El BCE ja admet l'escenari de recessió tècnica a Europa

Barcelona / MadridEl Banc Central Europeu veu possible que l'economia de la zona euro entri en recessió aquest any o al principi del 2023, tot i que es tractaria d'una recessió tècnica i poc severa, segons ha assegurat aquest dilluns el vicepresident de l'organisme, Luis de Guindos. El Banc d'Espanya també preveu aquesta situació.

"No és descartable que l'eurozona entri en recessió tècnica els trimestres vinents", ha declarat Guindos en un acte al Consell d'Economistes d'Espanya, a Madrid. "Creiem que és possible, però aquesta situació no suposaria una recessió excessivament intensa", ha afegit.

Una economia entra en recessió quan l'activitat econòmica –mesurada amb el producte interior brut, o PIB– encadena dos trimestres seguits de contraccions. No obstant això, aquesta és la definició tècnica, però molt sovint es tenen en compte més elements a l'hora de considerar si una economia està realment en recessió o no.

Per exemple, als Estats Units l'economia està en recessió tècnica després de patir dues caigudes del PIB el primer i el segon trimestre d'aquest any, però el govern i el conjunt d'institucions públiques es neguen a considerar la situació actual com una recessió: tot i la contracció de l'activitat, el mercat laboral nord-americà està creant nous llocs de treball des de fa mesos i s'incorporen a la força laboral aproximadament mig milió de nous treballadors cada mes des de principis d'any, la qual cosa mostra una certa fortalesa de l'economia. Així mateix, la inversió de les empreses i el comerç exterior del país tampoc se n'han ressentit, tot i ser indicadors que acostumen a caure quan una economia entra en crisi.

L'escassetat i l'encariment de l'energia causats per la invasió russa d'Ucraïna és a l'arrel de l'alentiment de l'economia a Europa. Les pujades de preus del gas natural i del petroli han acabat filtrant-se a la resta de béns i serveis de consum, la qual cosa ha comportat una inflació –increments de preus– a nivells rècord respecte dels últims quaranta anys. Després de superar durant un parell de mesos la xifra simbòlica del 10%, aquest setembre l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'encariment del cost de la vida) ha augmentat a Catalunya un 8,5% en comparació amb un any enrere.

Tanmateix, Guindos ha pronosticat que els preus es mantindran els mesos vinents a un ritme de creixement semblant i que se situaran prop del 6% al conjunt de la zona euro a partir del 2023. Actualment, la taxa d'inflació als països que comparteixen la moneda comuna era del 9,1% a l'agost.

El Banc d'Espanya nota un "debilitament de l'activitat"

Qui també ha parlat de recessió ha sigut el governador del Banc d’Espanya (BdE), Pablo Hernández de Cos, que aquest dilluns ha engegat la ronda de compareixences al Congrés de Diputats per avaluar els pressupostos de l’Estat per al 2023. Hernández de Cos també ha assumit que "ha augmentat" la probabilitat d'una recessió mundial als mercats financers.

En el cas de l’economia espanyola, el BdE estima un creixement per aquest tercer trimestre d’un tímid 0,1 i anticipa un “debilitament de l’activitat” també els trimestres vinents (tant el quart del 2022 com els primers del 2023). De fet, el governador ha reconegut que a curt termini treballen amb una oscil·lació d’entre una caiguda d’un 0,5% del PIB, és a dir, un escenari negatiu, i un rebot de com a màxim un 0,5%. El 2023, l'economia creixeria un 1,4%. 

Sobre els pressupostos estatals, De Cos ha avalat els comptes i ha destacat que el “sorprenent” augment dels ingressos tributaris ajudarà a compensar el dinamisme econòmic més baix. De fet, l’executiu de Pedro Sánchez calcula que el 2023 podria recaptar fins a 10.000 milions més dels previstos. Alhora, ha llançat un avís sobre el seu ús: “Des de la prudència, seria important que aquest augment de la recaptació no s’acabés traslladant en un augment de la despesa pública estructural”. De Cos ha recordat que durant els anys de la bombolla immobiliària també es van recaptar molts diners, però després “van desaparèixer de manera ràpida i abrupta”, cosa que a ulls de l’ens supervisor “va deteriorar els comptes públics”.

Per la part de la despesa, el Banc d’Espanya ha posat el focus en la caixa de la Seguretat Social i ha demanat al govern espanyol més mesures per fer-la sostenible. Pel que fa a l’augment de les pensions, l’ens calcula que cada punt d’increment es tradueix en una despesa addicional de 1.800 milions d’euros. Així, si es compleix l’estimació del govern de revalorar les pensions un 8,5%, la despesa addicional total serà de fins a 15.300 milions d’euros.

Pel que fa a l’augment dels funcionaris (un 3,5% el 2023), el governador ha exposat que cada punt suposaria 1.400 milions d’euros addicionals: en total, per tant, 4.900 milions. Per tot plegat, De Cos ha tornat a demanar que treballadors públics i pensionistes formin part també d’un pacte de rendes i assumeixin, de la mateixa manera que al sector privat, una pèrdua del poder adquisitiu.

Política fiscal "focalitzada"

El Banc d’Espanya ha tornat a remarcar que, a diferència del que es va demanar durant la pandèmia, davant l’escalada dels preus actual els estímuls fiscals “no poden ser generalitzats”, sinó que han de ser mesures “temporals” i centrades en “aquelles llars amb rendes més baixes i empreses vulnerables”, ha dit De Cos aquest dilluns.

Precisament, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha obert la porta aquest dilluns al fet que la bonificació del combustible es limiti a determinats sectors i col·lectius afectats, en cas que es decideixi prorrogar més temps. "Caldrà veure si cal prendre mesures sectorials, si cal mantenir-la per a tota la població o si cal centrar-la en un sector o col·lectiu més afectat", ha dit en una entrevista a RNE. L’actual pla de xoc, que incorpora les rebaixes a la factura de la llum i el gas, entre altres, s'acaba el 31 de desembre.