El 5G fa esclatar el conflicte comercial entre Brussel·les i la Xina

Brussel·lesLes relacions comercials entre la Unió Europea i la Xina no viuen el millor moment. Aquest dimecres la Comissió Europea ha decidit fer un pas endavant en la lluita econòmica contra el gegant asiàtic i ha elevat dues de les disputes que manté amb el règim de Xi Jinping a l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Brussel·les ha denunciat a l'ens internacional les restriccions comercials de Pequín contra les exportacions lituanes i les de la Unió Europea que contenen qualsevol mena de material o producte d'origen lituà. També li ha demanat que dirimeixi sobre la legalitat de la normativa xinesa que no protegeix les patents de tecnologia europea de gran valor, com el 3G, el 4G i el 5G.

"Preferíem resoldre aquests dos casos importants i sistèmics mitjançant un procés de consulta, però hi hem invertit una quantitat considerable de temps i no ha servit de res", ha dit el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis. Per aquest motiu, assenyala l'executiu comunitari, s'ha optat per portar els casos a l'OMC, que discutirà la sol·licitud en la trobada del 20 de desembre. Tot i que la Xina es podria oposar en un primer moment a la intervenció de l'organisme internacional, la Unió Europea podria insistir-hi i així, automàticament, ja entraria a l'agenda de l'OMC. Aquests procediments poden durar fins a un any i mig.

L'inici del conflicte: l'obertura d'una oficina de Taiwan a Lituània

Pel que fa al bloqueig dels productes lituans, tot va començar amb l'obertura a Vílnius d'una oficina diplomàtica de l'illa de Taiwan, la sobirania de la qual reclama la Xina. Des d'aleshores, Pequín va començar a aplicar mesures que la Comissió Europea considera "discriminatòries" i "coercitives" contra l'exportació de mercaderies claus per a la indústria lituana i, de retruc, europea, com ara begudes alcohòliques, carn de vedella, productes làctics i fusta. Des del desembre del 2021 Pequín ha reduït un 80% les importacions de productes lituans.

Com a reacció, i en plena crisi diplomàtica entre Pequín i Vílnius, Lituània va recomanar a la població evitar comprar telèfons xinesos i va aconsellar desfer-se'n en cas que ja en tinguessin. El Centre de Ciberseguretat lituà va identificar riscos de censura i d'espionatge en alguns dispositius. En concret, va assegurar que el telèfon Mi 10T 5G de Xiaomi contenia una tecnologia que permet censurar més de 400 termes sensibles per al règim de Xi Jinping, com ara “Tibet lliure”, “Llarga vida a la independència de Taiwan” i “Moviment democràtic”.

Denúncia contra un "rival sistèmic"

La Comissió Europea ha anunciat les denúncies a l'OMC en un moment en què les relacions de la Unió Europea i la Xina s'estan deteriorant. En l'última cimera els estats membres van confirmar la voluntat de posar fi a la seva dependència econòmica respecte del gegant asiàtic i el van qualificar oficialment de "rival sistèmic". En la mateixa línia, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va criticar des de Pequín la setmana passada que el règim de Xi Jinping "manté molts sectors tancats" a la importació de productes comunitaris, mentre que "el mercat europeu és molt obert", i va assenyalar que la Unió Europea esperava "més reciprocitat" i un balanç d'importacions i exportacions amb el gegant asiàtic "equilibrat".

De fet, un dels objectius de la UE és evitar a llarg termini una situació de dependència respecte de la Xina semblant a la que s'ha trobat amb el règim de Vladímir Putin. "Hem d'estar molt atents pel que fa a les dependències. Hem après la lliçó i sabem que difícil i necessari que és desfer-se'n", ha remarcat en més d'una ocasió la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Més enllà dels vincles comercials, concretament preocupa que una gran part del liti —un mineral imprescindible per fabricar bateries— i altres minerals de terres rares que es fan servir a la Unió Europea s'importin del gegant asiàtic. "El 90% dels minerals rars i el 60% del liti es processen a la Xina [...] No ens pot tornar a passar el mateix que ens ha passat amb Rússia", va avisar Von der Leyen en el discurs de l'estat de la unió.

A més, la guerra d'Ucraïna i l'alineament de Pequín amb Moscou han debilitat la posició europea a favor de mantenir una relació més o menys cordial amb la Xina. I ha reforçat, de retruc, els partidaris d'endurir la resposta al desafiament xinès, una demanda eterna dels Estats Units, que anhelen una Europa més combativa amb Pequín. L'alineament europeu amb Washington –en plena pugna amb Pequín per l'hegemonia mundial– també és evident i, per tant, incrementa la distància política amb el gegant asiàtic.