20.000 euros per persona al fer els 18 anys: el debat de l'herència universal ja és aquí

MADRID"La solució més senzilla per repartir la riquesa és l'herència per a tothom". Així s'expressava fa un parell d'anys l'economista francès Thomas Piketty en una entrevista a Le Monde. Piketty, que ha estat i és un referent per a una bona part de l'esquerra –en el cas espanyol destaquen els vincles amb Podem i, després, Sumar–, defensava així la seva proposta d'herència universal.

Fa poc el plantejament va fer el salt a l'àmbit polític de l'Estat (fa anys que l'acadèmia ho discuteix). I ho va fer de bracet de la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz. En les bases de Sumar per a un futur programa electoral, l'equip de Díaz planteja "l'establiment d'una herència universal: un sistema públic de dotació de capital que s'assignaria a cada jove per difondre la propietat a la base i limitar la seva concentració a la cúspide", recull el document.

"Una herència universal, en línia amb les propostes d'Atkinson o Piketty, és una proposta d'igualació d'oportunitats i distribució més igualitària de la riquesa social que impactaria fortament en les oportunitats de la població més jove", recull el document de Sumar, que afegeix de manera vaga que "segons alguns càlculs, una herència universal d'uns 20.000 euros a percebre universalment quan s'arribi a la majoria d'edat podria finançar-se amb un impost sobre el patrimoni/successions inferior al 10% i que en deixés exempt l'habitatge habitual i la riquesa fins a un milió d'euros".

La proposta política va generar força curiositat i també debat, sobretot entre economistes. Quin impacte tindria? ¿Posaria fi a la desigualtat estructural? ¿Què passa amb la renda bàsica universal? És difícil parlar del plantejament de Sumar perquè hi falta el detall, diu l'economista i fundador de la Xarxa Renda Bàsica, Daniel Raventós, que matisa que l'origen no es troba ni en Piketty ni en Atkinson, també economista, sinó en el filòsof anglès Thomas Pain i el seu text Justícia agrària (1975). Pain proposava una dotació universal o "capital bàsic" als 25 anys, acompanyat després d'una prestació o pensió, també universal, a partir dels 50. En el cas de Piketty, malgrat que el marc és el mateix, el fons és diferent i l'economista francès defensa un pagament de fins a 120.000 euros.

Espanya: concentració de riquesa i desigualtat estructural

La diferència principal entre l'herència universal i una renda bàsica universal –un debat molt més estès a Espanya i, en particular, a Catalunya– és que en el primer cas es tractaria d'un pagament únic que podria servir com a trampolí a la població jove per accedir a béns com un habitatge o pot ser una beca per a estudis. La renda bàsica, en canvi, és un pagament al llarg de la vida. "El capital bàsic [herència universal] el veig més limitat pel que fa als seus afectes" a l'hora de posar fi a la desigualtat i la pobresa, reflexiona Raventós. Històricament, Espanya ha tingut nivells de desigualtat més alts que els països de l'entorn. A tall d'exemple, el coeficient de Gini a Espanya (33) és el més alt de les quatre economies més grans de la Unió Europea (França, Alemanya, Itàlia). Aquest indicador mesura la desigualtat.

"La idea de l'herència va més dirigida a trencar el cercle viciós que provoca que només puguis accedir a certes oportunitats si ja parteixes amb una riquesa heretada. És a dir, es vol trencar amb el que s'anomena la desigualtat des del bressol", reflexiona l'economista i coordinador d'investigacions a Oxfam Intermón, Íñigo Macías. El 10% més ric d'Espanya concentra el 57,6% de tot el patrimoni, i gairebé una quarta part està en mans d'un 1% de superrics, segons l'últim informe del World Inequality Lab. Sobre la complementarietat de les dues prestacions també hi ha discussió, si bé Raventós té clar que "la renda bàsica és una proposta finançable, que permetria que ningú estigues per sota del llindar de la pobresa i suposaria més llibertat per a la població no rica". La pregunta que es desprèn de la reflexió és què passa un cop es rep l'herència si les dinàmiques que aboquen a la precarietat no canvien? És a dir, si no es consolida una "base" mínima.

Redistribució fiscal i també de la despesa

"Un cop s'ha calculat el cost de la prestació, cal pensar d'on surten els diners", afegeix Macías, que creu que aquest hauria de ser el primer pas a l'hora d'abordar el debat. L'economista defensa la necessitat de replantejar l'actual sistema tributari per la seva "insuficiència". Segons diu, es recapta "poc i malament" i els impostos són "poc progressius" en comparació amb l'entorn europeu. Recentment, Raventós també va calcular en un article que per cobrir la proposta de Sumar "no era suficient" un impost a les grans fortunes.

Pel que fa a l'herència universal, tots dos economistes defugen els discursos que assenyalen que si es dona aquesta quantitat de diners de cop el jove se'ls gastaria de seguida en oci. La condicionalitat, però, és un debat obert entre els acadèmics. N'hi ha que defensen vincular-ho a un fi concret i d'altres que, en canvi, ho rebutgen. És el que cas de Piketty, que sosté que més enllà de facilitar una ajuda d'inici, cal "facilitar la circulació de la propietat, que parteix de valors molt elevats", com s'ha vist anteriorment en el cas espanyol. "Som una societat prou madura per tenir aquest debat?", es pregunta Macías. "Per començar, no sé ni si tots estem d'acord en el fet que hi ha una desigualtat estructural amb uns afectes perversos", conclou l'economista.