Batalla de relats econòmics

BarcelonaTotes les disciplines tenen una àgora on de manera recurrent es posen a prova els diferents punts de vista. En economia, una de les grans places on es confronten les diferents opinions són les rodes de premsa dels bancs centrals. Com que les pujades o baixades dels tipus d’interès tenen importants repercussions econòmiques, tothom que pretén dir la seva amb certa autoritat sobre el que haurien de fer el BCE o la Reserva Federal (la Fed), ha de definir una visió detallada sobre la situació econòmica del moment. Les batalles pel relat econòmic les presenciem de manera assídua cada vegada que es reuneixen les màximes autoritats monetàries. Però l’incert context actual ha propiciat l’aparició de visions especialment allunyades les unes de les altres.

Darrerament, destaca el to especialment caut, o fins i tot pessimista, del mateix BCE. Dit així, pot semblar una opinió subjectiva i poc fonamentada sobre el discurs de qui és l’autoritat monetària europea. Però hi ha mètodes que ens permeten objectivar el to dels discursos. Mitjançant un algoritme que identifica el to de les paraules clau d’un text, es pot construir un índex que resumeix com n’és d’optimista o pessimista. Això, per exemple, es pot aplicar als comunicats que fa el president del banc central a la roda de premsa posterior a la reunió de polítiques monetàries.

Així, podem observar com, històricament, el to del relat del BCE ha evolucionat de manera similar a la d’altres indicadors econòmics. Qui escoltava la roda de premsa de Mario Draghi, en el fons, obtenia un resum excel·lent de cap a on apuntaven les dades en cada moment. Però des de mitjans del 2019, quan van augmentar les tensions comercials entre la Xina i els EUA i la incertesa associada als conflictes geopolítics va començar a entrar en escena, el to del BCE va anar agafant un caire més pessimista del que suggerien les dades de referència. Aquest fet s’ha accentuat des de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

¿Pot ser que el BCE sàpiga alguna cosa que els altres no sabem? En principi, és poc probable que el pessimisme del BCE es basi en una informació a la qual la resta d’analistes no tinguin accés. Certament, poques institucions disposen de tants recursos com els bancs centrals per analitzar el context econòmic, però avui en dia les principals fonts són públiques i es disposa d’informació pràcticament en temps real de l’evolució de l’economia.

De fet, les previsions del BCE no difereixen massa de les de la majoria d'analistes. Fins i tot són una mica més optimistes. Concretament, els economistes del BCE pronostiquen un creixement del PIB del 0,5% enguany a la zona euro, mentre que el consens dels analistes n’espera un 0%.

Marcar l'agenda

El pessimisme dels discursos del BCE, i segurament el de moltes altres institucions, està en l’èmfasi que de manera creixent fan sobre les coses que podrien passar, encara que en principi no s’espera que passin. En el cas dels bancs centrals, la preocupació pot estar justificada. D'una banda, remarca que els indicadors econòmics han millorat darrerament i que la inflació ha començat a moderar-se. De fet, gràcies a la caiguda dels preus de l’energia, s’està reduint més ràpidament del que s’esperava. Però també hi ha elements que suggereixen que la moderació de la inflació podria ser més lenta d’ara endavant, com el fort augment dels preus dels aliments i l’acceleració dels salaris. I els bancs centrals temen que, si això passa i l’economia s’endinsa en un període d’inflació elevada, sortir-ne pot acabar sent molt costós.

No és senzill trobar el to adequat per definir la complexa situació en què ens trobem i, al mateix temps, expressar el temor als riscos que ens envolten. I, a més a més, també cal tenir en compte que el to de qui s’expressa influencia les decisions que molts actors econòmics prenen. Qui guanya la guerra del relat també marca l’agenda.