Energia

Llum verda al topall del gas: el preu majorista de la llum baixarà un 38% des del juny

La mesura beneficiarà tots els clients domèstics i industrials, independentment de si estan al mercat regulat o no

BarcelonaEl consell de ministres ha aprovat en reunió extraordinària aquest divendres posar un topall al preu del gas que s'utilitza per generar electricitat. Una mesura que, segons ha detallat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, aconseguirà rebaixar de mitjana un 38% el preu de l'electricitat en el mercat majorista, i de la qual es beneficiaran tots els usuaris domèstics i empresarials, independentment de si estan en el mercat regulat o no, tot i que els primers ho notaran immediatament i els segons de forma progressiva. La mesura permetrà, segons Ribera, que d'un preu de mitjana actual del megawatt hora (MWh) de 210 euros al mercat majorista es baixi fins als 130 euros de mitjana.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Un descens en el mercat majorista que la ministra i els seu equip no han volgut quantificar en quan rebaixarà el rebut dels usuaris, sota l'argument que el preu de l'energia només és una part del rebut, que també inclou càrrecs, peatges, costos regulats i impostos.

Cargando
No hay anuncios

Segons Ribera, la idea és publicar el decret demà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) perquè entri en vigor l'endemà, malgrat que "no tindrà plena efectivitat" fins que es rebi el vistiplau formal de la Comissió Europea, cosa que pot tardar encara "alguns dies o setmanes", és a dir, possiblement a començament de juny. Ribera s'ha mostrat segura que aquesta mesura, que adopten alhora Espanya i Portugal, rebrà la llum verda de Brussel·les.

Cargando
No hay anuncios

La ministra portaveu del govern, Isabel Rodríguez, ha destacat que la mesura s'adopta per protegir els més vulnerables i té el suport de la majoria d'estats de la Unió Europea. A més, ha assegurat que el topall que ara s'adopta a Espanya i Portugal "alterarà el futur de la política energètica europea".

Teresa Ribera ha explicat que els clients amb contractes del mercat regulat notaran immediatament la rebaixa en els rebuts, mentre que els que són al mercat lliure se'n beneficiaran progressivament a mesura que vagin renovant els seus contractes anuals amb les comercialitzadores. En qualsevol cas, segons la vicepresidenta un 37% dels consumidors domèstics i un 70% dels industrials notaran la rebaixa de manera imminent quan entri en vigor la mesura.

Cargando
No hay anuncios

Tal com estava previst, la mesura extraordinària tindrà una duració d'un any. Els primers sis mesos el preu del gas tindrà un topall de 40 €/MWh, i els mesos següents anirà pujant progressivament, de manera que en el conjunt dels dotze mesos la mitjana del preu del gas serà de 48,8 €/MWh. Aquesta mesura, segons ha apuntat Ribera, no només beneficiarà les famílies i les empreses, sinó que també ha de servir per a la "contenció de l'IPC", que els últims mesos s'ha disparat.

Crítiques a les elèctriques

Teresa Ribera han destacat que la mesura protegeix els més vulnerables, i en aquest sentit, la vicepresidenta no ha estalviat alguna crítica a les grans elèctriques. Segons ha indicat, la mesura permetrà separar el preu de l'electricitat que es genera amb gas del preu de la resta de tecnologies, més barates. Això impedirà que tecnologies amb costos baixos, com la hidràulica, l'eòlica i la fotovoltaica, rebin uns beneficis extraordinaris. La mesura, ha dit, vol impedir que "paguin els de sempre", és a dir, els consumidors. Ribera ha volgut recordar que aquest adeu als beneficis caiguts del cel "no vol dir que [les energètiques] entrin en pèrdues".

Cargando
No hay anuncios

"M'hauria agradat [que les elèctriques] haguessin tingut un comportament més d'acord amb el moment que estem vivint", ha criticat la ministra de la Transició Ecològica, que a més ha tornat a expressar la seva "profunda vergonya" per les declaracions del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, que va qualificar de "babaus" els consumidors que es mantenen en el mercat regulat. Ribera ha admès que aparentment el president de l'elèctrica s'ha adonat del seu error, però ha recordat que precisament els consumidors més vulnerables han d'estar al PVPC (el mercat regulat), perquè és condició sine qua non per acollir-se al bo social. En aquest sentit, la ministra ha assenyalat que les mesures aprovades aquest divendres facilitaran la reforma del PVPC que vol posar en marxa el govern espanyol.

El decret llei posarà les bases per a reformar el PVPC, tal com demana Brussel·les, per evitar que el mercat regulat depengui tant del mercat majorista. Fons del ministeri indiquen que aquesta reforma podria enllestir-se de cara a l'inici de l'any que bé. La nova norma també posa deures a les energètiques: hauran d'aportar informació detallada de tots els contractes de la venda al detall d'electricitat per a que el ministeri pugui vigilar si compleixen amb el que estableix la norma.

Cargando
No hay anuncios

Qui ho pagarà?

Malgrat que la normativa posarà un topall al preu del gas, les centrals de cicle combinat continuaran pagant aquest combustible al preu del mercat. La gran pregunta és, per tant, ¿qui pagarà la diferència? Ho pagaran els consumidors, ha reconegut Robera, però hi haurà un benefici net per tothom. La clau està en el sistema de mercat marginalista. La última tecnologia que entre en el mercat és la més cara, el gas, que marca el preu de tot el mercat. Però amb el topall, tota la generació s'abaratirà perquè els cicles combinats ja no dispararan com ara el preu del mercat. A més, les tecnologies barates no tindran la sobreretribució actual, els denominats beneficis caiguts del cel.

Cargando
No hay anuncios

A més, hi haurà una nova font d'ingressos per pagar la diferencia entre el cost real del gas i el màxim establert. Com la llum serà més barata a Espanya es preveu que augmentin les exportacions d'electricitat a França. Les comercialitzadores paguen per l'electricitat que fan passar per la interconnexió uns diners, denominats costos de congestió. Actualment aquest diners es destinen als operadors de les xarxes, però Brussel·les ha permès que de forma excepcional es destinin a sufragar el cost del gas.