Així colpeja l'envelliment de la població el mercat de l'habitatge

MADRIDL’envelliment a Espanya és un problema econòmic de primera magnitud. Sota el paraigua d'aquest canvi demogràfic s’amaguen altres qüestions que, si bé es poden observar per separat, conformen una equació, i no poc problemàtica. És el cas del paper dels treballadors estrangers al mercat laboral, l’habitatge i el creixement econòmic.

La qüestió la va plantejar el director general d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, i es desprèn entre línies a l'Informe Anual 2023 publicat recentment de la següent manera: els actuals problemes per accedir a l’habitatge –que les persones migrants ja pateixen de forma més pronunciada, com explicava l'ARA en aquest reportatge–, poden suposar un hàndicap a l’hora de fer d’Espanya un lloc de destinació per a empreses i treballadors estrangers. Una situació que afectaria de ple el creixement econòmic tenint en compte que la magnitud del canvi demogràfic col·loca el flux de treballadors estrangers com un element clau a l'hora de mantenir els nivells d’ocupació i, per tant, el dinamisme econòmic.

Gavilán ho exemplificava amb el cas d'Irlanda: “[En aquest país] els problemes d’accés a l’habitatge suposen un problema per a les multinacionals i l'arribada de treballadors que es volen establir al país. Indubtablement, és una restricció que té un impacte en l’economia”, explicava.

Pam a pam. D'entrada, a ulls del Banc d'Espanya, l'envelliment de la població incideix "negativament" en el creixement de l'ocupació i la productivitat i, per tant, en el creixement econòmic. Una situació a la qual se suma la sortida del mercat laboral durant els pròxims vint anys de la generació del baby boom, la més nombrosa, i en conseqüència l'increment de la despesa del sistema de pensions (hi ha consens en el fet que l'arribada d'immigrants serà clau per afrontar-la).

Algunes actuacions en matèria de política econòmica, però, podrien "pal·liar aquests efectes adversos". El Banc d'Espanya recepta qüestions com ara un replantejament de les polítiques actives d'ocupació i també de les polítiques de formació. També recomana no perdre de vista la importància dels fluxos migratoris.

Ara bé, "això obliga a preveure moltes altres coses vinculades a les prestacions socials, en particular el parc d'habitatge, però també a pensar en l'escola o la sanitat", apunta el professor del departament d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) Javier Vázquez. En el cas de l'habitatge, i tenint en compte aquest escenari, a parer del Banc d'Espanya el problema principal és el desequilibri entre oferta i demanda. "Des del 2016, el creixement demogràfic fruit dels fluxos migratoris i la concentració de la població en certes àrees geogràfiques són factors fonamentals per explicar l'increment de la demanda i dels preus de l'habitatge, tant de lloguer com en propietat", apunta l'ens. Per contra, parla d'una "restricció de l'oferta" resultat, sobretot, de la poca rehabilitació, però també de la poca producció d'obra nova.

L'ens supervisor posa xifres a tot plegat: compara la creació neta de llars i l'arribada de persones migrants amb el nombre d'immobles acabats i arriba a la conclusió que des d'ara i fins al 2025 seran necessaris 600.000 habitatges nous per equilibrar el mercat. El repte, però, encara es fa més gros si es tenen en compte les dificultats ja palpables a l'hora d'accedir a un pis i que afecten de forma més abrupta les persones amb rendes baixes, els joves i la població migrant, sobretot a les zones urbanes, on hi ha més demanda de feina.

Fortalesa econòmica

El creixement econòmic que avui registra l'Estat no es podria explicar sense la presència de persones treballadores immigrants. "Hi ha factors d'atracció", apunta Vázquez, que situa com a principal el fet que, en comparació amb altres economies europees, a l'espanyola i la catalana hi ha demanda feina, tot i que molta de poc qualificada. Assenyala, però, el recent fenomen dels expats. També s'explica pel que està passant als països d'origen, recorda Vázquez: "En molts casos són persones expulsades per la pobresa", recorda, i afegeix que "ningú inicia un trajecte migratori per rebre ajuts". Les previsions demogràfiques dels principals organismes estadístics, com l'Institut Nacional d'Estadística (INE) o l'Eurostat, assenyalen que aquesta fotografia es mantindrà els pròxims anys. De fet, es preveu que hi hagi un saldo net de 200.000 a 500.000 persones estrangeres aquest 2024 i també el 2025.

Amb tot, els fluxos migratoris també expliquen part de la fortalesa que mostra avui el mercat laboral espanyol i català, tot i que en tots dos casos la taxa d'atur supera amb escreix la mitjana de la Unió Europea. Des de principis del 2022 i fins a finals del 2023, la població a Espanya va créixer en un milió de persones, mentre que la població activa (població en edat de treballar) es va incrementar en 788.000 persones. La pràctica totalitat d'aquests augments responen a l'arribada de persones migrants (el 96,1% i el 71,7% respectivament). Si ens fixem només en l'ocupació, durant el mateix període de temps, dels 1,06 milions de nous treballadors ocupats, el 54% tenien nacionalitat estrangera, segons dades de l'INE i el Banc d'Espanya.