El Banc d'Espanya anticipa un impacte estructural "reduït" de la reforma fiscal

MadridDe més a menys. Aquest és l’impacte que tindrà, per ara, la reforma fiscal del govern espanyol aprovada al Congrés dels Diputats pel que fa a l'augment dels recursos. Tot i que el paquet fiscal encara pot rebre algunes modificacions, el seu impacte a les arques públiques serà decreixent del 2025 al 2027, segons càlculs del Banc d’Espanya.

En concret, l’organisme supervisor estima que la reforma suposarà un increment dels recursos públics (ingressos) del 0,3% del PIB el 2025, és a dir, d’uns 4.500 milions d’euros, però avisa que la xifra “s’anirà reduint els anys posteriors a conseqüència del caràcter temporal d’algunes mesures, i per l’efecte contrari [d’altres mesures] sobre els ingressos públics”. És a dir, per l’efecte de les rebaixes impositives que també inclou la reforma, començant per la rebaixa de l’impost de societats que afecta les micro, petites i mitjanes empreses i que el PSOE va acordar amb Junts. Així, el Banc d’Espanya estima que els anys 2026 i 2027 la reforma fiscal només suposaria un augment dels recursos públics del 0,2% del PIB (uns 3.000 milions d’euros l’any), tal com es desprèn en l’informe de projeccions macroeconòmiques publicat aquest dimarts.

L'organisme monetari apunta que cal tenir en compte que la reforma encara ha de passar el tràmit del Senat (ho farà avui dimecres), on en principi la majoria del PP permetrà introduir canvis. Aquests possibles canvis, però, hauran de tornar a ser validats al Congrés dels Diputats, on el bloc d’investidura pot tombar-los. A més, l’executiu de Pedro Sánchez té la intenció d’aprovar l’equiparació del dièsel amb la gasolina, una mesura que suposa uns 1.000 milions d’euros addicionals i que va caure durant la tramitació. També s’ha compromès amb els socis parlamentaris d’esquerres a mantenir durant un any més l’impost extraordinari al sector energètic. El Banc d’Espanya sí que preveu en les seves estimacions que aquest tribut estarà en vigor el 2025, tot i que ja anticipa una “recaptació significativament menor” tenint en compte les deduccions per descarbonització que ha anunciat el govern.

Sigui com sigui, fonts de l’organisme supervisor constaten un impacte estructural "reduït" del paquet fiscal. A ulls de l’ens, un exemple molt clar d’aquesta limitació és que tot i aprovar-se l’equiparació entre els hidrocarburs, l’impacte de la rebaixa en Societats per a pimes i la seva total aplicació l’any 2029 podria compensar “completament” els recursos de la primera mesura fiscal.

Temporalitat de les mesures

D’entre les mesures temporals, el Banc d’Espanya destaca l’impost extraordinari a la banca, que per ara només es preveu que estigui en vigor fins al 2027, o la pròrroga del límit del 50% pel que fa a les deduccions per les pèrdues de les filials que les empreses poden aplicar sobre l’impost de Societats. Alhora, el Banc d’Espanya també posa la lupa en aquells desemborsaments vinculats a sentències judicials que han tombat algunes mesures fiscals del passat.

El conjunt de la reforma és clau per rebre el pròxim pagament dels fons europeus, que el govern espanyol té intenció de demanar abans que acabi l’any. Però també és clau de cara a complir amb les projeccions fiscals del govern espanyol davant Brussel·les, és a dir, amb el compromís de despesa, deute, però sobretot dèficit que l’executiu de Pedro Sánchez ha posat negre sobre blanc en el Pla Fiscal estructural de mitjà termini.

En aquest sentit, el Banc d’Espanya calcula que si el govern espanyol vol complir amb el creixement de la despesa primària neta que ha estimat (un 3,5% de mitjana fins al 2027), haurà de fer ajustos. L’organisme defensa que la despesa creixerà molt més que el que l’executiu espanyol li ha promès a Brussel·les per complir amb les regles fiscals. Per complir amb la seva estimació, la institució apunta a un ajust anual d’un 0,2% del PIB (3.000 milions d’euros). Ara bé, deixa la porta oberta a com es podria dur a terme. En aquest cas, posa damunt la taula la possibilitat de més mesures que engreixin els ingressos, de gastar menys, com va passar durant la crisi financera, o de reajustar partides pressupostàries. En tots els escenaris, però, hi hauria un impacte sobre el creixement econòmic.