Ascens fulgurant, caiguda dramàtica: el gran misteri de l'economia irlandesa

Londres¿És possible traçar en el recent viatge a Irlanda del president dels Estats Units, Joe Biden, alguns dels grans beneficis i maldecaps futurs de l'economia de la república? ¿Ha caigut Irlanda en recessió, la més dura i sobtada de la Unió Europea, durant el primer trimestre del 2023? ¿Hi ha cap relació entre la dependència de les grans multinacionals nord-americanes –tecnològiques i farmacèutiques– i la davallada que l'oficina central d'estadística del país ha registrat?

A principis de juny es van facilitar les dades definitives: el producte interior brut (PIB) es va enfonsar el 4,6%. Irlanda, almenys d'acord amb les dades, se situava així darrere de Lituània, una economia molt més exposada a la inflació derivada de la guerra a Ucraïna. Però és real, tot plegat?

Irlanda va experimentar un creixement del 12,2% del PIB el 2022, molt per sobre del 3,5% del conjunt de la zona euro. En xifres absolutes, només Alemanya, França i Itàlia van contribuir més que la república irlandesa al creixement del PIB de l'eurozona els anys 2021 i 2022. L'auge econòmic d'Irlanda durant el 2022 va permetre als comptes públics de Dublín obtenir un superàvit pressupostari de l'1,6% del PIB. La gran majoria de la resta de països de l'eurozona combaten a hores d'ara dèficits superiors al 3%.

Un altre índex és possible

Però si en comptes de l'índex del PIB es fa servir l'anomenada demanda interna modificada (MDD, en les sigles en anglès), que elimina l'activitat dels grans gegants tecnològics nord-americans i les companyies farmacèutiques globals amb seu a Dublín, les dades resultants mostren que l'economia irlandesa no només no es va enfonsar els tres primers mesos de l'any sinó que va créixer en un 2,7%.

A partir d'aquesta mesura i les dades que se n'extreuen, el ministre de Finances, Michael McGrath, ha destacat la reducció dels preus de l'energia, la millora de la confiança dels consumidors, la forta ocupació i la forta despesa en la inversió com a motors claus de l'MDD. Només durant el primer trimestre del 2023, la inversió en construcció va augmentar el 8,7%.

Què explica, doncs, la caiguda del PIB? Els economistes i els funcionaris del Tresor de Dublín l'atribueixen, en gran manera, a la disminució de la producció industrial de les companyies farmacèutiques, que es va enfonsar al març per raons gens clares. Sigui cert o no, el que posa de manifest aquest element és l'enorme dependència d'Irlanda d'aquests dos sectors. Són la raó de la seva bonança, però també el seu potencial taló d’Aquil·les.

El 2016, un cop superada la crisi financera del 2008 i el rescat del Banc Mundial, l'FMI i la UE, Apple va reubicar els seus actius de propietat intel·lectual a Irlanda, fet que va contribuir a la meitat del miraculós creixement del 26% del PIB del país aquell any. L'economista Paul Krugman en va dir “l’economia del follet”. Apple va mostrar la drecera d'un camí iniciat abans per Intel.

A més, la pandèmia també va posar en relleu el paper d'Irlanda com a gran centre de fabricació de productes farmacèutics. Nou de les 10 principals big farma tenen grans plantes de producció a l'illa. De retruc, el Brexit ha afavorit Irlanda en tant que és l'únic país de la UE de parla anglesa. Això facilita que les multinacionals hi operin i gaudeixin d'un accés sense barreres al mercat únic comunitari.

Competència deslleial

Irlanda s'ha beneficiat enormement del seu baix impost de societats, del 12,5%, molt per sota del d'altres països de la UE, on la mitjana és del 21,5%. El 2022, els ingressos per aquest concepte van créixer el 50% en relació amb l'any anterior. Només deu multinacionals nord-americanes –de nou, tecnològiques i farmacèutiques– paguen gairebé el 60% de l'impost de societats que recapta Dublín, segons les dades del Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens. De manera directa i indirecta, les multinacionals nord-americanes donen feina a més de 375.000 persones, el 15% de la força de treball del país. Gràcies a aquests extraordinaris beneficis, s'espera que el superàvit pressupostari del govern irlandès augmenti fins als 10.000 milions d'euros el 2023 i els 16.000 milions d'euros el 2024.

Però l'actual dependència dual de les tecnològiques i les farmacèutiques implica també un gran risc. Si cauen els beneficis de Google, Amazon, Intel, Apple o Facebook, caurà la liquidació dels seus impostos i aquestes corporacions reduiran el nombre de llocs de treball.

A més, el 2021, prop de 140 jurisdiccions fiscals, inclosa Irlanda, van acordar una important reforma sobre la manera de tributar de les multinacionals en el futur. A partir del 2024, el tipus mínim de l'impost de societats serà del 15% per a aquestes grans empreses, fet que pot reduir l'atractiu de l'illa com a refugi fiscal en comparació amb altres territoris. Una altra reforma de l'OCDE que pot erosionar dràsticament els ingressos futurs d'Irlanda és la que reassignarà una part dels beneficis de l'empresa al lloc on té realment les vendes o els usuaris.

Fins ara, el pagament de la factura fiscal es calculava en funció de la base legal de l'empresa o de la seva filial, sense importar quants beneficis redirigissin d'altres bandes del món amb la finalitat d'estalviar impostos. Per a Irlanda, les conseqüències són òbvies: les multinacionals nord-americanes que operen a la UE es veuran obligades a dividir part de les seves vendes per cada estat membre. D'aquesta manera, es reduiran significativament les quantitats que es poden estalviar a través d'Irlanda.

El departament de finances irlandès va estimar al gener que la meitat de l'impost de societats que ingressa (10.000 milions de dòlars) és transitòria i es perdrà a mesura que s'apliquin les reformes fiscals. Això es tradueix en més del 10% de la despesa total del govern per al 2022, més que tot el pressupost d'educació. Si el present d'Irlanda és confús, en funció de si es té en compte el PIB o l'MDD, el futur apareix molt més incert.