Macroeconomia

Alemanya paga amb la crisi dues dècades de baixa inversió

Administracions i agents econòmics es plantegen reformar el límit de dèficit que marca la constitució

Trens d'alta velocitat a Frankfurt.
4 min

BarcelonaAlemanya és l'economia més gran de la Unió Europea, però en els últims dos anys també és el malalt del continent. L'economia va tancar el 2023 amb un creixement negatiu i les previsions de Berlín també auguren un 2024 amb l'activitat sota mínims. Les raons són diverses, des de l'encariment de l'energia per la guerra a Ucraïna fins a les tensions comercials amb la Xina, però un element apareix sovint al debat públic: la manca d'inversió, sobretot pública, que arrossega el país des d'inicis del segle XXI.

Alemanya, a la cua de la inversió pública a Europa
Inversió pública anual com a percentatge del producte interior brut (PIB)

Segons la teoria econòmica més elemental, la inversió és un element clau del creixement, perquè suposa un moviment de diners en l'economia gran, especialment per a grans obres: construcció de línies de trens, carreteres, hospitals o escoles, però també per al desenvolupament del país, perquè una inversió elevada augmenta la productivitat d'empreses i treballadors, cosa que es tradueix en més beneficis i sous més alts, que es reverteixen en l'economia.

L'informe econòmic en profunditat del 2024 que publica anualment la Comissió Europea per a tots els estats de la UE qualifica el creixement de l'economia alemanya d'"anèmic" i apunta la poca inversió com un dels motius. "La inversió pública neta ha sigut propera a zero en les dues últimes dècades", diu el document. Brussel·les no està sola en el diagnòstic: "La inversió pública va declinar als anys 90 i des d'aleshores amb prou feines ha permès compensar la depreciació [dels actius]", indica un informe del març passat del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre l'estat de l'economia germànica. "Això posa Alemanya quasi a la cua de les economies avançades en inversió", afegeix l'organisme internacional.

Les dades d'inversió tant privada com pública són de les més baixes d'Europa. En el cas de les administracions públiques, la quantitat dedicada a inversió com a percentatge del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) a Alemanya ha sigut inferior a la de Grècia –un país rescatat tres cops– durant bona part dels últims vint anys. De fet, de mitjana, entre el 2000 i el 2023 el sector públic alemany va invertir un 2,54% de PIB cada any, mentre que la mitjana de la zona euro era del 3,26% i a Grècia, del 4,29%.

Tenint en compte la mida del PIB germànic cadascun d'aquests anys, les administracions públiques del país van deixar d'invertir quasi 18.900 milions d'euros anuals en comparació amb el que hi haurien destinat si haguessin seguit la mitjana de l'eurozona, un total de més de 453.000 milions en 24 anys. Alemanya va invertir menys que Espanya i Itàlia.

Un article del 2020 de l'Institut de Política Macroeconòmica (IMK en les sigles en alemany), un think tank sindical alemany, calculava que, en termes nets (inversió executada menys la depreciació dels actius), la inversió va passar a ser "negativa" a partir del 2004. En aquest sentit, el 2019 els principals sindicats i patronals del país van donar suport a un pla de deu anys per tirar un programa públic de renovació d'infraestructures finançat amb deute. "L'estancament de l'estoc de capital públic ha esdevingut un problema per al conjunt de l'economia", diu l'article de l'IMK.

Una anàlisi de les dades apunta que els governs regionals i federal tenen nivells d'inversió més alts, però que el principal problema es troba al primer nivell de les administracions. "La inversió neta negativa a escala local sembla ser la principal raó del feble comportament total de la inversió, la qual cosa afecta molt les infraestructures locals", assenyala l'informe de la Comissió Europea.

El zero negre, qüestionat

Una de les raons que expliquen la poca inversió a Alemanya des de fa anys és la política anomenada Schwarze Null (zero negre, en alemany), que consisteix a limitar el dèficit de l'estat per tal d'evitar que s'acumuli el deute públic amb el temps. Això va portar a aprovar una reforma constitucional el 2009, justament amb l'esclat de la crisi financera, per limitar a un màxim del 0,35% del PIB el dèficit públic anual. Aquesta política ha limitat la quantitat de diners que tenen disponibles les administracions per invertir, ja que primer han de fer front a despeses indispensables –com pagar sous de funcionaris, pensions, subsidis a la compra de medicaments, material escolar, etc.– i, el que sobri, es pot destinar a inversions.

"A causa de les pressions per la consolidació fiscal, la inversió en infraestructures públiques ha estat enormement ignorada a Alemanya en les dècades recents", diu l'article de l'IMK. El resultat, afegeix, ha sigut "el deteriorament i l'esgotament de l'estoc públic de capital d'Alemanya, que ja no compleix amb el que es demana d'una economia moderna".

La crisi actual del model econòmic germànic ha aixecat dubtes sobre la necessitat de mantenir el Schwarze Null. Fins ara, les crítiques sempre havien arribat de manera velada des del BCE, però sense arribar a qüestionar obertament la clàusula constitucional. Ara sembla que la necessitat d'incrementar la inversió pública pot ser la palanca amb la qual es podria acabar doblegant, encara que fos només parcialment. Diverses entitats econòmiques privades alemanyes van posar en dubte en el passat el mandat del 0,35% de dèficit, però ara fins i tot les institucions públiques s'obren a reformar-lo, com és el cas del Bundesbank. "Ens podem plantejar fer distincions entre la despesa en consum i en inversió per tenir més marge per a inversions", va declarar dimecres al Financial Times el governador del Bundesbank, Joachim Nagel.

stats