2024, un any "de menys a més" a escala econòmica

BarcelonaIncertesa és l'únic nom que els experts s'atreveixen a posar –i en què coincideixen– a l'hora de fer previsions per al 2024 que acabem d'estrenar. A escala econòmica, segons el director d'economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, la incertesa domina el panorama, però assegura que serà un any que "anirà de menys a més" si es compleixen tot un seguit d'hipòtesis macroeconòmiques que van lligades, com no pot ser d'una altra manera, a la situació geopolítica.

Una situació complicada que, segons el director del Cidob, Pol Morillas, deixa a la vista "un any d'urnes i armes" i un món "creixentment conflictiu". Aquestes són les conclusions que els dos experts han exposat aquest dimecres a la conferència sobre les perspectives econòmiques i geopolítiques per al 2024 organitzada pel Cercle d'Economia.

Desacceleració i hipòtesis

A escala macro, CaixaBank Research, el servei d'anàlisi de l'entitat financera, preveu que l'economia espanyola creixi entre un 1,3% i un 2% aquest any, en un exercici que augura que anirà "de menys a més" a les principals economies del món, afavorit per la previsible baixada de la inflació i els tipus d'interès, segons Aspachs.

Per a l'economista, al conjunt de la zona de l'euro la majoria de les economies assoliran el 2024 creixements al voltant d'un 1%, amb Alemanya a la cua, principalment per la debilitat mostrada per la seva indústria els últims mesos. Actualment, però, les principals economies a escala mundial estan passant per una fase de desacceleració, que es mantindrà els primers mesos del 2024, tot i que els factors que hi ha al darrere de l'alentiment s'aniran reduint a mesura que avanci l'any, cosa que els farà guanyar més dinamisme.

Aspachs lliga aquestes previsions a cinc hipòtesis: "El 2024 hauria de ser l'any en què tanquem el cicle inflacionista; els tipus haurien de començar a ser més laxos –tot apunta que els mesos vinents començaran a baixar i això ajudarà famílies i inversions–; el mercat laboral hauria de començar a ser un suport i no un fre a l'economia; la Xina hauria de superar amb èxit l'actual crisi immobiliària que està patint, i que els principals conflictes bèl·lics actius (la guerra a Ucraïna i a la franja de Gaza) no vagin a més.

En aquest sentit, el director del Cidob, Pol Morillas, augura un any "d'urnes i armes". "Pel que fa a les urnes, tindrem poques sorpreses", assegura l'expert. "Serà un any superelectoral, però cal ser cautelosos perquè democràcia no només vol dir anar a votar, sinó moltes coses més", detalla. Alhora, alerta que el món es troba en un moment "de conflicte creixent": "Des de la Segona Guerra Mundial, és el moment en què al món hi ha més conflictes en marxa", explica. En aquest sentit, s'ha mostrat especialment preocupat per l'extensió del conflicte a la franja de Gaza, "que amenaça amb regionalitzar i desestabilitzar l'Orient Mitjà".

Pel que fa a l'economia espanyola, tot i que a curt termini Aspachs ha confirmat un cert optimisme, ha matisat que a llarg termini els "corrents de fons" no són tan bons perquè, en termes de PIB per càpita i en productivitat, Espanya no millora tant com altres països europeus. En aquest sentit, apunta que, tot i que s'estan registrant millores de productivitat a l'economia espanyola de manera generalitzada en tots els sectors, en alguns àmbits de més producció aquests repunts són més baixos en comparació amb els homòlegs europeus.