El Banc d'Espanya allunya l'economia espanyola de la recessió

MADRIDL'economia espanyola s'ha alentit, però aguanta. Malgrat els mals auguris, fins i tot del mateix Banc d'Espanya, es confirma que al quart trimestre (octubre, novembre i desembre) l'activitat econòmica ha resistit més del previst. Enrere queden, doncs, aquelles estimacions que apuntaven a un creixement de l'economia nul o fins i tot negatiu. De fet, el comportament de l'activitat aquest últim tram de l'any ha estat "similar" al del tercer trimestre (juliol, agost i setembre), quan l'economia va créixer un tímid 0,2%. En concret, l'organisme supervisor ha apuntat que al quart trimestre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) creixerà un 0,1% intertrimestral.

Si bé l'escenari no és per tirar coets –els preus continuen disparats i, per tant, la inflació continua sent la principal preocupació–, sí que dona un respir el fet que s'allunyi la temuda "recessió" o "recessió tècnica" que organismes com l'autoritat fiscal (Airef) havien apuntat. En tot cas, l'entorn internacional –tant l'economia europea com la mundial– continua tensat i qualsevol daltabaix impactaria directament sobre l'economia espanyola, segons constata el Banc d'Espanya, que veu "precipitat" descartar qualsevol escenari.

El mercat laboral continua sent el pal de paller que afavoreix aquesta tendència, però també s'hi afegeix el consum (sobretot de les rendes més altes), una facturació empresarial que es manté "estable" i les mesures desplegades pel govern espanyol per fer front a la crisi energètica i de preus, i de les quals precisament ara s'està negociant la pròrroga. Així, el 2022 acabarà millor del previst. El Banc d'Espanya revisa a l'alça el creixement del PIB d'aquest any fins al 4,6%. També aquest dimarts la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha donat per fet que l'economia creixerà més del que va preveure el govern espanyol (4,4%).

Revisió a la baixa el 2023

Ara bé, de cara al 2023 el dinamisme econòmic serà "dèbil": el Banc d'Espanya preveu que l'economia espanyola creixi un 1,3%, una dècima menys del previst tot just fa dos mesos i una xifra molt per sota de l'estimació del govern espanyol (2,1%). Aquesta revisió a la baixa és fruit de la pitjor demanda externa que, per contra, es veu contrarestada pel tancament "positiu" del 2022, la pròrroga d'algunes mesures aprovades per pal·liar la inflació i, finalment, els fons europeus.

De fet, un dels riscos que determinarà l'evolució del 2023 és la inflació. Finalment, l'alça dels preus aquest 2022 acabarà sent més lleugera del que es va estimar el Banc d'Espanya a l'octubre i se situarà en un 8,4%. Els motius són, precisament, el desplegament de les mesures aprovades pel govern espanyol, entre les quals destaca la bonificació de 0,20 cèntims sobre els carburants i la gratuïtat del transport públic, així com la rebaixa dels impostos de la factura de la llum o el límit de l'actualització dels preus dels lloguers un 2%, tot d'elements que han ajudat a fer caure els preus energètics. En canvi, els preus dels aliments continuen disparats, ha destacat l'organisme. De fet, això explica per què, malgrat la moderació, continuarem veient preus alts. El Banc d'Espanya destaca que encara hi ha empreses que no han traslladat tots els costos als preus.

De cara al 2023, la inflació se situaria en un 4,9% de mitjana, una revisió a la baixa de fins a 0,7 punts percentuals en comparació amb el mes d'octubre. La revisió és fruit de tenir en compte una possible pròrroga de gairebé totes les mesures del pla xoc per la guerra durant l'any que ve. De fet, si les mesures només s'aprovessin fins al juny, el Banc d'Espanya situa la inflació mitjana en un 5,5%. En aquests moments el govern espanyol està estudiant quines mesures continuen i com (s'acaben el 31 de desembre) i es preveu que la pròrroga s'aprovi en un consell de ministres extraordinari el 29 de desembre. La mesura que més penja d'un fil és la bonificació dels carburants per a tothom.

Però el 2024 la inflació es tornaria a disparar i se situaria en un 3,6% (una revisió a l'alça de fins a 1,7 punts percentuals en comparació amb la previsió del mes d'octubre). El Banc d'Espanya ho vincula a la fi de les mesures temporals aprovades. "Són mesures transitòries", insisteix l'organisme. És a dir, no van a l'arrel del problema i per això, quan desapareguin, la inflació es pot tornar a disparar, però menys. Aquí entra en joc la política monetària i els "equilibris fiscals" per tenir en compte el nivell de despesa i deute.

Com a novetat, el Banc d'Espanya ha incorporat per primer cop previsions per al 2025: es preveu un creixement del PIB del 2,1% i una inflació mitjana d'un 1,8%.

Consum i reforma laboral

El fet que la inflació continuï elevada no ajuda el consum de les llars, sobretot les més vulnerables, si bé les rendes altes mantenen el nivell de despesa. Malgrat que continua sent un dels motors de l'economia espanyola, el Banc d'Espanya detecta que els nivells de confiança s'han reduït. Per això es parla de "dinamisme escàs".

En tot cas, l'organisme ha introduït una novetat a l'hora d'avaluar el consum dels últims mesos. L'ens que presideix Pablo Hernández de Cos constata que l'augment dels contractes indefinits gràcies a la reforma laboral ha ajudat a disparar el consum. Malgrat que encara no ha publicat una anàlisi concreta i exhaustiva sobre l'impacte de la reforma, en aquest últim Informe trimestral sí que analitza quin impacte ha tingut la reducció de la temporalitat sobre la despesa de les famílies.

El Banc d'Espanya destaca que els treballadors amb un contracte indefinit dediquen un 81% de la renda disponible a la despesa, mentre que els que tenen un contracte temporal tenen una despesa més baixa en consum (72%). "Es detecta que la despesa ha augmentat un 20% quan es canvia d'un contracte temporal a un d'indefinit", recull l'informe. L'organisme ho xifra en un augment addicional de la despesa en l'economia espanyola d'entre 2.000 i 3.000 milions d'euros més al tercer trimestre del 2022, en comparació amb el mateix període del 2021, quan la reforma laboral encara no s'havia aprovat. Tanmateix, des de l'organisme insisteixen que "no és una avaluació exhaustiva i que cal tenir en compte moltes dimensions".