Els bancs centrals es reuneixen amb la vista posada en una possible rebaixa de tipus d'interès als EUA
El president de la Fed parlarà divendres en la trobada anual de política monetària de Jackson Hole
BarcelonaEl president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, parlarà divendres en la trobada de bancs centrals de Jackson Hole (a l'estat nord-americà de Wyoming), una intervenció en la qual podria apuntar a una retallada dels tipus d'interès als EUA. La reunió, que se celebra cada any a finals d'agost, arriba en un moment de desacceleració de l'economia nord-americana, la qual cosa ha augmentat la pressió sobre la Fed per abaratir el preu del diner, tal com ja va fer al juny el Banc Central Europeu (BCE).
La trobada de Jackson Hole, que comença aquest dijous, és una cita organitzada per la Reserva Federal de Kansas City (una de les divisions regionals de la Fed) al Jackson Lake Lodge, un ressort ubicat a l'idíl·lic Parc Nacional de Grand Teton, a les muntanyes Rocalloses. Hi prenen part alts càrrecs de la Fed, però també acadèmics, empresaris i alts funcionaris del govern federal, a més de representants d'altres institucions monetàries estrangeres. És habitual que els presidents de la Fed no només hi participin, sinó que hi intervinguin amb un discurs per indicar cap on esperen que es mogui la política monetària de la institució durant la tardor i l'hivern.
A més de Powell, a l'edició d'aquest any també hi participaran Andrew Bailey, governador del Banc d'Anglaterra, i l'irlandès Philip Lane, economista en cap del BCE. Els analistes esperen que les intervencions girin sobre la necessitat o no de rebaixar el preu del diner en un moment en què la inflació sembla més controlada que en els últims dos anys.
La Fed darrere del BCE
El 2021 la represa de l'activitat econòmica després de la pandèmia va provocar escassetat de primeres matèries i colls d'ampolla a les cadenes de subministrament globals, la qual cosa va derivar en una primera onada de pujades de preus arreu del món, que en el cas dels EUA es va accelerar per l'increment del consum intern de famílies i empreses. Amb la invasió russa d'Ucraïna el 2022, la inflació es va disparar encara més arreu del món a causa de la crisi energètica que se'n va derivar i de l'escassetat de certs productes agrícoles, com ara el blat.
Davant d'aquesta situació, la Fed va ser un dels bancs centrals que menys va esperar a apujar els tipus d'interès, que durant la pandèmia havien tocat mínims històrics. El BCE el va seguir, però va trigar més. No obstant això, aquest 2024, amb la inflació a la baixa, l'organisme monetari europeu va aprovar una rebaixa d'un quart de punt, fins al 4,25%, dels tipus d'interès al juny (al juliol els va mantenir sense canvis) i es va avançar així a la Reserva Federal, que els manté en la franja entre el 5,25% i el 5,5%.
Els bancs centrals utilitzen les pujades de tipus per lluitar contra la inflació. Amb els increments dels tipus, augmenta el que els bancs comercials han de pagar al banc central per obtenir liquiditat, que les entitats traspassen als consumidors amb interessos més alts a hipoteques i préstecs. Aquest encariment del crèdit fa més difícil a famílies i empreses endeutar-se per invertir i consumir i, en conseqüència, cauen la demanda i els preus.
En el context actual, doncs, la intervenció de Powell és especialment esperada. Les dades dels últims mesos apunten que els preus es troben sota control i que, lentament, la inflació s'acosta a l'objectiu del 2% anual que es marquen els bancs centrals (al juliol va ser del 2,9% als EUA, la taxa més baixa des del març del 2021). Per tant, una retallada dels tipus tindria sentit, però fins ara la Fed s'hi ha resistit perquè el consum, l'activitat econòmica i el mercat de treball als EUA s'havien mantingut molt forts i, per tant, Powell i una majoria de membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès, l'òrgan intern que decideix la política de tipus de la Fed) havien justificat esperar a veure com evolucionava l'economia.
Ara bé, aquest estiu les dades d'atur als Estats Units han empitjorat, amb una frenada de la creació de llocs de treball. A més, les xifres del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) nord-americà també apunten a un alentiment de l'economia. Aquestes circumstàncies fan propici que Powell apunti (però no anunciï) a una retallada de tipus a la pròxima reunió del FOMC, programada per al 18 de setembre.