Principi d'acord entre Londres i la UE pels serveis financers post-Brexit
La lliura i el valor dels bancs pugen tot i que el pacte es limita a una declaració política
LondresLondres i Brussel·les haurien arribat a un principi d'acord segons el qual totes les companyies de serveis financers del Regne Unit continuarien tenint accés als mercats europeus després del Brexit, segons informa aquest dijous 'The Times'. El pacte també inclouria l'intercanvi de dades.
Tant la lliura com el valor dels bancs estan pujant a la borsa com a conseqüència d'una informació que, en principi, allunya al fantasma d'un divorci a la valenta. Les accions del Royal Bank of Scotland Group Plc, Lloyds Banking Group Plc i Barclays Plc són les que més se n'han beneficiat, i destaca aquest últim banc amb un augment del 3,4%.
Amb tot, els termes del pacte que s'han filtrat marquen una evident rebaixa de l''statu quo'. 'The Times' sosté que es basa en la idea de l'equivalència, una eina burocràtica que la UE ja utilitza per permetre a les empreses que no pertanyen a la Unió vendre serveis financers dins del bloc. És, bàsicament, el que la Unió ha ofert durant molt de temps als Estats Units, i que Washington ha refusat per insuficient.
En els termes actuals plantejats per la UE de forma general, l'acord d'equivalència té unes aplicacions limitades. Una de les raons és que l'accés als mercats financers pot ser revocat de forma unilateral amb una notificació per avançat de només trenta dies. Aquesta incertesa fa pràcticament impossible per a les companyies alienes al bloc tenir cap avantatge sobre els seus competidors comunitaris.
Tot i així, i sempre segons la informació de 'The Times', la proposta que els Vint-i-set haurien ofert a Downing Street, l'esmentada equivalència, seria inclosa dins del més ampli tractat comercial que vincularia Londres i Brussel·les després que es fes efectiu el Brexit i que finalitzés el període de transició. Això permetria a totes dues bandes canviar o establir noves regulacions financeres sempre que es consultessin per avançat les característiques del canvi. Si la UE decidís trencar unilateralment el permís, es podria articular un mitjà d'arbitri entre les dues parts.
Però hores després que aparegués la informació de 'The Times', el negociador principal de la UE, Michel Barnier, ha fet un pas insòlit, qualificant la informació "d'enganyosa" en una piulada al seu compte oficial de Twitter.
Tot en termes condicionals
Entre la ceguesa i el problema d'Irlanda
L'enorme complexitat de les negociacions i el procediment establert per dur-les a terme, però, fan que qualsevol informació relativa a un avenç s'hagi de prendre amb molta precaució. De fet, la reacció dels mercats d'aquest dijous només es pot entendre com una espurna d'esperança davant l'angoixa creixent pel fet que Londres i Brussel·les caminen de cap al no-acord.
El suposat principi d'acord no és, de moment, vinculant. I no pot ser-ho atès que el Brexit s'està negociant en dues parts. En primer lloc s'ha de tancar el pacte del divorci: el tractat legalment vinculant que establirà els termes de la separació. Si s'arriba a signar, a aquest document l'acompanyarà un altre, separat, que només és una declaració política no vinculant. En aquest s'hi plantejaran un seguit d'intencions per a les dues parts de cara a la negociació del futur acord comercial. Seria en aquesta declaració que s'inclouria el pacte dels serveis financers.
La importància política de la informació del 'The Times' és prou rellevant. Per a la primera ministra, Theresa May, un acord d'aquestes característiques sobre serveis financers podria fer que el pacte general de divorci sigui ratificat més fàcilment pel Parlament. La crítica que es fa des de diferents sectors, però, i des de diferents opcions parlamentàries, és que la declaració política sobre els termes futurs de la relació comercial entre la UE i el Regne Unit és poc menys que paper mullat. El que ja s'anomena un Brexit cec. Amb tot, el principal obstacle per tancar continuar sent el problema de la frontera irlandesa.