Els aranzels de Trump revertiran dècades d'integració entre els EUA i Mèxic
Els llaços entre els Estats Units i Mèxic s'han aprofundit durant 30 anys de lliure comerç, creant tant beneficis com preocupacions
Quan Dennis Nixon va començar a treballar en un banc regional a Laredo, a Texas, l'any 1975, només hi havia un degoteig de comerç a través de la frontera amb Mèxic. Ara, gairebé mil milions de dòlars en mercaderies i més de 15.000 camions passen cada dia per la línia fronterera a només un quart de milla de la seva oficina, sumant les economies dels Estats Units i de Mèxic. Laredo és el port més concorregut d'Amèrica i un pas per a peces de cotxes, gasolina, alvocats i ordinadors. "Ja no les podeu separar, va dir Nixon sobre les economies dels EUA i de Mèxic. Trenta anys d'integració econòmica sota un acord de lliure comerç han creat "interdependències i relacions que no sempre s'entenen fins que alguna cosa va malament", va dir.
Però ara ja ha passat. Dissabte, el president Trump va ordenar aplicar aranzels del 25% a les importacions mexicanes mentre busca pressionar el govern de Mèxic perquè faci més per evitar que els migrants i les drogues travessin la frontera. Trump també va ordenar aplicar a la majoria dels productes canadencs un aranzel del 25% i va imposar un impost del 10% a les importacions xineses. Sembla que no té por de capgirar les relacions econòmiques més properes dels Estats Units. Ell se centra en reforçar la frontera contra la immigració il·legal i el flux de fentanil, dos temes dels quals va parlar sovint durant la seva campanya del 2024.
Però el president té altres problemes amb Mèxic, inclosa la competència econòmica que suposa per als treballadors nord-americans. El president i els seus partidaris creuen que les importacions d'automòbils i d'acer de Mèxic estan debilitant els fabricants nord-americans, i que l'Acord EUA-Mèxic-Canadà (USMCA), l'acord comercial que Trump va signar el 2020 per substituir el Tractat de Lliure Comerç Nord-americà (NAFTA), s'ha d'actualitzar, o potser, segons alguns, descartar.
Un soci natural
Moltes empreses diuen que els llaços entre els països són més profunds del que creu la majoria dels nord-americans, i polítiques com els aranzels que pretenen trencar-los seran doloroses. De tots els principals socis econòmics del món, els Estats Units i Mèxic es troben entre els més integrats, vinculats per negocis, comerç, turisme, vincles familiars, remeses i cultura. És una proximitat que a vegades genera descontentament i esforços per allunyar la relació, però també aporta molts beneficis. "Els nostres països tenen una relació simbiòtica", va dir Juan Carlos Rodríguez, director general a Tijuana de Cushman & Wakefield, una de les empreses immobiliàries comercials més grans del món.
"Les nostres economies estan tan entrellaçades que es necessitarien dècades per desacoblar-se –va dir Rodríguez–. Un escenari així tindria un impacte catastròfic a Mèxic", assegurava. La gran dependència de Mèxic del comerç amb els Estats Units es remunta almenys a la dècada del 1960, quan els fabricants van començar a obrir fàbriques a l'altra banda de la frontera com a resposta a l'augment dels costos laborals als Estats Units i al Japó.
El comerç va repuntar quan el NAFTA va entrar en vigor, el 1994. Per a molts nord-americans, aquest pacte comercial és ara sinònim de deslocalització i ciutats-fàbrica delmades. Però els economistes calculen que moltes zones dels Estats Units se'n van beneficiar a mesura que l'acord va fer augmentar el comerç i l'activitat econòmica. Altres zones dels Estats Units es van veure molt afectades quan els fabricants es van traslladar a Mèxic a la recerca de mà d'obra més barata. A mesura que les ciutats-fàbrica es van esgotar, això va acabar alimentant una reacció comercial, ajudant a obrir el camí perquè candidats anticomerç com Trump guanyessin el càrrec. En una entrevista, Peter Navarro, el conseller sènior de comerç i fabricació del president, va qualificar el NAFTA de "catàstrofe" i de perjudicial tant per a Mèxic com per als Estats Units.
En el seu primer mandat, Trump va amenaçar amb aranzels a Mèxic per qüestions frontereres, però, en canvi, es va conformar amb un acord. També va amenaçar repetidament amb retirar-se del NAFTA, però va decidir renegociar-lo. Els seus assessors van afegir disposicions al pacte que creien que reforçarien la indústria de l'acer i la fabricació d'automòbils dels Estats Units, però ara alguns diuen que s'han quedat curts.
Des de l'anterior mandat de Trump, la importància de Mèxic per a l'economia dels EUA ha crescut. La pandèmia de la covid-19 va interrompre les cadenes de subministrament mundials i va iniciar un auge del nearshoring (externalització de processos empresarials). Algunes empreses ja estaven buscant marxar fora de la Xina per evitar els aranzels que Trump imposava al país, així com l'augment dels costos i el risc polític. Els fabricants es van bolcar en obrir plantes a Mèxic, aprofitant la base industrial de baix cost del país i la proximitat amb els Estats Units.
Aquests canvis van ajudar a convertir Mèxic en el principal soci comercial dels Estats Units en béns el 2023. A mesura que el comerç entre els països s'ha expandit, també ho ha fet el dèficit comercial bilateral amb Mèxic, una mètrica en la qual Trump se centra especialment. Els consumidors nord-americans poden dependre dels productes estrangers com mai, però els economistes argumenten que les importacions de Mèxic poden tenir implicacions molt diferents per a l'economia dels EUA que les importacions de la Xina.
Això es deu al fet que hi ha moltes cadenes de subministrament integrades que es mouen a través de les fronteres nord-americanes. Segons els economistes de S&P Global, de les importacions que arriben als Estats Units des del Canadà i Mèxic, més del 18% del seu valor es va crear als Estats Units, abans de ser enviades a aquests països. Això és molt més que la proporció d'altres països, i un signe de com n'estan d'integrades aquestes tres economies.
La proximitat crea altres beneficis: la investigació del Banc de la Reserva Federal de Dallas ha descobert que un augment del 10% de la producció de les fàbriques a Ciudad Juárez (Mèxic), comporta un augment de 2,8 punts de l'ocupació total a El Paso, a Texas, concentrada en àrees com el transport, el comerç al detall i l'immobiliari. "Hi ha aquesta percepció que la frontera es tracta de murs i creuaments il·legals", va dir Diego Solórzano, fundador de Desteia, que ajuda les empreses a prendre decisions sobre la cadena de subministrament. "Aquesta línia a la sorra és en realitat el corredor econòmic més potent de la Terra".
L'any passat es van transportar mercaderies per valor d'aproximadament 800.000 milions de dòlars a la frontera, va dir Solórzano, una quantitat que situaria la frontera entre els EUA i Mèxic a una distància sorprenent de les 20 economies més grans del món. Les dues economies depenen mútuament de les seves necessitats energètiques. Mèxic, que depèn dels Estats Units per a un 70% del seu consum de gas natural, és més vulnerable a qualsevol interrupció.
Però els Estats Units també importen uns 700.000 barrils de cru al dia de Mèxic. Els analistes energètics adverteixen que imposar-hi impostos podria provocar un augment de preu dels combustibles, especialment el dièsel. La producció d'aliments també està estretament integrada. Mèxic subministra aproximadament la meitat de les fruites i verdures fresques dels Estats Units, i aquesta proporció augmenta durant els mesos d'hivern. Mèxic també va emergir l'any passat com el principal mercat per a les exportacions agrícoles nord-americanes, amb un total de 30.000 milions de dòlars.
Preocupacions comercials
Trump i els seus partidaris tenen altres crítiques a la relació entre els Estats Units i Mèxic. Alguns argumenten que Mèxic ha violat els termes d'un acord que va dur a terme per limitar les seves exportacions d'acer als Estats Units. Diuen que els enviaments mexicans d'acer als Estats Units han superat els nivells establerts per aquest acord, que es va signar juntament amb l'USMCA.
La indústria siderúrgica mexicana té les seves pròpies queixes. Dimarts, Canacero, una organització siderúrgica mexicana, va afirmar en un comunicat que havia vist un augment significatiu de les exportacions de productes d'acer dels Estats Units que no complien l'acord.
També hi ha una preocupació creixent sobre el comerç de Mèxic amb la Xina, especialment en el sector de l'automòbil. Les exportacions d'automòbils xinesos a Mèxic s'han disparat i algunes companyies d'automòbils xineses han estat buscant llocs a Mèxic on instal·lar fàbriques. Això ha alimentat la preocupació que les empreses xineses utilitzin Mèxic com a punt de partida per exportar al mercat nord-americà a tarifes molt més baixes que si enviessin mercaderies des de la Xina.
Brad Setser, economista del Council on Foreign Relations, va dir que el paper de Mèxic com a conducte per als productes xinesos als Estats Units s'havia exagerat, però que "hi ha un gran un problema en el sector de l'automòbil". Un de cada tres cotxes venuts a Mèxic l'any passat provenia de la Xina, va dir. Això vol dir que les exportacions xineses estan satisfent ara la demanda mexicana d'automòbils, en lloc de les exportacions dels Estats Units, i això és un cop per a la indústria automobilística dels EUA.
Altres empresaris argumenten que els Estats Units i Mèxic haurien de treballar junts per limitar les importacions de la Xina, però diuen que això no requereix aranzels elevats als productes mexicans. Greg Owens, director executiu de Sherrill Manufacturing, un fabricant de coberts a Sherrill, a Nova York, va dir que li agradaria que els aranzels s'estructuressin per impedir que la Xina utilitzi Mèxic com a porta de darrere per arribar als Estats Units. Però és contrari a posar aranzels a Mèxic perquè creu que la Xina és una amenaça molt més gran.
