BarcelonaLa pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva.
Teletreball
Es modera, però també es consolida
L'esclat de la covid-19 i els confinaments van representar un impuls sobtat a una tendència que ja havia començat, a un ritme més lent, anys abans: el treball en remot des de casa. El teletreball va tocar sostre el 2020, quan un 10,6% dels treballadors espanyols treballaven des de casa, segons dades d'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Amb la normalització de l'activitat i el relaxament progressiu de les restriccions, les xifres es van moderar una mica, fins al 7,6% en el cas d'Espanya el 2022. Malgrat la caiguda, les dades són superiors a les d'abans de la pandèmia, quan no van arribar mai al 5%.
El tipus de teixit productiu i de factors culturals i climàtics fan que Espanya estigui bastant per sota dels nivells de teletreball de països del centre i el nord d'Europa –Irlanda i Finlàndia superen el 20% de treballadors en remot–, on fa més fred i on hi ha més feines d'alt valor afegit que es poden fer des de casa, en sectors com la informàtica, les comunicacions, les finances o el disseny. De fet, aquest auge del teletreball al nord del Vell Continent (i en altres països, com els Estats Units) explica també l'increment del nombre d'expats (estrangers amb feines ben remunerades) que en els últims anys s'han traslladat a Barcelona, amb la consegüent pressió a l'alça sobre el preu de l'habitatge.
Fons europeus
La UE fa un pas més per unificar la seva economia
La pandèmia va posar de manifest la necessitat de moltes empreses de digitalitzar-se. Aquest fet, unit a la cada vegada més evident urgència per fer front al canvi climàtic, va empènyer els estats de la Unió Europea a crear els fons Next Generation. Es van idear per impulsar la transformació digital, la innovació tecnològica i la sostenibilitat en el teixit productiu europeu, sobretot als països del sud del continent, més afectats per la pandèmia.
En total, Espanya ha de rebre la imponent xifra de 163.000 milions d’euros en sis anys, dels quals aproximadament la meitat són a fons perdut (la resta són préstecs a interessos baixos que l’Estat haurà de retornar), un 12% del producte interior brut (PIB). L’any passat, segons dades del govern espanyol, va publicar cada mes convocatòries d’ajudes per valor de 2.000 milions, de mitjana.
La creació dels Next Generation és un pas més per integrar l'economia de la UE, ja que representa una transferència de diners per a inversions dels països més rics als més pobres amb l’objectiu que aquests millorin la seva productivitat i, per extensió, la seva competitivitat.
Turisme
El canvi de model queda en no res
Després d’un 2020 i un 2021 amb el turisme molt aturat per les restriccions i els repunts de contagis, l’economia catalana i espanyola van encapçalar la crisi econòmica derivada de la covid a Europa i, posteriorment, la cua de la recuperació. El debat entre economistes, experts i administracions es va centrar durant dos anys en un canvi de model productiu que consistia en abandonar el turisme –que representa vora del 18% de l’activitat econòmica a Catalunya– i apostar per sectors d’alt valor afegit, com ara la recerca, la tecnologia i les comunicacions. L’estiu del 2022, ja sense restriccions, el turisme es va tornar a disparar i l’any passat va quedar clar que el canvi de model era paper mullat: el 2023 va representar un nou rècord de turistes a Catalunya, amb 18 milions de visitants estrangers.
Les bones dades del turisme són una de les raons –juntament amb la menor inflació– per les quals l’economia espanyola ha crescut a un ritme més alt que la resta d’Europa. La bona notícia és l’increment de la despesa dels turistes, que l’any passat també va batre els registres històrics amb més de 20.800 milions d’euros, un 26% més que el 2022.
Reindustrialització
Europa i els EUA volen ser autosuficients
La pandèmia va posar sobre la taula una realitat per a les economies més desenvolupades: des d'un punt de vista industrial, no eren autosuficients. Amb l'esclat de la pandèmia, la Unió Europea, els Estats Units i altres països rics com el Canadà o Austràlia es van trobar sense capacitat de produir el material i la maquinària necessària per dotar els hospitals. Tota mena de material sanitari, com ara mascaretes o respiradors, es produïa en fàbriques ubicades en països emergents –principalment la Xina i el sud-est asiàtic– a milers de quilòmetres de distància.
A més, el 2022, quan Europa i els EUA van abandonar les restriccions, la capacitat productiva de la Xina i els països emergents no va ser suficient i es van produir colls d'ampolla a les cadenes logístiques i escassetat de components industrials. La política de covid zero aplicada pel govern xinès durant els primers mesos del 2022 encara va empitjorar més la situació.
La terciarització de les economies desenvolupades durant les últimes dècades va suposar una debilitat amb derivades geopolítiques, ja que augmentava la dependència dels estats més democràtics del món de Pequín i altres capitals poc amants dels drets humans. Aquesta feblesa es va tornar a confirmar ja amb la pandèmia acabada, quan la invasió russa d'Ucraïna va posar de manifest la forta dependència d'Europa del gas que li proveïa el règim de Vladímir Putin.
Davant d'aquesta situació, la UE, el Regne Unit i els EUA van emprendre polítiques per incentivar la relocalització de factories al seu territori o, com a mal menor, en països tan propers com fos possible i amb el mínim de tensions diplomàtiques. Les disputes entre la Xina i Taiwan segurament incrementaran encara més la tendència d'Occident a reindustrialitzar-se.
![Una persona seguint una conferència per zoom](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
