El lobi dels gegants tecnològics estén els tentacles a Brussel·les

Brussel·les"Era l'any passat, el meu primer any com a eurodiputada, i de cop i volta tenia el vicepresident de Google de Washington DC i el responsable d'afers públics d'aquesta mateixa companyia asseguts a la meva oficina". Amb aquesta estupefacció és com l'europarlamentària alemanya dels Verds, Alexandra Geese, ha anat descobrint els ingents esforços que els gegants tecnològics de Silicon Valley estan dedicant a Brussel·les els últims anys, en què la Unió Europea s'ha proposat regular el sector. "T'envien gent realment molt important", continua per explicar com pocs mesos després de trepitjar la catifa de l'Eurocambra rebia una invitació (que va rebutjar) per anar a sopar de part de Nick Clegg, ex vice primer ministre britànic i ara vicepresident d'afers globals de Facebook.

Geese és només una dels set membres del Parlament Europeu que s'encarrega de fixar la posició de la cambra respecte de la proposta que la Comissió Europea va presentar al desembre perquè les plataformes tecnològiques siguin més responsables del seu contingut, la llei de serveis digitals. La principal ponent de l'informe ha rebutjat respondre les preguntes d'aquest diari. Al mateix temps, Brussel·les també va presentar la llei dels mercats digitals, que vol evitar que hi hagi empreses que abusin de la posició de poder actuant de manera monopolística. Google, Facebook, Amazon, Microsoft o Apple s'hi juguen molt en aquestes normatives i la prova és que des que els tècnics de la Comissió van començar a redactar-les la seva despesa per fer lobi a Brussel·les no ha parat d'augmentar. Han estès els seus tentacles per la capital europea per intentar influir al màxim en un continent que vol ser capdavanter en la regulació del sector digital i tecnològic.

"Objectiu: augmentar el rebuig cap a Thierry Breton". És un fragment literal del document d'estratègia de pressió de Google a Brussel·les que va publicar el diari Le Point dos mesos abans que la Comissió parís aquestes dues propostes per posar límits al sector digital. Breton és el comissari del Mercat Interior que, juntament amb la comissària de Competència, Margrethe Vestager, lidera la croada contra les tecnològiques, sector del qual ell mateix prové perquè va ser CEO d'Atos i de France Telecom. Des de partits com els Verds o l'Esquerra Europea critiquen aquests lligams amb l'altre bàndol del comissari, però fonts europees argumenten que justament perquè coneix el sector és qui està mantenint una posició més dura i per això està al punt de mira. Després d'aquesta filtració, el CEO de Google, Sundar Pichai, va disculpar-se personalment amb Breton per videotrucada.

Desproporció en els recursos

Tant el document de Google com el testimoni de Geese són dos exemples de la magnitud, el poder i l'agressivitat amb què aquests gegants nord-americans juguen les seves cartes a la capital belga. Organitzacions com Transparència Internacional o Corporate Europe (que s'encarrega de supervisar l'acció dels lobis a Brussel·les) han posat el crit al cel els últims mesos després d'analitzar les dades del registre de transparència de la UE, on han pogut comprovar que només el 2020 les anomenades GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) van gastar 19 milions d'euros per fer-hi lobi. L'increment des del 2014 és del 171%, segons els càlculs facilitats per Transparència Internacional. Les mateixes organitzacions denuncien falta de transparència en certes activitats lobístiques d'aquestes companyies, com ara el finançament de think tanks o d'acadèmies i universitats públiques.

Fonts del sector tecnològic rebutgen parlar "d'agressivitat" a l'hora de fer lobi i reiteren que es tracta d'una pràctica legal que duen a terme organitzacions de tota mena, també les mateixes ONGs. Aquest diari no ha aconseguit contactar amb Facebook. En el cas de Google, que té oficina a Brussel·les des del 2011, una portaveu ha respost per correu electrònic: "De la mateixa manera que altres empreses que treballen amb institucions europees, detallem la nostra feina en el registre de transparència de la UE i comptem amb polítiques transparents per protegir la independència de les persones i organitzacions que patrocinem, inclòs el requisit de divulgar el finançament". Amazon no ha volgut fer declaracions.

"Aconsegueixen fer valer els seus arguments més de pressa i més fàcilment que ningú a Brussel·les. Fins i tot si ho compares amb altres indústries com l'energètica o la química. Fan servir les mateixes eines, però són molt més eficients perquè tenen molts més recursos", diu Chloé Berthélémy, assessora política d'EDRI, una organització que representa fins a 44 ONGs europees en defensa dels drets humans en l'entorn digital. Berthélémy coincideix amb l'eurodiputada Geese quan descriu la immensitat dels tentacles d'aquest sector a l'hora de fer lobi en comparació amb altres corporacions o organitzacions.Tres de les GAFAM estan al capdamunt del top ten de les corporacions amb més despesa a Brussel·les i són indiscutiblement les que es reuneixen més vegades amb la Comissió. Només Google triplica (265 versus 80) el nombre de reunions de Shell amb oficials de l'executiu comunitari des del 2014 (vegeu gràfic).

Segons Transparència Internacional, la proporció entre les reunions que pot mantenir el sector corporatiu i les de la societat civil pot arribar a ser d'un 80% i un 20% respectivament, en casos de comissaris com Vestager o Breton, però també dels eurodiputats, que no estan obligats a publicar totes les seves reunions. "El risc és que un debat que hauria de ser públic i transparent acabi capturat per una sola part i que la legislació final només reflecteixi els seus interessos", lamenta la representant d'EDRI.

No són només els recursos el que provoca la desproporció entre els gegants nascuts a Silicon Valley i la resta (i sobretot amb les ONGs), sinó que aquestes empreses també tenen les eines més poderoses. "Tenen a la seva disposició tota una teranyina de comunicacions, com ara les xarxes socials, que no tinc clar que reflecteixin en el registre de transparència", explica Raphaël Kergueno, de Transparència International, que recorda quan durant la negociació de la directiva dels drets d'autor YouTube incrustava petits vídeos en contra de la llei.

Aquest diari tampoc ha pogut entrevistar personalment el ponent de l'Eurocambra a càrrec de la directiva de Mercats Digitals, Tiemo Wölken, però el parlamentari socialista sí que ha respost breument unes preguntes per correu. Wölken discrepa: "No crec que el sector tecnològic sigui més actiu que d'altres. No només m'encarrego de temes digitals, sinó també de qüestions ambientals i de salut i totes les sol·licituds són nombroses, cap més abundant que una altra".

Lobistes, consultores i portes giratòries

Però ¿com es fa lobi a Brussel·les? Com explica Margarida Silva, investigadora de Corporate Europe, les tecnològiques també fan servir les tècniques tradicionals. D'una banda, hi ha el personal propi. Els títols dels seus càrrecs solen ser alguna cosa com public affairs, public policy o EU policy en el cas europeu [afers públics, polítiques públiques o polítiques de la UE]. "Són els que s'encarreguen de trobar qui són els actors importants dins la Comissió, el Parlament o el Consell Europeu, qui està fent la feina tècnica i qui té la responsabilitat política", diu Alexandra Geese.

I una de les tendències que denuncien des de Transparència Internacional i EDRI és que bona part d'aquestes persones provenen de les mateixes institucions europees, el que anomenen portes giratòries. És evident en el cas de Facebook. La responsable d'afers europeus de la xarxa social, Aura Salla, va treballar a la Comissió de Jean-Claude Juncker. El director de comunicacions de Facebook a Brussel·les, Robin Koch, també va ser tres anys assistent parlamentari i Ana Gradinaru, que també s'encarrega de la política de comunicació de la companyia, va ser al gabinet de la comissària de Competència, Neelie Kroes. Kroes va ser contractada per Uber després de ser comissària.

Però amb això no n'hi ha prou. Per fer lobi també hi ha consultores, algunes amb 30 anys d'experiència a Brussel·les, com recorda Kergueno, que les companyies contracten per ampliar encara més el focus. "A tots i cadascun dels esdeveniments que organitzes a Brussel·les hi ha una persona de Google a la sala, ja sigui intern o d'una consultora", explica l'europarlamentària dels Verds, que detalla els "extraordinaris recursos humans" d'aquestes empreses que tenen la capacitat de tenir nas i orelles a qualsevol esdeveniment que els incumbeixi. I, com expliquen fonts del sector, també actuen en gran mesura a través de les associacions comercials o patronals americanes o del sector digital, com la Cambra Americana de Comerç, per exemple.

Els esdeveniments són una via important per fer lobi, tal com coincideixen tots els experts consultats. De manera directa o indirecta, s'organitzen actes amb ponents importants, legisladors, polítics, experts, i així s'atrau la gent del sector per escoltar el discurs, però també per fer l'anomenat networking. "Hi ha bon menjar, bon vi i et trobés que, després de 20 minuts parlant del temps i de totes les persones de la bombolla de Brussel·les que tens en comú, el teu interlocutor ve de Facebook. És natural en les relacions humanes. Sempre estaràs més predisposat a escoltar algú si hi ha algun tipus de connexió", rebla Geese. Amb el coronavirus, aquesta via s'ha perdut però també s'ha fet més complicat traçar les reunions de Zoom, en un àmbit on la transparència ja és limitada.

Una altra de les vies és el finançament de think tanks, o laboratoris d'idees, però també de mitjans de comunicació, a través de patrocinis o fins i tot formacions i beques per a nous reporters. Geese també critica l'existència de càtedres en universitats públiques o privades finançades per aquestes grans empreses, com per exemple el College of Europe, d'on provenen la gran majoria de funcionaris comunitaris i on Google té una càtedra d'innovació. "Tot plegat crea la falsa impressió que hi ha un ampli suport cap al seu missatge, però és artificial perquè al final sempre són els mateixos actors amb molts altaveus", diu Berthélémy des d'EDRI.