Luca de Meo: "Durant anys hem viscut d’esquena a la marca Barcelona i no sé per què"

BarcelonaFa gairebé deu mesos que Luca de Meo (Milà, 1967) ocupa la presidència de Seat. El directiu, provinent del grup Volkswagen, va acabar a Barcelona en ple ball de cadires al consorci alemany quan va esclatar el Dieselgate, la crisi que afronta el grup per la manipulació de motors. De Meo presumeix d’haver trigat "dues setmanes" a adaptar-se a la ciutat i a Seat.

A diferència dels que l’han precedit en l’última dècada, ell és un president del sud que ha vingut a dirigir una marca del sud d’Europa amb la qual es podria dir que comparteix atributs: llatina, emocional i amb caràcter. De Meo parla sense embuts i assegura que ha vingut a liderar una etapa dolça en la història “d’alts i baixos” de Seat.

En els primers mesos al càrrec ha anunciat els primers guanys a Seat des del 2008, uns resultats positius que no poden atribuir-se a la seva gestió encara però que ell es proposa consolidar. “L’any passat vam treure el cap aconseguint el break-even i ara es tracta de guanyar diners -assegura-. Quan perds et sents un perdedor, quan comences a guanyar afrontes la segona part del partit d’una altra manera”, diu.

La clau per continuar en terreny de beneficis seran els nous models. “Sempre hem tingut un problema d’oferta de producte i amb el nou cicle tindrem una gamma que cobrirà el 80% del mercat”, explica De Meo.

L’aposta pels totterreny urbans

Els reis d’aquesta nova gamma seran els totterreny urbans -SUV per les sigles en anglès de sport utility vehicle -, tant l’Ateca que acaba de sortir al mercat com la versió més petita que sortirà el 2018, així com una versió totterreny del nou Ibiza, que també serà una de les novetats i que, a diferència de l’Ateca, sí que es fabricarà a Martorell. “Hem de saber aprofitar aquesta finestra i dur l’empresa al pròxim nivell, perfilar molt més la marca”, defensa De Meo.

Pel que fa a la fabricació a Martorell, De Meo no es mulla sobre si amb la pèrdua de l’Audi Q3 i l’arribada de l’A1 a la planta que té menys volums de producció del grup hi pot haver un problema d’excedent de personal com auguren els sindicats. “Els volums inicials són normalment conservadors. Del Q3 n’havíem de fer 70.000 i gràcies a un gran cap de vendes d’Audi -diu sorneguer, referint-se a ell mateix en el seu anterior càrrec- en vam acabar fent 130.000 unitats anuals”. Tampoc descarta altres escenaris: “Potser tindrem altres productes que vindran”.

L’aposta comercial de De Meo mira al mercat espanyol -“sempre m’ha sobtat que Seat no fos líder de mercat”- però també a països europeus on veu que Seat pot ser molt més rellevant que no pas ara, com Itàlia o França.

La marca busca nous arguments per agradar als clients estrangers i per això treu pit com mai dels seus orígens barcelonins, diu De Meo. Fins ara havia jugat només en alguna ocasió amb la doble identitat espanyola i alemanya. “Durant anys hem viscut d’esquena a la marca Barcelona i no sé per què”, etziba el president de Seat. Sense entrar en “temes polítics”, avisa, no s’ha venut prou el vincle amb la capital catalana, que és “una plataforma de màrqueting increïble”. “Apple utilitza Califòrnia. Per què nosaltres no ho fem amb Barcelona?”, va ser la primera pregunta que De Meo va plantejar al seu equip tot just arribar. La reacció, assegura, va ser unànime: “Era molt evident per a tothom”.

El Seat connectat

Dels reptes i transformacions que té la indústria de l’automòbil a l’horitzó, De Meo veu el cotxe connectat com l’oportunitat més clara perquè Seat presumeixi de lideratges que en altres àmbits -com el cotxe elèctric o la conducció autònoma- estan reservats a marques que es dirigeixen a un conductor de més poder adquisitiu. “És en la connectivitat on veig més possibilitats de generar negocis addicionals”, diu el president de Seat. Es refereix, per exemple, als serveis de mobilitat que es desplegaran i als nous aliats que tancaran acords amb les marques. Seat ja hi està treballant: “Estem negociant amb empreses de diferents sectors i de cara a l’any que ve podrem començar a concretar alguna cosa més”.

La tecnologia i les futures aliances que pugui teixir Seat en el camp de la mobilitat resultaran crucials per acontentar el seu públic, que és “el més jove de tota la indústria europea”, subratlla De Meo. El directiu no compra la tesi que als joves els hagi deixat d’interessar el cotxe propi: “No crec que les noves generacions gastin menys en mobilitat, el que cal és adaptar-se a les seves prioritats”, sosté.

La irrupció del cotxe elèctric no és lluny en els plans de Seat, però serà una transformació progressiva. “S’haurà d’afrontar per complir amb els objectius d’emissions”, diu el directiu, sense fixar una data encara. El primer pas seran els motors híbrids, sosté, que són una solució intermèdia i que poden encaixar millor en la butxaca del seu client. “Calen solucions intel·ligents perquè un Ibiza elèctric de 40.000 euros no el comprarà ningú”, assegura el directiu.

En aquest salt cap a la mobilitat elèctrica, però, Seat es mantindrà en un segon pla, per darrere d’altres marques del grup com Audi o la mateixa Volkswagen. “L’avantatge que tenim respecte a competidors de la mateixa mida de Seat és que podem anar al supermercat de Volkswagen i endur-nos la tecnologia sense haver de desenvolupar-la de zero”, destaca De Meo.

El que encara és ciència-ficció en un Seat és la conducció autònoma, una opció que experimenten algunes marques de luxe però que requereix una tecnologia molt cara. “Per tenir un Seat capaç de conduir sol pel centre de Barcelona caldria una cosa molt sofisticada”, diu De Meo. La seva visió és que la conducció autònoma començarà en el transport de camions, vehicles que fan grans recorreguts i que amb sistemes intel·ligents estalviaran combustible. En versió urbana també s’imagina “robotaxis similars a la proposta que fa Google i que faran recorreguts predefinits en radis relativament controlats, com per exemple de plaça Catalunya a Gràcia”, indica. “Caldrà veure qui acaba gestionant això i com”, apunta.

El Dieselgate incomoda

Seat ha començat l’any resistint en vendes i amb una caiguda a Espanya per la desaparició de l’Altea i perquè la marca ha limitat el canal de vendes de rent a car (empreses de lloguer de cotxes), en el qual normalment es ven amb forts descomptes. La crisi que travessa el grup Volkswagen per culpa de les emissions no ha passat factura fins ara.

¿Els clients tenen dret a una compensació econòmica com la que rebran els conductors als EUA? “No és una pregunta per a mi”, respon De Meo. Els motors trucats muntats en cotxes Seat venien servits per Volkswagen, però Seat va vendre’n 700.000. “A Europa, Volkswagen va arribar a una solució tècnica amb les autoritats, però la situació legal als EUA és diferent i no hi ha hagut pacte”, es defensa. Seat ja ha començat a cridar a revisió els afectats: “Ho estem resolent de manera efectiva i sense cap impacte negatiu en el vehicle”, diu el seu president.