Fiscalitat

Banca i energètiques paguen 2.859 M€ aquest 2024 pel seu impost especial

El govern espanyol va prorrogar un any més tots dos tributs amb la intenció de fer-los permanents

2 min
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge d'arxiu.

MADRIDEl ministeri d'Hisenda ha ingressat 2.859 milions d'euros pels gravàmens extraordinaris a la banca i les energètiques aquest 2024, segons ha informat en un comunicat aquest divendres. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a l'assolida el 2023, quan l'Estat va recaptar 2.908 milions per totes dues figures. Cal tenir en compte que la recaptació d'aquest 2024 és per l'exercici del 2023, mentre que l'any passat les empreses afectades van pagar per l'exercici del 2022, any en què van entrar en funcionament. Pel que fa a les entitats financeres, han pagat un total de 1.695 milions d'euros, mentre que les energètiques han abonat 1.164 milions.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La recaptació assolida aquest 2024 arriba en un moment incert pel que fa al futur de totes dues figures. Al desembre de l'any passat, el govern de Pedro Sánchez les va prorrogar un any més, fins aquest 2025 (l'any que ve les empreses pagaran per l'exercici d'aquest 2024). Més enllà d'aquesta data, però, l'executiu central no ha detallat encara quins plans té, tot i que la idea és fer-los permanents. "Les entitats de crèdit i energètiques acumulen xifres rècord de beneficis, per la qual cosa és coherent una major contribució fiscal", defensa el ministeri d'Hisenda en el comunicat. De fet, la majoria de les empreses afectades, sobretot la gran banca, han registrat els darrers trimestres beneficis històrics.

Tècnicament, es tracta de dues figures fiscals que s'han dissenyat com una "prestació patrimonial de caràcter públic i naturalesa no tributària", fet que dona més protecció al govern davant els tribunals. Tant la gran banca com els principals grups energètics de l'Estat han rebutjat des del primer moment totes dues figures i han obert la via judicial contra elles: no només perquè es retirin, sinó que també exigeixen que se'ls retorni el que han liquidat.

Algunes companyies, com va ser el cas de Repsol, fins i tot han amenaçat de retirar les inversions previstes a Espanya. De fet, a diferència del sector financer, per a qui l'última pròrroga es va fer en les mateixes condicions, les energètiques gaudeixen d'alguns canvis: en el pagament de l'any que ve les empreses afectades podran deduir les seves inversions estratègiques vinculades a la transició energètica i la descarbonització. Això, però, també està pendent de tramitar-se.

stats