Infraestructures

Llum verda als accessos al Port de Barcelona: una inversió de l'Estat amb 16 anys de retard

Les connexions viàries i ferroviàries costaran 730 milions d'euros i són estratègiques per a l'economia

Imatge de la primera pedra dels nous accessos, del 2014, quan Ana Pastor era la ministra
3 min

BarcelonaEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts donar llum verda a una de les obres més esperades de l'economia catalana i que acumula més retards: els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona. Es va prometre per primer cop el 2008, fa setze anys, però ha estat encallada des d'aleshores. Aquests accessos mobilitzaran una inversió de 730 milions d'euros i el conveni definitiu se signarà el 15 de novembre.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La inversió es repartirà entre les diferents administracions implicades. El ministeri de Transports, a través de la direcció general de Carreteres, hi aportarà 263,8 milions d'euros. Per la seva banda, l'administrador de la infraestructura ferroviària Adif –organisme adscrit al mateix ministeri–, hi aportarà 266,34 milions més. I el Port de Barcelona –que forma part de l'ens Puertos del Estado, que també penja del mateix ministeri– hi aportarà 200 milions d'euros. L'esborrany del conveni per tirar endavant aquestes obres es va aprovar el mes de juny.

Els accessos ferroviaris i viaris al port són claus per a l'economia. L'Autoritat Portuària de Barcelona ja va licitar la infraestructura interior, que preveu la connexió dels nous accessos amb la xarxa ferroviària interior i la construcció de la terminal de recepció i expedició del complex ferroviari Nou Llobregat, amb cinc vies.

Aquests accessos han de permetre que les mercaderies arribin o surtin amb tren connectant amb la xarxa convencional d'Adif, la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat i, sobretot, amb el Corredor Mediterrani. Quant als accessos viaris, han de permetre facilitar l'accés i la sortida dels camions de les instal·lacions portuàries sense sobrecarregar la xarxa actual.

Les actuacions previstes es divideixen en dos projectes. El primer, que pilotarà la direcció general de Carreteres, inclou un eix viari des de l'A-2, a un quilòmetre de l'enllaç de Cornellà. El segon projecte, que dirigirà Adif, inclou la continuació d'aquest eix i els enllaços amb la Zona Franca i el Polígon Pratenc, així com l'enllaç ferroviari amb un ramal de connexió també amb l'estació de Can Tunis.

Potencial de creixement

Va ser l’any 2008 quan l’Estat va prometre per primer cop la inversió en aquests accessos. La infraestructura, considerada clau per a l’economia catalana pel Govern, les patronals, sindicats i institucions com la Cambra de Comerç, necessita aquestes obres perquè les mercaderies puguin entrar i sortir de les instal·lacions portuàries per via terrestre, sigui amb camió o amb tren. Són moltes les institucions, com el lobi Ferrmed i el Cercle d’Infraestructures, que consideren que si el port tingués una bona connexió ferroviària d'ample europeu amb el Corredor Mediterrani la seva àrea d’influència augmentaria exponencialment.

Va ser el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero qui va prometre els accessos al Port de Barcelona el 2008 i va posar-hi data: l’any 2012 havien de començar les obres. Però llavors va arribar la crisi financera i a qui era ministre de Foment, José Blanco, li va tocar fer les retallades més grans de la història i l’obra va quedar paralitzada. El 2013, amb Artur Mas a la Generalitat i el PP de Mariano Rajoy a l'Estat, es va arribar a un nou pacte. La nova data que es va fixar va ser el 2015, però tampoc es va complir.

De fet, els accessos viaris es van arribar a adjudicar. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 29 de novembre del 2014 va publicar que els faria una unió temporal d’empreses (UTE). La UTE va guanyar el concurs perquè era l’oferta, de 118 milions, “més avantatjosa” econòmicament, segons el mateix anunci. Només uns dies després, el 4 de desembre, a Cornellà, l’aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, presidia l’acte de col·locació de la primera pedra, però les obres van tornar a quedar parades.

Amb els accessos ferroviaris va passar una cosa semblant. El ministre de Foment Íñigo de la Serna va fixar l’inici de les obres, que havien de costar 150 milions d’euros, el 2016. Però tampoc es van fer. Ara només queda esperar si la tercera és la bona.

stats