha admès Lagarde, tot i recordar també que la desocupació està a nivells molt baixos. "L'economia de la zona euro es pot contraure durant l'actual trimestre i el següent, a causa de la crisi energètica, l'alta incertesa, la feble activitat econòmica global i les condicions de finançament més dures", apunta el comunicat de la institució.

Per tant, d'acord amb el discurs de Lagarde, l'estratègia del BCE passa per intentar retallar la inflació mitjançant un alentiment de l'economia, tot i que l'encariment del cost de la vida es deu principalment a l'encariment de l'energia provocat per la invasió russa d'Ucraïna. "Malauradament, els preus dels aliments i l'energia continuaran creixent", ha indicat la presidenta. La Reserva Federal ha pres un camí similar, tot i que la ràpida recuperació de l'activitat i la forta creació de llocs de treball després de la pandèmia, així com la menor dependència del gas i el petroli russos, apunten que les alces de preus als EUA també tenen l'arrel en un excés de demanda al país que no té lloc a Europa, on la recuperació de l'últim any ha sigut molt més lenta.

A diferència de la majoria de bancs centrals occidentals –com la Reserva Federal nord-americana, el Banc del Japó o el Banc d'Anglaterra–, la institució europea té un mandat únic –mantenir a ratlla els preus–, mentre que a la resta de països el mandat és dual: controlar la inflació i reduir l'atur.

Venda de deute públic

El BCE ha anunciat també la reducció dels volums de deute públic que acumula després d'anys de compres massives de bons dels estats membres. Lagarde ha anunciat que, entre el març i el maig del 2023, l'organisme reduirà la seva cartera de bons en 15.000 milions d'euros cada mes, tant del programa habitual de compres, conegut com a APP, com del PEPP, el mecanisme extraordinari de compra de deute posat en marxa durant la pandèmia.

Les compres de bons, juntament amb els tipus d'interès al mínim històric del 0%, van servir per retornar l'economia europea al creixement després de la crisi del deute públic que va afectar el Vell Continent –sobretot els estats perifèrics, com Espanya– entre el 2009 i el 2015. L'adquisició de deute per part d'un banc central representa que aquest injecta liquiditat al sistema financer a canvi dels bons, un fet que incrementa la quantitat de diners que hi ha a l'economia i que té un efecte positiu per a l'activitat econòmica però que pot provocar un increment dels preus.

En el context actual d'inflació, doncs, el BCE opta per l'operació inversa: desfer-se de part del deute que acumula i treure'l al mercat, la qual cosa suposarà que cobrarà per vendre aquests bons i, per tant, disminuirà la quantitat de diners que hi ha a l'economia. Això hauria de tenir un impacte a la baixa sobre els preus.