Les 285 empreses espanyoles més grans van pagar un tipus del 7% pels seus guanys

MadridLes 285 empreses espanyoles que més van facturar l'any 2022 (sense distinció de grups) van pagar per l'impost de societats un tipus del 7% sobre els seus beneficis. Es tracta de grans empreses amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions i que plegades van anotar uns beneficis de 107.236 milions d'euros, tal com es desprèn de l'última estadística sobre l'impost de societats que l'Agència Tributària ha publicat aquesta setmana. Si s'observa el tipus impositiu en relació amb la base imposable, en el cas d'aquestes 285 empreses es dispara fins al 20,1%. D'aquesta manera s'aproxima al tipus general de l'impost de societats a Espanya (25%).

La base imposable és la quantia sobre la qual es calcula l’import que s’ha de pagar per l'impost de societats. Per tant, dona la imatge més fidel del que es paga. Ara bé, aquesta base imposable surt d'aplicar un seguit d'ajustos fiscals sobre el resultat comptable (la diferència entre els ingressos i les despeses). Per això, si el que volem saber és el que una empresa paga sobre el que guanya cal observar el tipus efectiu sobre el benefici. Com s'ha vist amb anterioritat, això dona lloc a un tipus molt més reduït.

De fet, si s'observa en detall la informació d'aquestes 285 grans empreses, de mitjana van registrar un benefici de 107 milions d'euros l'any 2022, segons les dades de l’Agència Tributària recollides per l’ARA. El resultat comptable, en canvi, va caure fins als 91 milions d'euros, mentre que la base imposable es va situar en 37 milions. S'hi havien aplicat diferents ajustos, com les exempcions pels dividends que rep una empresa de les seves filials a l'estranger, o les deduccions per activitats vinculades amb l'R+D+I. Des de fa temps, el debat entre els experts en fiscalitat és si les empreses abusen d'aquestes exempcions. La mateixa Airef ha plantejat canvis en les deduccions per millorar-ne la transparència. 

A diferència del que passa en aquestes grans companyies, les empreses amb una facturació molt menor tributen per un tipus molt més alt sobre la base imposable, però també sobre els beneficis. Per exemple, segons les dades de l'Agència Tributària, 144.113 empreses amb una xifra de negoci entre els 50.000 i els 100.000 euros van pagar per l'impost de societats un tipus d'un 11% sobre el benefici, i d'un 23% sobre la base imposable. El mateix passa en aquelles empreses amb una facturació menor als 50 milions.

Energètiques i banca

En ple debat sobre la possible permanència dels impostos a la banca i a les energètiques, el patró d'allò que passa en el conjunt de les grans companyies es repeteix quan es desglossa per activitats. Pel que fa als grans bancs (s'inclouen dins de les activitats financeres i serveis a empreses, com pot ser l'assessoria), les 68 empreses amb més facturació vinculades a aquesta branca van pagar un tipus d'un 4,5% sobre els beneficis (un 21,9% sobre la base imposable). Les energètiques amb una facturació superior als 1.000 milions (90 empreses) van pagar un tipus d'un 6,8% sobre els beneficis, i d'un 18,3% sobre la base imposable.

Compte enrere pels impostos

Precisament, aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tornat a defensar els impostos extraordinaris sobre aquests dos sectors. El govern espanyol treballa a contrarellotge per definir uns nous tributs (decauen el 31 de desembre), però necessitarà els vots del Congrés dels Diputats, cosa que no té garantida per part del PNB i Junts. "El nostre objectiu és convèncer els partits i tenir la majoria suficient. Si el govern no compta amb aquesta majoria, no podrà complir amb la seva vocació", ha assumit Montero. La sensació, doncs, és que els dos gravàmens pengen d'un fil. "Han de ser impostos concertats a les institucions forals", ha tornat a exigir el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban. Aquesta condició que posen els nacionalistes bascos, i que ja van acordar amb el PSOE l'any 2023, ha començat a aixecar polseguera territorial. L'Aragó i Andalusia, comunitats governades pel PP, no només rebutgen els tributs, sinó que han advertit que obriran una batalla judicial si se cedeixen les competències al País Basc.