El Banc d'Espanya augmenta la previsió de creixement espanyol el 2024
L'organisme supervisor revisa gairebé mig punt l'impuls del PIB aquest any, fins al 2,3%
MADRIDEl Banc d'Espanya ha complert la seva paraula i ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024. Al mes de maig l'ens supervisor ja anticipava un retoc, que aquest dimarts ha donat a conèixer: l'economia espanyola creixerà un 2,3% aquest any, cosa que suposa una revisió a l'alça de fins a 0,4 punts percentuals en comparació amb les previsions macroeconòmiques publicades al març, quan va situar el rebot del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) en un 1,9%. Amb aquesta nova previsió, l'organisme s'afegeix a la llista d'ens que preveuen que l'economia espanyola creixerà més del que estima el mateix govern espanyol, que per ara manté la previsió de creixement del 2,1%. "Espanya creixerà més que el conjunt de la zona euro durant l'horitzó 2024-2026", constaten des del ministeri d'Economia.
Darrere d'aquesta revisió hi ha dues explicacions clau. D'una banda, la revisió a l'alça de les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre el creixement de l'economia a finals del 2023, de manera que els vents de cua que va deixar van ser molt més favorables. De l'altra, la bona marxa de l'economia el primer trimestre (entre gener i març) i la previsió que mantingui el pols aquest segon trimestre. De fet, el Banc d'Espanya havia elaborat les seves últimes previsions calculant que l'economia creixeria un 0,4% els primers tres mesos de l'any, però ho va fer un 0,75%, tal com va publicar l'INE.
El bon ritme d'aquest 2024 s'explica sobretot per un vell conegut: el turisme. Tot i que altres activitats del sector serveis han mostrat una bona marxa, com ara les vinculades a la consultoria i la tecnologia, el sector turístic continua sent el motor de l'economia espanyola. El Banc d'Espanya constata que ha estat una "gran sorpresa" la seva aportació aquests primers mesos de l'any i ho vincula a tres motius. El primer és que hi ha un canvi en el patró estacional, és a dir, els turistes ja no només es concentren durant la temporada alta, sinó que cada cop més venen al llarg de l'any. Fruit d'això, s'hi suma una diversificació dels destins. Finalment, es detecta més despesa dels visitants estrangers. A aquesta activitat s'hi afegeix el consum privat de les llars.
De cara als pròxims exercicis, el Banc d'Espanya es manté prudent i situa el creixement de l'economia espanyola en els mateixos nivells previstos al mes de març: un 1,9% el 2025, i un 1,7% el 2026.
Entre els elements de risc, el Banc d'Espanya continua situant-hi el context geopolític i, en particular, l'evolució de les guerres a Ucraïna i Palestina. Però també la poca execució dels fons europeus antipandèmia, així com un possible canvi d'actitud dels bancs centrals europeus si la inflació sorprèn negativament. Aquest dilluns el Bundesbank, el banc central d'Alemanya, ja apel·lava a la "prudència" pel que fa a les pròximes baixades de tipus.
Preus més persistents
De fet, el Banc d'Espanya, en un gir de criteri si es té en compte el que estava fent els darrers mesos, revisa a l'alça la previsió d'inflació general per als pròxims exercicis i ho vincula a l'aportació dels preus energètics, en concret del preu del petroli, també al sector serveis (turisme principalment) i a la "persistència" de la inflació subjacent. Per al 2024 situa la inflació general en el 3% (0,3 punts percentuals respecte a la previsió del mes de març), i al 2% a partir del 2025, quan havia estimat que se situaria a l'1,9%. L'any 2026 la inflació cauria a l'1,8%. Tanmateix, es tracta de nivells molt més normalitzats que els registrats l'any 2022 i 2023. Per tot plegat, el BdE recomana "tenir cautela abans de donar per doblegat l'actual episodi inflacionista", sobretot tenint en compte els recents increments dels salaris, així com el dinamisme al sector serveis.
"Inquietud" per la inversió empresarial
L'organisme supervisor continua constatant "inquietud" pel que fa a la inversió empresarial, que continua molt per sota dels nivells previs a la pandèmia tot i el desplegament dels fons europeus antipandèmia. Si bé es preveu que evolucioni "favorablement" a mesura que el sector privat guanyi confiança, "a finals del 2026 serà el component que presenti un creixement acumulat més baix des del 2019, cosa que podria suposar un llast per a la productivitat", avisa el Banc d'Espanya.
L'altra pedra a la sabata per al Banc d'Espanya continua sent el dèficit espanyol. Si bé millora les seves últimes previsions, preveu que aquest tanqui el 2024 en el 3,3% del PIB; en un 3,1% el 2025 i un 3,2% el 2026. En tots tres casos, Espanya no compliria amb les regles fiscals europees. De fet, el govern espanyol ha de presentar el pròxim mes de setembre el pla d'ajust pressupostari per al període 2025 - 2028 en el qual detallà com complirà amb la normativa fiscal.
Durant la presentació aquest dimarts de les projeccions macroeconòmiques, el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, ha lamentat que el govern espanyol no hagi escollit un nou governador o governadora per a l'organisme: "És evident que altera el funcionament", ha reconegut Gavilán. El cessament de Pablo Hernández de Cos com a governador s'ha publicat aquest dimarts al matí. En tot cas, Gavilán ha dit que "tenen mecanismes per sortejar la situació" i que ja han "parlat" amb el Banc Central Europeu sobre l'interinatge actual. Per ara, la subgovernadora, Margarita Delgado, assumirà les funcions de governadora en funcions.