Alemanya també esquivarà la recessió

BarcelonaL'economia alemanya també esquivarà la recessió el 2023, segons els pronòstics del govern del canceller Olaf Scholz. L'últim informe econòmic del ministeri d'Economia ha revisat a l'alça les previsions econòmiques i confia a evitar una crisi que fa pocs mesos semblava un fet consumat segons la majoria d'economistes.

El document pronostica un creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) del 0,2% aquest any, una xifra sis dècimes superior a la previsió de la tardor passada, quan Berlín augurava una caiguda del 0,4%. Es tracta d'una taxa de creixement modesta, però que representa tornar a previsions positives.

"No hi ha senyals d'una recessió significativa, que alguns observadors van considerar inevitable durant molt de temps", ha declarat aquest dimecres el ministre d'Economia, Robert Habeck. "Alemanya ha demostrat la seva resiliència i li ha anat molt bé econòmicament", ha afegit. Pel que fa a l'atur, l'executiu de Scholz espera que de mitjana sigui del 5,4% enguany, només una dècima superior a la taxa amb què es va tancar el 2022.

Amb la invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer, l'economia europea va patir un daltabaix que no esperava just després de dos anys de pandèmia, però els temors de patir una recessió severa eren encara més grans en el cas d'Alemanya per la gran dependència del gas natural procedent de Rússia. No obstant això, el canvi cap a altres fonts energètiques, com la nuclear i el carbó, i les altes temperatures durant bona part de la tardor i l'hivern han permès al govern esquivar talls de subministrament a la població o a la indústria, cosa que es preveia fa alguns mesos. "El subministrament d'energia continua segur i estable", ha indicat Habeck. A més, el ministeri d'Economia redueix un punt percentual, del 7% al 6%, la possible pujada dels preus de béns i serveis de consum el 2023.

Malgrat aquests bons pronòstics, les exportacions frenaran el ritme de creixement: després d'augmentar un 3,2% el 2022, comparat amb l'any anterior, el ministeri d'Economia situa la taxa d'aquest any en un augment del 2,2%, un punt menys. Des del govern insisteixen que un dels principals elements a tenir en compte és la incertesa generada per la inflació, la inestabilitat als mercats energètics i la guerra a Ucraïna.

Preocupació per la inflació

De fet, les pujades de preus continuen preocupant les institucions alemanyes, tradicionalment les més reticents del continent a tolerar nivells alts d'inflació. El Bundesbank, el banc central del país i el més gran dels que formen el Banc Central Europeu, ha insistit que calen nous augments dels tipus d'interès per combatre la inflació. En una entrevista a la revista Spiegel, el president del Bundesbank, Joachim Nagel, opina que el BCE necessitarà uns anys per controlar l'escalada de preus, per la qual cosa demana que es mantingui el ritme d'increments dels tipus.

El preu del diner ha passat a la zona euro del 0% fins al 2,5% en només sis mesos, l'augment més ràpid de la història de l'organisme monetari. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha apuntat repetidament que cal preveure que el preu del diner continuarà pujant, però a un ritme menys sostingut que els últims mesos. La setmana que ve el consell de govern del BCE haurà de decidir en la seva primera reunió de l'any si manté la línia que marca el Bundesbank o si opta per frenar les pujades de tipus.

El paper del banc central alemany al consell de govern del BCE sempre és el de falcó, és a dir, partidari de contenir el deute públic i la inflació, una posició que sol topar amb la de països de la perifèria, més pròxims a la tradició anglosaxona que combina el control de preus i de les finances públiques amb la creació de llocs de treball i el foment de l'activitat econòmica. 

El pessimisme de les Nacions Unides

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha anunciat aquest dimecres les seves previsions per al conjunt de l'any, que són més pessimistes. L'organisme apunta que el PIB mundial creixerà a un ritme de l'1,9% aquest any, quan al maig la previsió era del 3,1%. De cara al 2024, l'ONU creu que les pujades de tipus seran més suaus i que l'economia creixerà a un ritme del 2,7%.

Part d'aquesta perspectiva respon a la caiguda de creixement que l'organisme preveu a la UE: les expectatives per al 2023 són d'un creixement gairebé pla, del 0,2%, i segons els seus càlculs països com Alemanya i Itàlia (primera i tercera economia de l'eurozona) patiran petites recessions. En el cas d'Espanya, l'ONU preveu un creixement del 0,9% aquest any i del 2,2% el vinent.