Llum verda dels Vint-i-set als fons antipandèmia: Brussel·les ja pot endeutar-se

Brussel·lesLa Comissió Europea ja pot endeutar-se per aconseguir els 800.000 milions d'euros que constituiran el fons de recuperació antipandèmia. Ahir al vespre els Parlaments de Polònia i Àustria van donar llum verda a la legislació imprescindible perquè Brussel·les pugui anar als mercats a aconseguir els diners i van completar així un procés que ha involucrat els vint-i-set estats de la Unió Europea. "Confio que puguem finalitzar tot els passos que queden al maig per poder llançar el Next Generation EU i començar a emetre deute al juny", piulava dijous al vespre el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, per celebrar la decisió. El calendari és el previst i, per tant, els primers pagaments podran començar a arribar al juliol.

Encara que el procés s'ha allargat més d'un any, els temps són els previstos per la mateixa Comissió Europea. L'executiu comunitari va presentar a mitjans d'abril el full de ruta que seguiria per a l'emissió de deute una vegada s'hagués completat tota la ratificació i va posar tots els mecanismes a punt per poder captar uns 150.000 milions anuals i anar distribuint així els pagaments necessaris a tots els països. D'aquesta manera, es preveu que el primer prefinançament arribi al juliol. Aquest avançament suposa per a Espanya uns 9.000 milions d'euros dels 140.000 que li corresponen del total del fons.

La ratificació ha acabat just a temps malgrat els entrebancs amb què s'ha anat trobant. L'obstacle que més va fer saltar les alarmes va ser a Alemanya, quan el Tribunal Constitucional del país va paralitzar la signatura de la ratificació dels fons després d'un recurs presentat, entre d'altres, per l'extrema dreta del país. El tribunal amb seu a Karlsruhe finalment va donar-hi llum verda quan va rebutjar les mesures cautelars i va aplanar el camí per al desbloqueig de tot el procés a la UE, tot i que el judici tindrà lloc més endavant. També en països com Polònia la ratificació ha sigut complicada perquè s'ha convertit en una batalla política, però finalment el procés ha pogut arribar a bon port just a les portes del juny. Si hagués trigat uns dies més, l'emissió de deute s'hauria retardat un mes perquè la legislació fixa començar-la el mes següent a la ratificació.

La ratificació és indispensable ja que suposa l'aval perquè Brussel·les emeti deute comú en una quantitat sense precedents a la Unió Europea, que s'ha considerat en molts casos una fita històrica en la integració fiscal europea. Organismes com el Banc Central Europeu (BCE) reclamen que aquesta via es converteixi en una eina permanent europea. D'aquesta manera, avançaria en la incompleta integració econòmica de la UE, sobreetot de la zona euro, que encara no compta amb un pressupost propi. Tot i això, els governs més ortodoxos, com el dels Països Baixos i els nòrdics, s'hi oposen històricament i cal recordar que ja va ser extremadament complicat que accedissin a permetre aquesta emissió de deute extraordinària i temporal quan l'estiu passat es van negociar els fons en una llarga cimera de més de quatre dies.

Des d'aquella enrevessada negociació ha passat gairebé un any i encara no s'ha fet tot el camí. Una vegada la Comissió Europea pugui començar a emetre deute podran pagar-se els primers avançaments, però ara mateix un centenar de funcionaris de la Comissió estan analitzant a contrarellotge els milers de pàgines dels plans de recuperació que els diferents governs de la Unió han anat lliurant a l'executiu comunitari després de mesos de negociacions. No tots l'han entregat, encara, però alguns estats, com Espanya, Itàlia i França, reclamen als funcionaris que s'afanyin a donar-hi el vistiplau perquè la recuperació es pugui posar en marxa.