2022: l'any que ha disparat la recaptació d'impostos

Madrid / Barcelona"Moderada". Així és com els principals organismes supervisors –des del Banc d'Espanya fins a l'Airef– han definit la previsió d'ingressos tributaris del govern espanyol de cara a aquest 2022. El cert és que les dues entitats no anaven mal encaminades. Des de principis d'any, la recaptació tributària ha avançat a tan bon ritme que aquest novembre ja ha superat el rècord històric registrat el 2021 i s'ha situat en els 239.789 milions d'euros, segons l'últim informe publicat per l'Agència Tributària.

La xifra també supera la previsió recollida en els pressupostos generals de l'Estat en vigor (232.325 milions d'euros) i gairebé atrapa l'estimació actualitzada a l'alça en els comptes públics per a l'any que ve, els del 2023, en què tenint en compte l'avenç de la liquidació el govern espanyol ja hi preveu uns ingressos tributaris de 244.072 milions d'euros aquest any. Queda un mes per veure si els atrapa i polvoritza, així, totes les xifres de la sèrie històrica (va començar el 1995).

De quins impostos estem parlant?

En el cas de l'Estat, parlem de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de societats, l'IVA i els impostos especials, entre els quals hi ha l'impost sobre l'alcohol o els hidrocarburs. Enguany, els que millor s'han comportat són l'IRPF i l'impost de societats. En el cas del primer s'han recaptat 102.590 milions d'euros (9.874 milions només al novembre) i pel segon 28.633 milions d'euros.

De fet, l'impost de societats és el que més ha crescut en comparació amb el mateix mes de l'any anterior (un 26,8%). Per entendre'n encara més el creixement, només cal anar al mateix mes, però de l'any 2019 (xifres prèvies a la crisi del covid-19): de gener a novembre d'aquell any s'havien recaptat per IRPF un total de 81.533 milions d'euros (7.926 milions al novembre).

Pel que fa a l'IVA, per primer cop es toquen els 80.000 milions (en concret, fins al mes de novembre el govern espanyol ha ingressat 79.726 milions). Per la via dels impostos especials, un total de 18.626 milions, 11.126 milions dels quals són només per l'impost als hidrocarburs.

Què passa a Catalunya?

L'aflorament dels ingressos, però, també s'ha donat a la Generalitat. Cal tenir en compte que en el cas dels impostos principals, com IRPF i IVA –societats el gestiona l'Estat al 100%– és el govern espanyol qui en fa la recaptació i traspassa els diners a les comunitats autònomes, d'acord amb el que marca la llei de finançament autonòmic. Aquestes bestretes es fan regularment segons les xifres pressupostades i, dos anys després de tancar l'exercici fiscal, l'Estat passa comptes per veure si els diners transferits s'adeqüen a la realitat dels ingressos de cada territori.

Això fa que el 2023 la Generalitat rebi la liquidació de les bestretes del 2021, un any en què ja es van recaptar més diners en impostos dels previstos inicialment. Aquest any vinent, doncs, el Govern de Pere Aragonès rebrà una injecció addicional de 3.100 milions d'euros, que és la diferència entre el que va rebre del govern espanyol durant l'any passat i el que en realitat va recaptar l'agència tributària a Catalunya en impostos que pertoquen al Govern català.

Així doncs, aquest gruix de l'increment de recaptació que s'està produint aquest 2022 no es notarà plenament a les arques de la Generalitat fins al 2024. Ara bé, una part més petita, la que correspon a impostos propis o gestionats directament per l'executiu català, sí que ha suposat que l'executiu tingui més fons que altres anys.

Més enllà d'això, hi ha 19 impostos i tributs que la Generalitat gestiona i que, en total, han aportat 4.503 milions d'euros a la Generalitat entre els mesos de gener i octubre, l'últim mes del qual hi ha dades disponibles. Segons l'informe d'execució pressupostària del departament d'Economia i Hisenda, la xifra pressupostada per a tot l'exercici era de 4.684 milions, per la qual cosa, encara amb dos mesos per davant, el Govern ja havia ingressat més del 96% del que tenia previst ingressar en tot el 2022.

La recaptació amb aquestes taxes és quasi 500 milions d'euros superior a la registrada els primers deu mesos del 2021, i molt superior a les dades del 2019, l'últim any abans de la pandèmia, quan entre el gener i l'octubre la Generalitat va obtenir 3.132 milions d'euros, fins i tot tenint en compte que aquell any no estava encara en vigor l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que des de principi d'any ha aportat quasi 173 milions a les arques del Govern.

Destaquen especialment dos impostos, el de transmissions patrimonials i el d'actes jurídics documentats, que han permès a l'executiu català recaptar 1.787 milions i 646 milions, xifres rècord en aquests moments de l'any i que ja freguen el total pressupostat per a tot l'any. "Tots dos tributs recullen l'alça del mercat immobiliari –apunta l'informe d'execució del Govern–. L'estalvi acumulat a la primera fase de la pandèmia sembla haver-se encaminat cap a la inversió en habitatge".

Així mateix, l'impost de patrimoni també ha incrementat la recaptació en comparació amb anys passats, fins als 681 milions, quan l'ingrés previst per tot l'any era de 649 milions, gràcies al creixement de l'economia el 2021 i a un increment d'ingressos "derivats d’actes d’inspecció". Altres tributs amb menor recaptació, com ara els que graven grans establiments comercials, el tribut del joc o la taxa turística, es beneficiaran de la major activitat econòmica de l'any, tant pel que fa a consum intern com per la despesa de visitants estrangers.

Més ingressos tot i les rebaixes fiscals?

Malgrat algunes rebaixes fiscals (en particular les vinculades a la factura de la llum), els ingressos s'han disparat. El govern espanyol sempre ha vinculat aquesta mena de compensació a la "bona marxa de l'economia", tal com es planteja al Pla Pressupostari del 2023. De fet, la mateixa Agència Tributària destaca en el seu informe una "favorable evolució dels beneficis empresarials". Però els motius que també expliquen la millora dels ingressos són el mercat laboral –les retencions del treball– i les bones dades d'afiliats que mes a mes deixa la Seguretat Social, així com als augments dels salaris i, sobretot, les pensions, que s'han revaloritzat amb l'IPC.

Però l'increment dels preus, és a dir, la inflació, també és un element que dona ales a la tributació, en particular de figures com l'IVA. De fet, aquest impost explica el gruix de la xifra assolida fins al novembre, destaca l'Agència Tributària. Des del ministeri d'Hisenda s'assumeix que "al voltant" del 25% dels ingressos és fruit de l'alça dels preus. "La resta es deu a la millora de les bases imposables", apunten des de la cartera que dirigeix María Jesús Montero (PSOE). En canvi, l'Autoritat Fiscal (Airef) apunta que la inflació explica el 50% de l'augment dels ingressos tributaris. El motiu és que si tot és més car, també ho és la quantitat recaptada dels tributs sobre els productes. El mateix passa amb els salaris: com més augmenten, més retencions.