Balanç de mig any de la motoserra de Milei
La recepta de xoc de Milei a l'Argentina redueix la inflació però castiga el consum i la pobresa supera el 50%
Buenos Aires“Volem donar encara més certesa i solidesa al programa econòmic perquè deixi d’haver-hi ansietat sobre quan serà la sortida de les restriccions canviàries”, deia el ministre d’Economia argentí, Luis Caputo, en una roda de premsa recent. Les restriccions fan referència a la lliure compravenda de divises i del comerç exterior a l’Argentina, una mesura inicialment pensada per protegir tant la moneda com la indústria nacional i que amb el pas dels anys ha desincentivat les inversions estrangeres i ha generat un mercat paral·lel de divises.
Caputo, juntament amb el director del Banc Central argentí, Santiago Bausili, anunciava així l’inici d’una “segona etapa” de gestió econòmica que vol posar fi a l’emissió monetària. Els mercats internacionals, engrescats amb les promeses de Milei de convertir l’Argentina en “el país més liberal del món”, havien començat a impacientar-se: les accions d'empreses argentines a Wall Street queien, el risc país –que indica la fiabilitat d’inversió d’un país– s'enfilava i la bretxa entre el dòlar oficial i l’informal s’eixamplava. Per tot plegat, Caputo buscava transmetre calma: “Alguns diran que ens estem enamorant de les restriccions, però no és el cas: ens hem enamorat de l’ordre macroeconòmic”.
L’herència rebuda
En el discurs de presa de possessió de la presidència, el desembre de l’any passat, Javier Milei va advertir que venien temps extremadament difícils, però que hi havia llum al final del túnel. La multitud el va aclamar, confiant cegament en un home que prometia una fórmula econòmica als antípodes de la del govern precedent, començant per una retallada brutal en l’estructura de l’estat i de la despesa pública. L’objectiu final: posar fi a la inflació, la preocupació número u dels argentins, que el desembre es va enfilar fins al 25,5% mensual mentre els sous intentaven atrapar-la en va. Milei heretava també 11.000 milions de dòlars en negatiu a les reserves del Banc Central, els preus disparats als serveis públics, els aliments bàsics i la salut privada, i un dèficit de gairebé el 3% del PIB. “No hi ha alternativa al xoc”, va sentenciar.
“Havia de prendre mesures ràpides –diu a l’ARA l’economista Lorenzo Sigaut–: xoc fiscal i motoserra per equilibrar el dèficit, cosa que ha aconseguit”. En matèria canviària, Milei va devaluar el peso argentí acostant el màxim possible el valor del dòlar oficial al de l’informal –el que estableix el mercat– i posant fi així a un valor oficial fictici: de 300 pesos, el dòlar va passar a 800, mentre que l’informal es comprava i es venia per més de 1.000. Milei sosté que, gràcies al seu pla de xoc, l’Argentina ha evitat una hiperinflació que hauria estat desastrosa. “Òbviament, l’economia ha entrat en una recessió que ara toca fons –destaca Sigaut–. Hi ha més desocupació i la pobresa supera el 50%, però s’ha assolit el superàvit fiscal, els mercats confien més en l’Argentina i el Banc Central torna a poder comprar dòlars”. L’expert destaca l’interès d’empresaris com Elon Musk i Mark Zuckerberg per invertir-hi, així com les expectatives superades de l’FMI.
Iniciada aquesta segona etapa de gestió, Milei referma el seu full de ruta. La setmana passada, el govern va anunciar la creació d’un nou ministeri de Desregulació i Transformació de l’Estat sota la direcció de Federico Sturzenegger, expresident del Banc Central, amb l'encàrrec de desburocratitzar les estructures estatals. “El ministre Caputo és gairebé un moderat al costat de Sturzenegger", diu a l’ARA l’economista Hernán Letcher, crític amb la gestió de Milei en general, sobretot per l’impacte que ha tingut en les classes mitjanes i baixes: el consum ha caigut fins a un 12% i els sous han perdut un 16% del poder de compra. Mentrestant, el dòlar informal s’ha enfilat fins als 1.400 pesos i els mercats demanen una actualització del valor de l’oficial, que es manté en 900. “Però això voldria dir tornar a devaluar, i devaluar vol dir que els sous tendiran a baixar encara més i els preus pujaran –assenyala Letcher–, cosa que no convé a Milei”. Cal recordar que el motiu principal pel qual Milei manté una imatge pública positiva és per haver reduït la inflació, que al maig va ser del 4,2%. “Milei està en una cruïlla”, diu Letcher.
La llei de bases per captar inversions
Si bé la sortida efectiva de les restriccions canviàries no té data al calendari, Milei ja ha assolit una fita legislativa important que li dona aire davant els mercats: la llei de bases, que adoba el terreny a les inversions estrangeres i “posa en peu d’igualtat l’Argentina amb la resta del món”, defensa a l’ARA l’economista Ramiro Castiñeira. Dins la llei, el règim d’incentius per a grans inversions (RIGI) redueix la pressió tributària a entrades de capital de més de 200 milions de dòlars.
Els crítics consideren que és un règim massa generós perquè no obliga a reinvertir a l’Argentina, mentre que els partidaris l’abracen com un “factor clau per reactivar el sector privat exportador”, diu Castiñeira. La nova llei també planteja que els argentins que tinguin estalvis a l’estranger puguin entrar fins a 100.000 dòlars al país sense cost. El que queda lluny del debat públic avui és la promesa dolarització, però Milei últimament ha parlat d’un sistema de lliure competència de monedes, que permetria fer transaccions amb la moneda que cadascú triés: “L’amor dels argentins pel dòlar és per la por del peso”, recorda Castiñeira.
