17,5 M€: el llindar a partir del qual els rics catalans pagaran l'impost de l'Estat a les grans fortunes

MADRIDQuan el govern espanyol va aprovar l'impost a les grans fortunes o impost de solidaritat, en la diana es van col·locar aquelles comunitats autònomes que tenien l'impost de patrimoni bonificat totalment o parcialment. És el cas de Madrid i més recentment Andalusia, totes dues sota la batuta del Partit Popular. Però la veritat és que el nou gravamen del govern espanyol, que aquest dijous ha aprovat el Congrés de Diputats, afectarà un total de deu comunitats autònomes, entre les quals hi ha Catalunya. En quedaran exemptes set, segons es desprèn d'un informe publicat pels economistes Diego Martínez, Manuel Díaz i Carmen Marín a través de Fedea aquesta setmana.

Com a punt de partida, cal tenir en compte que l'impost funcionarà en paral·lel a l'impost de patrimoni -que és de caràcter estatal, però està cedit al 100% a les comunitats autònomes- i s'exigirà a tots aquells que tenen un patrimoni superior a 3 milions d'euros. Ara bé, només s'aplicarà en aquells territoris que el tenen bonificat, com és Madrid, o que preveuen tipus impositius inferiors als anunciats pel govern espanyol. I aquí és on entra Catalunya.

El problema no és que Catalunya no recapti per la via del patrimoni: de fet, és la comunitat que més va recaptar a través d'aquest tribut, segons les últimes dades publicades per l'Agència Tributària de l'any 2020. En concret, va ingressar un total de 546 milions de 80.150 declarants catalans que els va sortir a pagar (el total de declarants arriba a 82.465). La clau de volta que explica per què, malgrat això, Catalunya també quedarà afectada pel nou gravamen del govern espanyol és la diferència entre els tipus impositius del tribut estatal i els tipus de l'impost de patrimoni vigent a Catalunya. En concret, en el tipus màxim. "És un impost on cada comunitat autònoma ha fet el que ha volgut i això ho complica tot molt", apunta l'economista i analista de Fedea, Carmen Marín.

Diferències en el tipus màxim

Els declarants que es veuran afectats a Catalunya són aquells amb un patrimoni net de més de 17,5 milions d'euros, és a dir, els que formen part del tram màxim. Es tracta de 290 persones, segons dades aportades per la conselleria d'Economia a l'ARA. A partir d'aquest llindar, començaria a operar l'impost de solidaritat del govern espanyol, segons els càlculs de Fedea. Per què? L'impost de patrimoni català es divideix en vuit trams: des d'un tipus mínim d'un 0,21% fins a un tipus màxim d'un 2,75% que s'aplica sobre aquells patrimonis superiors als 10,9 milions d'euros. En canvi, el nou gravamen del govern espanyol a les fortunes superiors als 3 milions d'euros té tres tipus impositius: de l'1,7% a partir dels 3 milions al 3,5% en el cas dels patrimonis superiors als 10 milions d'euros. Així, la diferència entre el tipus màxim català i el tipus màxim espanyol és de 0,75 punts percentuals.

El que ha fet Fedea és calcular a partir de quin patrimoni afectaria aquesta diferència. I no és fàcil. En figures fiscals com la de l'impost de patrimoni cal tenir en compte totes les deduccions possibles que pot aplicar una persona (per això, com s'ha vist amb anterioritat, no tots els declarants acaben pagant). Des del mínim exempt per l'impost de patrimoni (500.000 euros en el cas català i 700.000 en l'impost estatal), fins a elements com els primers 300.000 euros de l'habitatge habitual, l'empresa familiar o els deutes, entre altres qüestions que fan anar de corcoll els despatxos d'assessors. Tenint en compte la diferència en el tipus màxim i tot aquest ventall de possibilitats, la conclusió de Fedea és que el llindar de patrimoni a partir del qual afecta l'impost estatal són aquests 17,5 milions. "És molt enrevessat", reconeix Marín a l'ARA.

Però Fedea no ha estat l'únic en assenyalar-ho. Qui ja en va posar un exemple en un cas pràctic va ser el Registre d'Economistes d'Assessors Fiscals del Consell General d'Economistes. En aquest cas, han observat com afectaria el nou impost sobre un patrimoni de 40 milions d'euros. Una fortuna d'aquestes característiques pagaria a Catalunya, després de totes les exempcions i deduccions possibles, un total de 984.963 euros. Amb el nou tribut del govern, pagaria 1,15 milions. La diferència, de 168.400 euros, és el que aquest declarant hauria d'abonar a l'Estat.

Amb tot, cal tenir en compte que per no caure en la doble imposició, la llei del nou gravamen preveu que l'impost sobre el patrimoni que gestionen les autonomies serà deduïble a l'impost de solidaritat del govern espanyol. Un exemple molt clar el tenim en patrimonis inferiors. És el cas d'un patrimoni de 4 milions, afectat per un tipus impositiu que sí que entra dins la forquilla de l'impost estatal a les grans fortunes. A Catalunya abonaria un total de 41.943 euros i amb el nou impost 5.100 euros, posen d'exemple els assessors. Com que és menys de la quantitat que ja ha pagat, no hauria d'abonar res a l'Estat.

Com és l'impost de patrimoni original?

El que es pregunten els economistes és com pot incidir tot això en les decisions de política fiscal de les comunitats, però també dels mateixos contribuents, sobretot tenint en compte que l'impost es començarà a aplicar aquest any i el govern confia recaptar ja l'any que ve 1.500 milions d'euros. "Dona poc marge a les comunitats per augmentar els tipus amb la intenció de no perdre recaptació", assenyala l'economista de Fedea a l'ARA.

Amb aquest tribut el govern espanyol aconsegueix una harmonització per la porta del darrere, perquè anul·la l'efecte de tenir bonificacions o rebaixes sobre l'impost de patrimoni. Per això algunes comunitats han amenaçat amb portar-lo als tribunals. Tanmateix, l'executiu de Pedro Sánchez tampoc s'ha inventat res de nou. L'Impost de patrimoni original el va dissenyar l'Estat, que després el va cedir. Si totes les comunitats l'apliquessin tal com es va pensar -vuit trams amb uns tipus que van del 0,2% al 3,5%-, cap dels territoris es veuria afectat per la norma. Tampoc cap hauria deixat d'ingressar per la via d'aquest gravamen a la riquesa.