"Els dos bàndols han apostat pel col·lapse de l'altre"

BarcelonaLa incertesa continua sent el principal element en qualsevol anàlisi de la guerra d’Ucraïna i de les seves derivades econòmiques. El conflicte va per llarg i dependrà sobretot de com evolucioni militarment, tot i els intents dels dos bàndols de doblegar econòmicament l’altre. 

Aquestes són les conclusions del col·loqui titulat Les conseqüències financeres de la guerra a Ucraïna, l’acte central de la conferència anual de l’Associació Europea de Finances (EFA) celebrat aquest dijous a Iese i moderat pel professor del centre Xavier Vives. “Els dos bàndols han apostat pel col·lapse de l’altre”, ha resumit Harold James, historiador de la Universitat de Princeton, als EUA. Segons James, d'una banda, els països occidentals han aplicat unes sancions sobre l’economia russa amb l’objectiu que el govern de Vladímir Putin “no pugui sostenir la guerra” i, alhora, “danyar la legitimitat” del règim per forçar-ne una caiguda a escala interna. De l'altra, Rússia juga amb la inflació provocada per l’encariment de l’energia i amb possibles talls de subministrament de gas per colpejar tant la unitat de la zona euro com la tradicional aliança entre els Estats Units i Europa.

James ha destacat que les sancions fan que “el futur sigui bastant fosc” per a Rússia si es veu obligada a sostenir la guerra a llarg termini. En la mateixa línia, Nicolas Véron, cofundador del think tank europeu Bruegel, ha afegit que les accions dels bancs centrals contra Rússia van estar “increïblement ben coordinades” entre diferents estats i “no tenen precedents”, de manera que han suposat l’arraconament internacional del banc central rus.

Ara bé, la vulnerabilitat d’Europa es manté, sobretot pel camp energètic. “La crisi existencial per a Europa és que havia oblidat que l’energia és una qüestió important”, ha assegurat Lucrezia Reichlin, professora de la London Business School. A més, les sancions sobre la banca comercial russa fins ara han sigut “molt més lentes” que en el cas del banc central, ha afegit Véron, tot i que creu que acabaran comportant “el desacoblament de Rússia de la Unió Europea” a escala financera.

Tanmateix, l'impacte de les sancions sobre l'economia russa ha sigut la fallida tècnica de l'estat rus del seu deute extern, un fet destacat però que ha tingut un impacte "limitat", ha analitzat Elena Carletti, professora de finances a la Universitat Bocconi de Milà.

Solidesa bancària a la UE

En aquest sentit, malgrat el covid, el sector financer ha entrat a la crisi derivada de la guerra “molt més fort” que no pas el 2008, en paraules de Carletti. L'economista italiana ha recordat que els nivells de capital de la banca europea són el doble que quan va col·lapsar Lehman Brothers, amb unes ràtios de liquiditat un 70% superiors al mínim establert pels criteris internacionals marcats als acords de Basilea. A més, la proporció de préstecs amb risc d’impagament ha caigut a nivells molt baixos.

“El risc de mercat, la volatilitat i la gran variació de preus de primeres matèries s’han pogut gestionar de moment”, ha dit Carletti. No obstant això, ha identificat tres problemes: el risc de patir més ciberatacs al sector procedents de Rússia, la dificultat per implementar les sancions per culpa del fet que provenen de molts governs diferents i els negocis del sector a Rússia, tot i que veu el sector “molt lluny de patir fallides” d’entitats a causa de la guerra o dels negocis amb Moscou.