Llums i ombres de l’era Alex Cruz

BarcelonaPer primera vegada en més de deu anys, Alex Cruz no haurà d’agafar un avió demà des de Londres per ser ben d’hora a les oficines de Vueling, que són a tocar de l’aeroport del Prat de Llobregat. El fins ara president i conseller delegat de Vueling tornava gairebé cada cap de setmana des de Barcelona a la capital britànica, on té la família. A partir de demà aquest executiu d’origen basc s’estalviarà el viatge perquè les oficines de British Airways, l’aerolínia britànica de bandera del grup IAG de la qual ja és president, són a Harmondsworth, al costat de l’aeroport de Londres-Heathrow.

El directiu ocupa ja el lloc de Keith Williams al capdavant de la principal companyia del hòlding empresarial que agrupa Iberia, Aer Lingus, British Airways i Vueling. Cruz passa dels seients estrets i les maletes embotides al te i les galetes de cortesia. El salt és evident. Vueling és ara la reina de l’aeroport català, amb gairebé 25 milions de passatgers transportats el 2015 i 160 milions en benefici operatiu i ritmes de creixement que freguen el 15%. Però British és la primera aerolínia britànica, amb el doble de passatgers transportats a l’any, uns guanys deu vegades superiors -1.700 milions d’euros- , vols a cinc continents i la marca més estimada pels britànics, per sobre de Rolex o Heinz.

Exigent i intervencionista

Aquesta setmana es coneixia el fitxatge de Fernando Val, antic número dos de Vueling, a Air Arabia. I és que fa menys de dos mesos Vueling va veure com queia gairebé l’última peça que quedava dreta al comitè de direcció que la companyia tenia fa un any. La directora financera Sonia Jerez anunciava la seva dimissió. Ara, “amb la companyia en ple procés de renovació”, com afirma un portaveu, només queda un dels cinc membres originals. En total, una desena de càrrecs de responsabilitat han abandonat la companyia en l’últim any i mig.

Cruz ha portat Vueling fins a dalt de tot, amb el 40% de quota de mercat al Prat, però marxa en un moment complicat per a la companyia. El ja president i conseller delegat de British, però, no està preocupat. “No em preocupa [en referència a l’èxode de directius] i a Vueling ja li anirà bé que me’n vagi, és aire fresc”, va reconèixer en el seu últim acte com a màxim responsable de Vueling al Círculo Ecuestre.

Els assistents a l’acte es van desfer en elogis cap a ell. Però fonts pròximes a la companyia assenyalen el tarannà d’aquest directiu com un dels motius de la fuga. Molts dels assistents del Círculo no van oblidar-se de recordar la seva màxima dedicació a la feina, una dedicació que es va deixar notar en la contundència i passió de la seva intervenció. Les mateixes fonts asseguren, però, que és un directiu “intervencionista” en totes les àrees de negoci i que la seva voluntat de control ha provocat l’allau de baixes.

Les espines

Abans de marxar Cruz només tenia flors per a Barcelona i el Prat, però també va deixar entreveure les dues espines que no s’ha pogut desclavar. “Un jove de vint-i-llargs o trenta-pocs va fundar Vueling el 2004…”, va dir en el seu discurs. Cruz va voler esquivar el nom del creador del model de Vueling, Carlos Muñoz, ara fundador de Volotea. Alex Cruz va arribar amb Clickair, però va ser Vueling qui va sortir més beneficiada de la fusió de les dues companyies. I després la competència: “El 2009 ja vam convertir-nos en la segona aerolínia més rendible d’Europa, només després del papu irlandès”, va dir rient. Fonts del sector expliquen que Ryanair era un dels seus “maldecaps” i, en línia amb la seva determinació i contundència -va autoanomenar-se “mercenari”-, el nom de Ryanair o d’EasyJet eren sovint fets servir per esperonar l’equip a continuar creixent.