29 dies per evitar-la: totes les claus d'una hipotètica fallida dels EUA

BarcelonaEl govern dels Estats Units es podria quedar sense diners per pagar les seves obligacions a partir de l'1 de juny, segons va explicar la secretària del Tresor –equivalent al ministre d'Economia–, Janet Yellen, en una carta enviada dilluns al president del Congrés nord-americà, Kevin McCarthy. Yellen demana al Congrés que aprovi urgentment una suspensió o una ampliació del sostre de deute, que dona potestat a l'executiu per continuar endeutant-se.

Què és el sostre de deute?

El sostre de deute (debt ceiling, en anglès) és el límit màxim de deute de l'administració federal dels EUA. La Constitució dels EUA dona al Congrés el poder per marcar aquest sostre després de negociar-lo amb el govern, tot i que són els legisladors els qui en tenen l'última paraula.

Què demana el govern dels EUA?

De moment, el Congrés no ha renovat el sostre de deute i Yellen ha demanat als congressistes que suspenguin el sostre o que n'aprovin un de més alt. "Ateses les projeccions actuals, és imperatiu que el Congrés actuï tan aviat com sigui possible per augmentar o suspendre el límit de deute, de manera que doni certesa a llarg termini que el govern continuarà fent front als seus pagaments", indica la carta de la secretària del Tresor.

Què passa si el Congrés no actua?

El govern federal es quedarà sense diners i, per tant, no podrà pagar ni el deute, ni els interessos del deute, ni les factures ni les nòmines dels treballadors públics. Yellen calcula que el dia 1 de juny el Tresor nord-americà es podria quedar sense liquiditat. "Serem incapaços de continuar satisfent totes les obligacions del govern a principis de juny, potencialment fins i tot l'1 de juny", avisa a la carta, tot i que apunta que també podria ser més tard.

Si el govern nord-americà no paga els deutes, entraria automàticament en fallida. Una fallida de l'administració de la primera economia del món tindria unes conseqüències difícils de predir per a l'economia mundial, perquè no ha passat mai, però serien molt negatives: el deute nord-americà dispararia els interessos que paga, el dòlar –principal moneda de reserva global– es devaluaria de manera dràstica i les borses patirien caigudes pròpies de les grans crisis del passat. Yellen veu que la credibilitat dels EUA als mercats es pot veure malmesa, per la qual cosa demana als Congressistes que actuïn ja: "Respectuosament, urgeixo el Congrés a protegir la plena fe i el crèdit dels Estats Units actuant tan aviat com sigui possible".

"Hem après d'anteriors atzucacs sobre el límit del deute que esperar fins a l'últim minut per suspendre o augmentar el límit de deute pot malmetre seriosament la confiança d'empreses i de consumidors, incrementar els costos d'endeutament a curt termini per als contribuents i impactar negativament sobre el ràting dels Estats Units", recorda la secretària del Tresor. Si no hi ha una pujada del sostre, doncs, entrarien en "dificultats severes" les famílies i es malmetria "la posició de lideratge global" dels EUA, afirma Yellen.

Quin deute té els EUA?

31,4 bilions de dòlars (28,6 bilions d'euros) és el total de deute acumulat pels Estats Units. Al tancament del quart trimestre del 2022, el deute equivalia al 123,4% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), dues dècimes menys que el tercer trimestre i una xifra alta, però que no representa un perill imminent per al país que emet la moneda de referència mundial. Per comparar-ho, Espanya tenia un deute del 113,2% el 2022 i el Japó, l'economia desenvolupada més endeutada, del 263%.

Per què no actua el Congrés?

La decisió d'augmentar el sostre de deute no té res a veure amb la situació financera de l'administració nord-americana. "És una arma política", resumeix Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF i gestor de fons a Trea AM: el Congrés està dominat pel Partit Republicà, mentre que el president Biden és demòcrata. Un grup de congressistes republicans reclamen contrapartides per ampliar el sostre, quan tradicionalment s'havia considerat un simple tràmit: entre 1960 i l'actualitat el Congrés ha apujat el límit d'endeutament del govern 78 vegades.

No va ser fins al 2011 i el 2013, amb Obama a la presidència, que els republicans van aprofitar el control del Congrés per obtenir retallades d'impostos a canvi d'amenaçar amb l'expiració del sostre de deute i, de retruc , amb la fallida del país. Quan els demòcrates van controlar el Congrés durant la presidència del republicà Donald Trump, mai van utilitzar aquesta carta com a eina negociadora.

Com ho han rebut el teixit econòmic nord-americà i els inversors financers?

La situació és seriosa, però de moment hi ha la creença generalitzada que, igual que el 2011 i el 2013, les dues parts arribaran a un acord. "Hi ha nervis, però no ha preocupat d'una manera exagerada", explica Brun.

Malgrat això, l'índex S&P500, que agrupa les 500 empreses industrials més grans dels EUA, queia un 1,51% a les 18.45 hores (10.45 hores a Nova York), però no per la por d'un possible impagament del deute, sinó perquè les dades de l'índex gerent de compres (PMI) apuntava a una caiguda de la producció industrial a la Xina, pel rescat del banc nord-americà First Republic i el possible increment de 0,25 punts percentuals dels tipus d'interès bàsics que, previsiblement, aprovarà dimecres la Reserva Federal.