Macri fracassa en l’intent de canviar l’Argentina

Buenos AiresPoc després de concretar que l’Argentina havia demanat 30.000 milions de dòlars al Fons Monetari Internacional (FMI), el ministre d’Economia argentí, Nicolás Dujovne, volava cap a Washington, als Estats Units. I és que la Casa Rosada i l’FMI, amb seu a la capital nord-americana, ja treballen per definir les condicions d’aquest crèdit sol·licitat pel president argentí Mauricio Macri per salvar el peso, la moneda nacional.

Demanant auxili a l’FMI, Macri ha frenat la depreciació de la moneda nacional argentina respecte al dòlar. I també ha aturat, de moment, una crisi financera que va començar a despuntar la setmana passada. Però demanar ajuda al Fons Monetari Internacional li sortirà car al cap d’estat argentí: els argentins ja veuen en l’horitzó grans retallades, mentre que la credibilitat de Macri ha quedat tocada de mort.

Fa més de dos anys que Macri assegura que la inflació baixarà de pressa i que plouran les inversions internacionals. I l’exalcalde de Buenos Aires s’ha quedat quasi afònic assegurant que ara l’Argentina, amb ell de president, és un país seriós, previsible i amb regles del joc clares. Pocs creuen en aquests moments que l’Argentina hagi canviat, i el país de les turbulències financeres sembla el mateix de sempre.

En aquests dos anys i mig de gestió, el govern del conservador Mauricio Macri, per reactivar l’economia, s’ha endeutat molt, un 35%, més enllà i tot dels 300.000 milions de dòlars. Diners que ha obtingut especialment dels mercats internacionals i de l’emissió de deute públic que, fins ara, han vist una “nova Argentina”. Diners que han anat a parar en bona part a finançar obra pública, que ara d’alguna manera perilla. Els últims 20 mesos el president argentí s’ha passejat per tota la república ensenyant als ciutadans les obres que el seu govern estava impulsant per construir l’Argentina “de la veritat i el treball col·lectiu”, com assegura sempre que pot. Només cal passejar-se una estona pel canal de YouTube de la Casa Rosada per veure Macri cada setmana envoltat d’obrers treballant en carreteres, la xarxa ferroviària i noves construccions. “Cap obra pública que ja estigui en marxa s’aturarà, i la gran majoria ja estan en marxa”, assegurava el ministre de Transports argentí, Guillermo Dietrich, per calmar els ànims. Però l’obra pública que encara està en fase de planificació queda del tot frenada i el govern argentí espera estalviar així uns 1.300 milions de dòlars.

El fantasma del ‘corralito’

Ara s’està a l’espera de saber què exigirà l’FMI a l’Argentina a canvi de la línia de crèdit de 30.000 milions de dòlars que concedirà a la Casa Rosada. “Volem donar estabilitat als mercats i les converses amb l’FMI són per aconseguir un finançament preventiu. És el finançament més barat que ara mateix tenim disponible”, deixava clar Dujovne abans de volar a Washington.

A l’Argentina, la sigla FMI és per a molta gent un trauma que es remunta a la crisi del 2001, la del corralito. I en el país dels psicòlegs -on fer teràpia és com prendre un tallat després de dinar-, l’impacte emocional de demanar ajuda al “monstre de les cavernes financeres que va enfonsar el país” no ha agradat gens. “Ha fracassat el gradualisme. I si el govern segueix optant per fer les coses de manera gradual, encara anirem pitjor. Serà com baixar a segona divisió”, prediu el mediàtic economista José Luis Espert.

Tampoc s’ha mostrat optimista l’expresident de la Unió Industrial Argentina, la patronal del país sud-americà, José Ignacio de Mendiguren. “Tornar a l’FMI és una demostració clara que no estem gens bé”, se sincerava. Una part de l’oposició vol que sigui el Parlament qui doni llum verda a l’acord amb l’FMI per valor de 30.000 milions de dòlars, però des de la Casa Rosada ja han deixat clar que el govern no necessita l’aval parlamentari.

Amb la segona inflació (25%) més alta del continent americà després de Veneçuela i una pobresa del 25%, l’economia argentina no aconsegueix derrotar l’alça de preus, especialment del menjar, la roba i els serveis bàsics com l’aigua, el gas i l’electricitat. Les factures mensuals i bimestrals es poden pagar en dos o tres terminis, perquè molts argentins no les poden assumir de cop. I quan el dòlar s’encareix, ràpidament l’efecte es trasllada als preus, que pugen en poques hores. No és la bogeria de la hiperinflació dels anys 80 amb el president Ricardo Alfonsín, però tampoc el govern de Macri demostra tenir eines per fer-la baixar més, i més de pressa.