El Banc d’Espanya preveu que els preus dels aliments acabin pujant un 12% aquest 2023

MadridPetit baló d'oxigen del Banc d'Espanya. Tal com va anticipar a principis de març el seu governador, Pablo Hernández de Cos, l'organisme estima que aquest 2023 el creixement econòmic serà més favorable en comparació amb la previsió que va elaborar fa tan sols tres mesos. En concret, el Banc d'Espanya apunta ara a una millora del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'1,6% aquest any, 0,3 punts percentuals més del previst al desembre. Una xifra, però, que continua estant per sota de la previsió del govern espanyol (2,1%), però en sintonia amb el que estimen altres institucions internacionals.

Però aquest baló és petit perquè hi ha una nota adversa: l'augment dels preus. El missatge del Banc d'Espanya té dues cares. D'una banda, la inflació general ja hauria assolit el seu pic màxim i l'organisme n'estima una desacceleració progressiva que, de bracet amb la dissipació dels colls d'ampolla, ajudaria a la millora de l'activitat econòmica aquest 2023. De fet, l'ens revisa a la baixa la seva previsió del mes de desembre (4,9%) i deixa en un 3,7% la inflació interanual mitjana per a aquest 2023. El motiu principal d'aquesta millora és la baixada dels preus energètics.

Per contra, l'altra cara, més negativa, és la de la inflació subjacent i els preus dels aliments. El Banc d'Espanya revisa fins al 3,9% la inflació subjacent mitjana per a aquest 2023, és a dir, una mitjana molt més alta que la general i, alhora, més elevada que la prevista al desembre (3,4%). Al seu torn, els aliments continuaran encarint-se en els pròxims mesos. El seu preu creixerà de mitjana un 12,2% aquest any (4 punts percentuals més que l'increment mitjà estimat al desembre). De fet, la moderació no arribaria fins al 2024, quan creixeran un 4,6%, segons les estimacions de l'organisme supervisor.

Davant aquest escenari, la primera pregunta que ve al cap és si està funcionant la rebaixa de l'IVA sobre alguns productes bàsics aprovada pel govern espanyol el passat mes de desembre i en marxa des del gener. El Banc d'Espanya ha constatat que està tenint una efectivitat d'un 90% sobre els productes finals. El problema o motiu rere aquesta aparent contradicció entre la inflació general i la subjacent (i els preus dels aliments) és que el contagi de la primera a la resta sempre va amb retard i, en aquest cas, més del previst.

Per exemplificar aquest increment, l'ens utilitza una matèria primera com són els cereals. En el seu moment, l'increment dels costos de producció per l'encariment dels carburants o els fertilitzants i, per tant, de l'energia, es va traslladar als primers esglaons de la cadena de producció: per exemple, la farina, un producte elaborat amb cereals. Després, però, aquest trasllat va passar als preus dels productes finals i de consum com el pa o les galetes. En tot cas, si bé des del Banc d'Espanya no volen precisar quan començarà a descendir aquest increment dels preus dels aliments, estimen que passarà segur aquest 2023.

L'impuls del 2022

Tornant a l'escenari macroeconòmic, un dels motius que han portat el Banc d'Espanya a millorar les seves previsions per enguany és un 2022 molt millor de l'esperat i, en particular, un final de l'exercici més positiu (planava sobre l'economia l'amenaça d'una recessió tècnica que finalment no va arribar). Malgrat que durant la segona meitat de l'any passat hi va haver una desacceleració que es va poder constatar en el consum privat i el mercat laboral, en termes globals l'economia espanyola va créixer un 5,5% el 2022, molt per sobre de les estimacions de l'organisme supervisor (un creixement del PIB al voltant del 4,5%), però també el govern espanyol (5%).

Segons el Banc d'Espanya, aquest tancament del 2022 té un efecte "arrossegador" sobre els primers tres mesos del 2023: estima que entre el gener i el març el PIB espanyol rebotarà un tímid 0,3%. Tanmateix, l'organisme tampoc vol tirar coets i recorda que aquest any, a diferència del 2022, serà de clara desacceleració de l'activitat econòmica. Si bé el Banc d'Espanya anticipa que es recuperaran els nivells prepandèmia a mitjans d'any, el "vigor econòmic" no arribaria fins al desembre. Això, però, donarà ales a creixements del voltant del 2% de cara al 2024 i el 2025.

L'organisme recorda que s'està produint una pèrdua del poder adquisitiu de la població –els preus han crescut molt més que els salaris–, que, en un context inflacionista i de reobertura total de l'economia després de dos anys marcats pel covid-19, ha portat a dissipar l'estalvi acumulat per les llars durant els mesos de restriccions sanitàries. Aquesta situació s'afegeix a l'enduriment de les condicions financeres (accés a crèdits i préstecs) per l'alça dels tipus d'interès –ara situats en 3,5 punts–, que tot apunta que continuaran.

Al seu torn, el consum privat, el públic i el mercat laboral –es revisa a la baixa la taxa d'atur i se situa en el 12,7% aquest 2023– són tres de les claus que, segons el Banc d'Espanya, ajudaran a la bona marxa de l'economia aquest primer trimestre i durant el conjunt de l'any, tot i el xoc econòmic provocat per la guerra a Ucraïna. En les seves previsions també millora la demanda externa, que fins ara s'ha mantingut molt per sota de les importacions, i l'impuls dels fons europeus Next Generation.

Pendents de les tensions financeres

Cal tenir en compte que les previsions actualitzades aquest dimecres per l'organisme que dirigeix Hernández de Cos s'han tancat just abans de la fallida d'alguns bancs nord-americans, com el Silicon Valley Bank, o el rescat de Credit Suisse aquest cap de setmana. Això, però, no vol dir que l'organisme no hagi posat la lupa damunt les últimes tensions al sector financer internacional.

En el seu informe trimestral, el Banc d'Espanya explica que avui la magnitud i la persistència de les tensions financeres encara són molt "incertes". Sobre les conseqüències negatives d'una escalada d'aquesta tensió al sector bancari, l'ens destaca una desacceleració de l'activitat econòmica i, alhora, un risc sobre la inflació per un increment dels costos de finançament per part de la banca. Tanmateix, el seu director general d'Economia, Ángel Gavilán, ha reiterat "el missatge" que "el sistema bancari europeu mostra uns nivells de capital sòlids" i que "els exercicis mostren que no tenim riscos".