Llums i ombres dels crèdits ICO, la salvació del sistema financer contra el covid

En ple esclat del coronavirus, i quan només feia tres dies que s’havia declarat l’estat d’alarma a Espanya, el govern central va anunciar una de les seves grans apostes contra el covid: una injecció de crèdit de fins a 183.000 milions d’euros, dels quals bona part estarien avalats per l’Estat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Passat un any, ja sabem que finalment els crèdits concedits durant el 2020 van ser de 114.000 milions i que Espanya va ser un dels països que més va apostar per aquesta fórmula, en comptes de donar ajuts directes a les empreses. Però, més enllà d’això, és impossible fer un balanç de blancs i negres.

El cert és que es van produir males pràctiques en la concessió d’aquests crèdits, com ha pogut comprovar aquest diari. En concret, les entitats van convertir crèdits antics i els van passar a nous, però amb l’aval de l’ICO. D'aquesta manera, passaven de tenir un préstec on tot el risc l'assumia el banc a un on l'Estat es feia càrrec del 80% de les pèrdues que hi pogués haver. El govern va prohibir aquesta pràctica, sense èxit, perquè es pot considerar una subvenció pública a la banca.

Un altre error de funcionament: moltes empreses que necessitaven els diners no van veure ni un euro, mentre que d’altres a qui realment no els feien tanta falta en van rebre de sobres.

Al mateix temps, però, el programa de crèdits ICO possiblement va evitar l’assecament del crèdit, és a dir, que els bancs deixessin de donar préstecs, tal com va passar amb l’anomenat credit crunch de la crisi anterior. Un fet que hauria empitjorat la crisi econòmica del covid.

Males pràctiques

Anem per parts. ¿Realment hi va haver males pràctiques? Una condició que va posar l’ICO en els contractes marc que va signar amb els bancs és que no es fessin servir els crèdits amb aval públic per substituir crèdits antics per evitar un subsidi encobert. Però això sí que va passar, com confirmen fonts del sector financer, tant de dins de les entitats com de fora. "Se’n van fer un ou [d’operacions d’aquest tipus], tot i que no fos la norma general", expliquen des d’un banc. "Totes les empreses amb les quals em relaciono ho han fet!", afegeix un directiu. En el seu dia, la patronal Pimec va fer una enquesta als seus socis on s'estimava que gairebé el 40% dels crèdits es van destinar a renovar-ne d’antics, tot i que el ministeri d’Economia sempre ha negat que la magnitud sigui tan elevada.

És impossible saber exactament quants crèdits ICO es van destinar a renovar deute antic, perquè les dades que publica el Banc d’Espanya no són tan detallades, però es pot fer una aproximació. Durant el 2020 els bancs van donar 114.000 milions en préstecs ICO a les empreses i autònoms. Tot i així, el saldo viu de crèdit (la quantitat de diners que els bancs tenen prestats) només va augmentar en 40.000 milions entre aquest tipus de clients (van passar de 535.000 a 575.000 milions, en números rodons). Això podria indicar que els crèdits antics que es van reciclar amb el segell de l’ICO van ser de 74.000 milions (que és la diferència entre 114.000 i 40.000). Però és un pèl més complicat, ja que durant el 2020 també hi ha empreses que van anar amortitzant els crèdits que tenien anteriorment, fet que fa baixar el saldo viu.

El que sí que es pot afirmar, però, és que en aquests 74.000 milions hi ha la resposta. "Aquests 74.000 milions són, d'una banda, amortitzacions, i de l'altra, crèdits antics que s’han renovat com a nous", constata un exbanquer. La subvenció indirecta a la banca, per tant, pot tenir un volum considerable, però avui dia no es pot quantificar amb una xifra exacta. A més, tampoc sabem encara quants d'aquests crèdits acabaran impagats i, per tant, quantes pèrdues evitarà l'Estat a les entitats financeres.

El mateix exbanquer, però, explica que el que ha passat durant el covid és una millora respecte a programes anteriors de crèdits amb aval ICO. "En general els bancs destinen tot l’import dels crèdits ICO a renovar deute ja existent –afirma–. Ara segurament no ha passat perquè l’aval cobria el 80% del préstec, mentre que normalment només arribava al 25% o al 30%, i el banc, per tant, tenia més risc".

Repartiment desigual

Un altre fet constatable és que els que van tenir accés al crèdit en van demanar més del que necessitaven. "Les empreses han acumulat força liquiditat", explica a aquest diari Víctor Guardiola, conseller delegat de l’Institut Català de Finances, entitat que també avalava crèdits per combatre el covid. Aquesta abundància de liquiditat en algunes companyies explica que, actualment, l’ICF estigui rebent poques peticions per aplicar quitances als préstecs que es van donar aleshores. "Menys empreses del que ens pensàvem estan demanant quitances", explica Guardiola, que xifra en un 20% les companyies que han sol·licitat una retallada al seu deute. "L’objectiu no era donar més crèdit als que no en necessitaven", lamenta l’exbanquer, que prefereix no donar el seu nom.

En canvi, mentre alguns rebien més del que els calia, a d’altres els passava tot el contrari. Així ho va constatar en el seu moment aquest diari amb diversos testimonis que es van quedar sense accés als diners.

Les dades del Banc d’Espanya semblen indicar que els autònoms van patir especialment. El saldo viu de préstecs amb empreses que ofereixen garanties hipotecàries (però que no fan servir els diners per comprar un habitatge) va baixar de 30.400 milions a 27.700. És a dir, que van acabar el 2020 amb menys diners prestats que el 2019. Segons les persones consultades, els que sol·liciten aquest tipus de crèdit són "gairebé tot autònoms".

Menys control de riscos

D’altra banda, però, sembla que les entitats financeres també van relaxar els criteris de risc en la concessió de crèdits. "Els bancs han sigut més laxos", diu una veu. Una altra persona, que treballa al departament de riscos d’un dels grans bancs catalans, assegura que fa un any "no hi va haver tanta racionalitat a l’hora de donar crèdits". "Si haguéssim sigut racionals, potser Espanya no existiria", remata. El director general del Banc d’Espanya, Ángel Estrada, coincidia amb aquesta tesi en un informe recent: "Les empreses que van accedir al programa [de crèdits ICO] presentaven un perfil de risc més elevat", deia.

Ara bé, Estrada també va constatar que el suport de l’ICO ha permès als bancs millorar la seva solvència durant el 2020. Com que la part avalada per l’ICO no té cap risc perquè l’assumeix l’Estat, la solvència dels bancs ha augmentat automàticament, va explicar. Al tancament de l'any, un 16% de la cartera de crèdit dels bancs a les empreses estava blindada per la garantia de l'Estat.

Sigui com sigui, els riscos que van assumir els bancs es van fer en bona part amb aval públic. És molt probable que, sense aquest aval, les entitats bancàries haguessin sigut encara més gasives a l’hora d’aprovar operacions, cosa que hauria pogut provocar el temut credit crunch. "Els ICO han cobert una funció", explica l’exbanquer, que no té clar "si l’Estat ha subvencionat els bancs o els clients". Però tampoc sabrem si hi havia una alternativa. Com ja va passar en la crisi anterior, sempre quedarà el dilema: ¿hi ha alguna altra solució que ajudar la banca?