Llum verda al PERTE dels microxips amb 12.250 milions d’euros públics

MadridLlum verda al PERTE amb la inversió pública més elevada. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat el projecte estratègic dels microxips i semiconductors, dotat amb gairebé 12.250 milions d'euros d'inversió pública fins al 2027, segons ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa. Després de la recuperació postcovid, els microxips i semiconductors s'han convertit en el principal coll d'ampolla de la indústria, una situació que s'ha vist agreujada per la guerra a Ucraïna. És per això que l'estratègia d'Espanya, i també la del conjunt de la zona euro, implica aconseguir més "autonomia" dins el sector, que es concentra sobretot a l'Àsia. "Europa hi té un paper molt modest i això ens porta a ser molt dependents d'un nombre reduït de productors", ha assumit Calviño.

Amb aquest PERTE, el govern espanyol no només vol captar projectes que passin per la recerca o el disseny d'aquests components essencials per als dispositius electrònics, on Espanya i en particular Catalunya ja compta amb centres de referència internacional com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), sinó que també té l'ambició d'atraure projectes per fabricar-ne, ha confirmat Calviño. De fet, la inversió pública del PERTE es distribueix en cinc eixos principals. Un primer eix dotat amb 1.165 milions d'euros per a la capacitat científica, és a dir, recerca. Una segona pota per potenciar el disseny dels semiconductors i que esgarraparà 1.330 milions del total. Després, la fabricació dels components com a tal, que s'endú la part més grossa del pastís (9.350 milions d'euros, dels quals 7.250 milions seran per a la capacitat de fabricació de microxips per sota dels 5 nanòmetres). I, finalment, la dinamització i governança de la indústria TIC a Espanya, que comptarà amb 405 milions d'euros. Amb tot, el govern espanyol ha encarregat a Jaime Martorell Suárez dur la batuta del PERTE. Aquest expert del sector de la microelectrònica i les telecomunicacions serà l'encarregat de dirigit el projecte. L'any 1983, Suárez va fundar l'empresa de semiconductors Logic Devices, a Silicon Valley, i al 1987 va tornar a Espanya com a director general de ATT Microelectrònica, a la fàbrica de xips de Tres Cantos, a Madrid. També ha sigut director general de Motrola Espanya.

Pel que fa a l'eix de la fabricació, el que més diners rep, el govern espanyol no només aspira a la fabricació de microxips de més de 5 nanòmetres, sinó també dels inferiors. En el cas dels microxips més grans de 5 nanòmetres (nm), el sector tecnològic veu molt factible la seva producció. Es tracta d'un tipus de semiconductors més grans que utilitzen sectors com el de l'automòbil i el dels electrodomèstics i, per tant, serviria per abastir la demanda d'empreses com Seat. La dificultat està en els microxips més petits, és a dir, els inferiors a 5 nanòmetres. Aquí, diferents veus del sector veuen complicat el desenvolupament per l'alta complexitat. "No podem descartar res", apunten fonts del ministeri d'Economia. Al seu torn, la ministra ha confirmat que des de fa dies s'han establert "contactes preliminars" amb les principals companyies del sector per atraure inversió privada.

Espanya, de fet, ja ha posat en marxa l'engranatge de la negociació per atraure aquesta inversió i poder desenvolupar projectes al voltant dels microxips. Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el president del govern Espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat davant les principals companyies tecnològiques que Espanya "vol ser el millor soci per a la indústria dels microxips". A Davos, Sánchez té previst reunir-se amb empreses com Micron, Cisco, Intel i Qualcomm. Fonts del ministeri d'Economia expliquen que Intel ja ha mostrat predisposició per invertir a l'Estat, però situen Qualcomm com el productor "més important" que cal atraure. "Espanya no pot perdre aquesta cursa [dels microxips]", ha reiterat Sánchez des de Davos. Però en aquestes negociacions no només hi entren en joc actors empresarials, sinó també polítics com els governs de Taiwan i Singapur, on ara mateix es fabriquen la majoria de semiconductors.

Catalunya, pol d'atracció

Amb tot, aquesta important injecció econòmica ja ha aixecat expectatives a Catalunya, que ha vist com un dels projectes estrella del PERTE del cotxe elèctric, la fàbrica de bateries, passava de llarg. Catalunya confia en atraure inversió privada per poder desenvolupar projectes que no només estiguin vinculats a la recerca dels semiconductors, sinó també al disseny i la fabricació. Un exemple és el projecte FabCat, una proposta que defensa l'establiment d'una fàbrica de microxips o semiconductors al país.

"Catalunya té actius molt importants en l'àmbit dels semiconductors, de la microelectrònica i de la supercomputació, i molts dels projectes que poden ser referents són situats a Catalunya, com el principal centre de recerca. Però no només parlem de recerca, sinó també del desenvolupament més pròxim a la indústria, i lògicament haurien de sortir projectes a Catalunya", explicava el secretari d'estat d'Indústria, Raül Blanco, a l'ARA.

En paral·lel al PERTE dels microxips, a Brussel·les també s'ha engegat la maquinària per reduir la dependència europea dels xips asiàtics. La Comissió Europea ha presentat una llei perquè la UE produeixi el 20% dels semiconductors de tot el món el 2030. L'estimació de l'executiu comunitari és que per aconseguir-ho caldrà invertir-hi més de 50.000 milions d'euros tant públics com privats.