El BCE afluixa el ritme d’encariment del crèdit

Brussel·lesEl Banc Central Europeu (BCE) afluixa el ritme d’encariment del crèdit dels últims mesos i aquest dijous ha apujat els tipus d'interès només 0,25 punts, fins al 3,75%. La institució bancària europea ha seguit les petjades de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), que aquest dimecres també va optar per augmentar els tipus 25 punts bàsics i va insinuar que era l'última pujada de l'any.

Així doncs, el BCE ha reduït l'increment al mínim per primera vegada des del juny del 2022 –fins ara les pujades havien sigut de 0,75 i 0,5 punts– davant les turbulències en el sector bancari nord-americà que encara perduren, la lleugera reducció de la inflació subjacent i la frenada de la concessió de crèdits. "Les perspectives d'inflació continuen sent massa altes i ho han sigut durant massa temps", ha assenyalat la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

Tot i això, un dels factors decisius en la decisió de l'entitat bancària de reduir el ritme d'increments dels tipus són les bones dades respecte a l'augment dels preus. Encara que la baixada sigui mínima, per primera vegada des del juny del 2022, la inflació subjacent –la que exclou els preus més volàtils, com els de l'energia i els aliments frescos– ha baixat una dècima. Ha passat del 5,7% del març al 5,6% a l'abril, segons les dades publicades dimarts passat per l'institut d'estadística de la Unió Europea, l'Eurostat.

L'Eurostat estima que el mes passat la taxa interanual de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador de l'evolució dels preus) a la zona euro va augmentar 0,1 punts, fins al 7%, i que, per tant, va créixer lleugerament després de cinc mesos a la baixa. Ara bé, a l'eurozona la taxa intermensual d'inflació al març va ser del 0,9% i a l'abril va baixar fins al 0,7%. L'encariment del menjar, per exemple, va caure gairebé dos punts respecte al març i a l'abril l'increment va ser d'un 13,6%.

En tot cas, l'objectiu del BCE és que l'increment dels preus es torni a situar prop del 2% de mitjana a llarg termini i Lagarde ha advertit en diferents ocasions que el consell de govern que presideix continuarà apujant els tipus fins que no s'assoleixin aquests percentatges d'inflació. "Hem passat del 0% al 3,75% en nou mesos i continuem en aquest procés de pujades. Això és un viatge i encara no hem arribat", ha avançat la presidenta de la institució bancària.

Impacte en l'Euríbor

L'augment dels tipus és l'eina més efectiva que té el BCE per intentar reduir la inflació a través d'un encariment del crèdit. Com que els interessos que cobra el BCE als bancs són més alts, també ho passen a ser els que cobren les entitats als seus clients. Això dificulta l'accés a préstecs a famílies i empreses i redueix la quantitat de diners que tenen disponibles, per la qual cosa s'alenteix la demanda a l'economia i, en última instància, els preus. El contrapunt d'aquesta mesura és que menys demanda comporta menys creixement econòmic. "Les anteriors pujades dels tipus s'estan transmetent amb força a les condicions de finançament i monetàries de la zona euro", ha destacat Lagarde.

La nova pujada de tipus també té un impacte directe sobre les famílies endeutades perquè l'Euríbor, l'índex de referència a la zona euro per a la majoria d'hipoteques i préstecs bancaris variables, previsiblement continuarà pujant tot i que ja està en els nivells més elevats des de la crisi financera que va esclatar el 2008. Això explica que el crèdit concedit per la banca europea durant aquests primers mesos de l'any s'hagi restringit de manera significativa, a uns nivells que no es veien des del 2011.

Continuen les turbulències bancàries

La decisió del BCE de continuar incrementant els tipus arriba en un context bancari delicat. El mes passat la caiguda del Silicon Valley Bank i el Signature Bank, a conseqüència en gran part dels impactes en l'economia del preu del diner tan elevat, va desencadenar una crisi bancària que encara perdura, sobretot als Estats Units. També va caure Credit Suisse, que va haver de ser rescatat pel seu principal competidor, UBS, i aquest dilluns les autoritats estatunidenques van confirmar que JP Morgan Chase ha guanyat la licitació per comprar el fallit First Republic Bank, l'última víctima que es va endur el sisme financer.