Les ajudes per fer front a la crisi no arriben als més desafavorits
El Consell Econòmic i Social alerta d'un augment de les llars que pateixen carència material severa i pobresa energètica
MADRIDEspanya viu una primavera econòmica, però el sol no escalfa per igual totes les llars. La reflexió l'ha llançat el president del Consell Econòmic i Social d'Espanya (CES), Antón Costas, aquest dimarts durant la presentació de la memòria socioeconòmica i laboral corresponent a l'any 2023 i que elabora anualment l'organisme. Ha estat la manera a través de la qual Costas ha donat peu a una de les conclusions més preocupants de l'informe: el 2023, any en què el cost de vida continuava pels núvols tot i la progressiva normalització dels preus, van créixer les llars que pateixen carència material severa (ja són un 9% del total); també aquelles que arriben a final de mes amb molta dificultat (9%), així com les famílies que viuen en situació de pobresa energètica (20,7%). També va créixer la pobresa infantil. "No puc entendre com acceptem que Espanya continuï sent un dels països europeus amb més pobresa infantil", ha dit Costas.
"[Aquesta situació] posa damunt la taula no sols un problema de justícia social, sinó que també és un atribut de l'economia [espanyola] que té capacitat per afectar la seva eficiència", ha reiterat el president del CES en una trobada informativa amb la premsa. A més, es tracta d'una foto que tot i arribar després de quatre anys marcats per la pandèmia de la covid-19 i la recent crisi energètica i de preus, també arriba en un moment en què governs com l'espanyol han optat per una resposta molt diferent en comparació amb la de la Gran Recessió: desplegar grans plans de xoc econòmics per protegir famílies i empreses. "[El creixement de la pobresa] sorprèn perquè s'han desplegat moltes ajudes de suport", ha afegit el president de la comissió de treball per a l'elaboració de la memòria, José Ignacio Conde-Ruiz.
En el cas de l'executiu de Pedro Sánchez, només el 2023 els paquets anticrisi van suposar 15.000 milions d'euros entre rebaixes fiscals i ajudes directes. A banda, s'hi suma la continuïtat de prestacions com l'ingrés mínim vital (IMV), creat precisament en plena pandèmia. Totes elles, però, continuen sense arribar als més desafavorits, conclou la memòria del CES.
"La millora econòmica i del mercat laboral [del 2023] no va arribar a totes les llars per igual", es desprèn de la memòria publicada aquest dimarts, on també s'alerta que les situacions de pobresa, exclusió i desigualtat social "continuen sent un problema estructural seriós i preocupant" a l'Estat: una quarta part de la població (26,5%) continua vivint en risc de pobresa o exclusió social, cosa que també suposa un lleuger increment en comparació amb el 2022. Això sí, "els nivells disten dels assolits els anys posteriors a la crisi financera", reconeix l'organisme.
On es falla?
¿És impossible arribar a aquesta part de la població? Des del CES assumeixen que les solucions no són fàcils ni immediates, però d'entrada creuen que cal abordar el problema més enllà de la despesa: "No només es pot mesurar que es gasta, sinó també la seva eficàcia", ha apuntat Conde-Ruiz. A ulls del coordinador de la memòria, això permetria detectar si les polítiques públiques s'han de dissenyar de manera diferent. "Tenir les famílies més pobres registrades faria que les transferències [públiques] fossin més capil·lars. Això en altres països funciona millor", afegeix.
A la memòria també s'aconsella que "la protecció social ha d'oferir respostes als grups més mal posicionats, intensificant l'eficàcia d'instruments com l'ingrés mínim vital". També demana reforçar els serveis socials i posar el focus en la "inseguretat econòmica que afronta la part mitjana baixa de la distribució [de la població], en què es recolza l'estabilitat social i econòmica del país".
Pel que fa al debat sobre si les mesures han de ser més focalitzades i no tan generalitzades, com ha aconsellat el Banc d'Espanya o l'Autoritat Fiscal (Airef), el CES constata que amb l'adopció de mesures focalitzades en aquelles llars més vulnerables "es podria haver aconseguit uns nivells de protecció similars, però amb menys cost pressupostari i evitant distorsions de preus". L'organisme ha posat d'exemple la bonificació als hidrocarburs. "L'aplicació de mesures no focalitzades ha permès més immediatesa a l'hora d'oferir una resposta urgent a l'increment de preus, així com el fet de comptar amb el suport social i parlamentari", reconeix el CES. Sigui com sigui, Costas ha advertit que "la pobresa suposa un escanyament per a l'economia".
