Les notícies d’Alemanya són dolentes, no perquè el PIB es contregui, sinó per les causes d’aquesta contracció.
Alemanya està en crisi perquè ha fet una aposta pel gas rus, i ara la seva indústria té uns costos energètics molt més elevats que els dels seus competidors a banda i banda del Pacífic. A més, el seu punt fort tradicional, la tecnologia, també ha quedat enrere. Això ens perjudica, i molt, perquè nosaltres anem a rebuf d’Alemanya.
En canvi, el fet en si que el PIB no creixi no ens hauria d’amoïnar, perquè a partir d’ara això serà bastant normal.
El PIB es va definir i es va començar a mesurar arran de la crisi dels anys 30. En aquell moment depressió significava atur. Aquesta identificació s’ha mantingut durant dècades en la mesura que calia que l’economia creés llocs de treball per als joves del baby boom i per les dones, que es van incorporar al mercat de treball massivament a partir de la Segona Guerra Mundial (a Espanya, a partir dels anys 70).
Ara, en un context de contracció demogràfica, no és que no calgui que el PIB creixi molt, és que no pot créixer gaire. Per tant, les contraccions del PIB, que fins ara han estat una anomalia, esdevindran freqüents. Una part del que passa a Alemanya està també motivat per això.
