Macroeconomia

El turisme i la caiguda de les importacions donen ales al creixement econòmic

El Banc d'Espanya revisa a l'alça la previsió del PIB per a aquest 2024, fins al 2,8%

3 min
Un grup de turistes al passeig de Gràcia.

MADRIDEl creixement de l'economia espanyola no deixa de "sorprendre" el Banc d'Espanya. L'organisme supervisor, que des de fa uns dies presideix l'exministre del PSOE José Luis Escrivá, acaba de publicar unes noves projeccions macroeconòmiques en què, de nou, revisa a l'alça el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) per a aquest 2024. Però també el creixement del 2025 i del 2026.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons el Banc d'Espanya, aquest 2024 l'economia espanyola creixerà fins al 2,8% (una revisió de fins a 0,5 punts percentuals en comparació amb el mes de juny, quan apuntava a un rebot del PIB d'un 2,3%). Això situa la previsió de l'ens supervisor com la més optimista si es compara amb altres organismes, o el mateix govern espanyol, que per ara manté que l'economia creixerà un 2,4% aquest 2024. De fet, només l'OCDE apunta a un creixement del PIB espanyol per sota del 2% aquest any.

A ulls de l'organisme que presideix Escrivá, al darrere d'aquests brots verds no només hi ha la recent revisió estadística a l'alça que ha fet l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del creixement econòmic espanyol –destaca la confirmació d'un creixement del PIB d'un 0,8% entre els mesos d'abril i juny–, sinó també la bona marxa del sector turístic, sobretot del turisme internacional, que explica gran part del múscul que està mostrant Espanya. "És [l'element] que més aporta al creixement", ha constatat el director general d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, durant la presentació de les projeccions aquest dimarts. Pel que fa al tercer trimestre, és a dir, juliol, agost i setembre, coincidint amb la temporada alta, el Banc d'Espanya preveu que l'economia continuï creixent (estima un rebot trimestral del PIB d'un 0,6%).

A això s'hi afegeix el bon comportament de les exportacions (el que l'Estat ven a fora) de serveis no turístics, que en el cas d'Espanya han crescut fins i tot més que en economies com la francesa, l'alemanya o la italiana. Entre aquests serveis destaquen els vinculats al sector de les telecomunicacions i la informàtica, però també la consultoria i la gestió, així com serveis tècnics (arquitectura i enginyeria).

Aquest vigor de les exportacions encara resulta més favorable si s'observen les importacions de béns i serveis, que en aquest cas mostren una menor aportació (Espanya no ha hagut de dependre tant de la resta de països). Aquesta menor contribució de les importacions s'explica no només pel fet que s'importa menys, sinó sobretot per la menor dependència energètica (històricament Espanya era un importador net d'energia) gràcies al desplegament de les renovables, així com per la caiguda de la demanda elèctrica que, a parer del Banc d'Espanya, està estretament vinculada a l'eficiència energètica. "Som més sostenibles", ha apuntat Gavilán.

Debilitat del consum i les inversions

Ara bé, el pols de la segona meitat de l'any en conjunt (tercer i quart trimestre) serà menys vigorós que el de la primera meitat de l'any. Segons l'organisme, d'entrada això es deu a una certa debilitat del consum privat de les famílies. El Banc d'Espanya, però, preveu que en l'horitzó del mitjà termini aquest sigui el motor de l'economia espanyola gràcies a l'ocupació, els salaris i el control de la inflació, així com per l'augment de la població i la recuperació de la confiança de les famílies després d'uns anys marcats per la crisi energètica i de preus. L'altre element negatiu continuen sent les inversions, que es mantenen inferiors als nivells prepandèmia.

Pel que fa al 2025, el PIB espanyol creixeria un 2,2% i, per tant, se superaria la barrera del 2%, mentre que de cara al 2026 creixeria un 1,9%.

Inflació moderada

Amb tot, els preus també ajuden a entendre l'optimisme del Banc d'Espanya pel que fa al creixement de l'economia. L'ens apunta a un bon comportament dels preus energètics, però també dels preus dels aliments, fruit de la pròrroga de la rebaixa de l'IVA dels aliments fins a aquest mes de setembre o de l'aprovació d'un IVA superreduït per a l'oli. Per contra, la inflació subjacent continuarà sent elevada. Així, per al 2024, tot i que manté la prudència, rebaixa en una dècima la inflació mitjana espanyola, fins al 2,9%, mentre que manté en el 2,1% la taxa del 2025 i en l'1,8% la del 2026.

stats