La recepta catalana contra la crisi: com i per què ha funcionat

BarcelonaL'economia catalana va deixar enrere la pandèmia l'any passat, quan va recuperar els nivells d'activitat del 2019, gràcies a un impuls al creixement produït per les exportacions i a la creació de més llocs de treball nous en sectors d'alta qualificació, com la indústria tecnològica, la recerca científica o la medicina, segons la Memòria econòmica de Catalunya del 2022 elaborada pel Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.

Concretament, la força del mercat de treball és un dels elements més destacats de la recuperació postpandèmia tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya. "L'ocupació era de 3,6 milions d'afiliacions a la Seguretat Social a finals del 2022", una xifra que ja s'ha "superat" el 2023, ha destacat Carme Poveda, directora de la Memòria, en la presentació de l'informe aquest dijous a la Llotja de Mar de Barcelona. Segons Poveda, aquesta és "una dada importantíssima" de persones amb feina pel que representa, però guanya rellevància pel fet que la majoria d'aquest treball es concentra en sector d'alt valor afegit.

"Un 65% de les feines creades a Catalunya entre el 2019 i el 2022 es concentren en sectors d'alta qualificació", ha apuntat la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca. Entre aquest tipus de feines d'alta qualificació es compten tant llocs de treball que requereixen estudis universitaris com feines tècniques que demanen formació professional especialitzada, i es concentren sobretot en sectors com la indústria, el sector tecnològic i de la comunicació, el sector sanitari, la recerca, i els serveis proveïts per professionals liberals i especialitzats, com ara advocats o economistes.

De fet, la pandèmia no ha estroncat la tendència creixent des del 2017 de més creació de feines qualificades, que han passat de ser aproximadament del 34% al 38,3% del total de llocs de treball a Catalunya. Una part d'aquest increment en l'ocupació qualificada respon a l'entrada de més inversió estrangera, que s'ha concentrat especialment en la indústria i la tecnologia.

A més, a diferència de la crisi financera del 2008, en general el teixit empresarial català va encarar la pandèmia amb uns comptes més sanejats. En aquest sentit, Poveda ha destacat l'"alt nivell de capitalització" de la majoria de companyies catalanes. "Tenim empreses menys endeutades", ha dit, la qual cosa els permet afrontar "amb millors condicions" les recents pujades de tipus d'interès aprovades pel Banc Central Europeu, que han encarit l'accés al crèdit.

Fortalesa exportadora i inversora

"Les exportacions de béns han assolit un màxim històric", ha destacat Poveda. L'estudi de les cambres destaca que una part d'aquest increment del valor dels productes exportats respon a "la pujada de preus" que afecta tota l'economia mundial, però fins i tot descomptant els efectes de la inflació les vendes a l'exterior han millorat notablement respecte als nivells d'abans de l'esclat del covid. Concretament, el saldo exterior de béns i serveis –incloent-hi el turisme– amb l'estranger és del 8% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català, una xifra superior a la del 2019 i que multiplica per vuit la dada espanyola, que és de l'1%.

"Les empreses catalanes exporten el 30% del que produeixen", cosa que les situa entre "les més internacionalitzades del món", ha indicat el catedràtic d'economia de la UPF Oriol Amat durant la presentació de les dades. El catedràtic també ha destacat que, tot i la creació de més feines qualificades, la inversió en recerca encara està a nivells molt inferiors de la majoria de països europeus. Tanmateix, Amat ha lamentat que el nombre d'empreses ha crescut però ho ha fet per un increment de petites societats, mentre que el total d'empreses mitjanes i grans ha caigut.

La bona marxa, tant en quantitat com en qualitat, de l'ocupació, les exportacions i les inversions són el que expliquen "la resiliència" de l'economia catalana, ha apuntat Roca. Així mateix, aquesta resiliència s'ha vist també en el consum privat "malgrat la pèrdua de poder adquisitiu que han patit els salaris" per culpa de la inflació de l'últim any, ha afegit Poveda.

Malgrat els preus a l'alça, però, l'estalvi que van acumular les famílies durant el 2020 "és el que ha permès mantenir el consum aquests dos anys", ha comentat la directora de la Memòria. També hi va ajudar el fet que les empreses van patir menys que altres crisis durant la pandèmia, gràcies als "molts coixins i suport del sector públic" cap al sector privat en forma de crèdits, ajudes directes i l'esquema dels ERTO que va permetre sostenir els ingressos dels treballadors.

Marge de millora en l'R+D

La presentació de l'informe ha estat presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha destacat que Catalunya va superar "amb nota" el 2022, malgrat el context internacional complex. Segons el president, les dades permeten "tancar d'una vegada per totes el discurs que massa vegades hem sentit que l'economia catalana està en decadència", en al·lusió, entre d'altres, a l'informe publicat pel Cercle d'Economia pocs dies abans de les eleccions municipals, en el qual parlava d'una "evolució preocupant" de la situació econòmica tant a Catalunya com a tot l'Estat.

Malgrat això, Aragonès ha insistit que Catalunya pateix "un dèficit fiscal persistent del 8%", que és un fre al creixement i que "sembla que s'hagi convertit en una llei de la naturalesa".