Aliments processats i energia, cara i creu de l'augment de preus

BarcelonaEl preu dels aliments és, des de fa com a mínim quatre mesos, la causa principal de l'elevada inflació a Catalunya. El cost de la vida es va disparar inicialment per culpa del cost de l'energia, però la moderació del preu del petroli i del gas natural des de l'estiu s'ha vist compensada per un fort encariment del menjar i les begudes.

Les dades així ho mostren. El gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat com ha contribuït a l'alça de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis de consum) tant l'alimentació i l'energia com els serveis i els béns industrials, que serien els productes de consum de les famílies fabricats per la indústria, des d'electrodomèstics, cotxes o roba, passant per mobles o medicaments. Per fer-ho, la Cambra ha utilitzat les dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per calcular l'IPC a Catalunya.

Segons l'INE, el desembre passat –l'últim mes amb xifres desglossades disponibles– l'IPC va créixer a Catalunya un 5,2% en comparació amb el mateix mes de l'any anterior. D'aquests 5,2 punts, uns 3,25 –és a dir, més de la meitat de la pujada– es va deure a l'augment del cost de l'alimentació.

Per contra, els béns industrials van representar un increment d'1,38 punts, i els serveis, d'1,32 punts. L'altre extrem és l'energia, que va impulsar l'IPC a la baixa en -0,73 punts, una contribució negativa dels productes energètics al total de la inflació que no es produïa des del febrer del 2021, en plena pandèmia.

El desglossament de desembre contrasta amb el del mes de juliol de l'any passat, quan la taxa interanual de l'IPC va registrar el màxim creixement interanual en gairebé quatre dècades, amb un 10,5%. D'aquella pujada, gairebé la meitat, 4,94 punts, era provocada per l'encariment de l'energia, que creixia a un ritme molt elevat arran de la invasió russa d'Ucraïna al febrer. Per contra, els aliments van contribuir 2,78 punts a l'augment.

Els aliments elaborats, disparats de preu

Un dels elements que està copsant l'atenció dels economistes els últims mesos és que l'IPC ha moderat el creixement, però no així l'IPC subjacent, que no té en compte dos dels elements més volàtils del consum dels ciutadans: l'energia i els aliments frescos. Si s'eliminen de l'índex aquests dos elements, les taxes de creixement de preus són encara molt elevades, del 7% al desembre a Catalunya davant del 5,8% esmentat per al conjunt dels béns de consum.

Així doncs, ¿per què els aliments s'encareixen tant, però si s'eliminen dels càlculs els aliments frescos –fruita, verdura, peix i carn– la inflació es dispara encara més? La resposta són els aliments elaborats o processats, apunta Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis de la Cambra.

Els aliments elaborats són els que passen per algun tipus de procés industrial o de preparació i que, habitualment, tenen un procés de caducitat més llarg. Poden ser des de pa fins a galetes, passant per menjar enllaunat, brics de llet o pots de llegums, per anomenar alguns exemples. Segons Rovira, aquests aliments són els que estan posant "pressió a l'alça" a l'IPC i són els que més expliquen l'encariment del cistell de la compra, sobretot des de la tardor.

La raó per la qual s'encareixen justament ara i no fa uns mesos, quan va començar a pujar la inflació, és que el seu preu de venda final es veu alterat pels "costos en origen", explica Rovira. Aquests costos són els que afecten l'elaboració inicial dels aliments, sobretot relacionats amb l'agricultura: els combustibles i lubricants per a vehicles agrícoles, els fertilitzants i els pinsos per a bestiar. En el cas dels aliments frescos, un encariment d'aquests costos es tradueix de manera gairebé immediata en el preu final que paga el consumidor, però en el cas dels elaborats hi ha un "retard" d'entre "tres i nou mesos" fins que s'aplica al preu de venda.

Així doncs, l'encariment de fertilitzants, combustibles i pinsos van pujar molt de preu quan va esclatar la guerra a Ucraïna, en els primers dos casos perquè depenen directament del cost de petroli i gas natural, i en el segon perquè tant Ucraïna com Rússia són dos dels principals productors de cereals per a alimentació animal. La qüestió és que aquestes pujades dels costos no van començar a repercutir sobre el preu final fins a partir de l'estiu.

Rovira, però, és optimista, ja que les dades del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació apunten que els costos agrícoles es van moderar a finals de l'any passat. "Suposant que la tendència es mantingui, que és molt suposar, també es desacceleraran les pujades de preus dels aliments elaborats" a partir aproximadament de maig o juny d'aquest any, augura. Dependrà, però, de "com evolucioni la guerra a Ucraïna" i altres qüestions "de caràcter geopolític", afegeix l'economista.

Els marges empresarials, poc influents

La Cambra descarta que en el cas del preu dels aliments les pujades de preus es deguin a augments dels marges de beneficis de les empreses, per la naturalesa de l'onada inflacionària que estem patint. Segons Rovira, les pujades de preus dels últims mesos es deuen a un xoc d'oferta, és a dir, que tenen com a origen un encariment dels costos de producció, energia i primeres matèries, sobretot.

En el cas del sector del comerç al detall, es tracta d'un sector amb forta competència, per la qual cosa la majoria d'empreses repercuteixen els augments de costos al preu final de venda, però "no del tot", explica l'economista. És a dir, una part dels costos l'absorbeix l'empresari amb una reducció dels beneficis.

Rovira explica que aquest és un procés habitual i obliga les empreses a ser "molt prudents", ja que repercutir totes les pujades de costos al preu final fa que una companyia vengui productes més cars que els seus competidors. Ara bé, quan els costos de producció tornin a disminuir, els preus de venda tampoc ho faran igual, sinó que cauran menys per compensar una part dels beneficis perduts.

La Cambra apunta, però, que aquest procés de pujades i baixades afecta sectors amb molta competència, però no pas altres de regulats o en els quals hi pot haver oligopolis o monopolis, com per exemple la indústria energètica, on les empreses sí que tenen més possibilitats d'aprofitar la situació actual per incrementar els beneficis.